DespertaLab, el Cicle de Creació escènica,
organitzat per la Sala Àtrium i Nau Ivanow,
presentarà, en aquesta nova edició,
tres muntatges
entre el 8 de juny i el 24 de juliol,
que es podran veure a la Sala Àtrium
La primera proposta es:
de: Carlos Perelló
Del 08-06-2016 al 19-06-2016
Intèrprets:
Laia Alberch, Rafa Delacroix, Georgina Latre i Xavier Torra
Sinopsis:
Un jove periodista es capbussa dins les entranyes del esdeveniment més glamurós de l’any. Retransmetent en directe per a tot el món, vol, amb una única pregunta, despullar l’estrella principal de l’espectacle, deixant en evidencia la seva superficialitat i inconsciència.
Però la gala convertirà la puresa del periodista en part del espectacle, corrompent-la, utilitzant-la per mantenir l’audiència al màxim fins a un final explosiu.
DRAMABURG és una reflexió sobre la civilització de l’espectacle. Sobre com convertim en producte tot allò que queda pur i natural en nosaltres, convertint-nos en còmplices i turistes de la destrucció del nostre món.
A continuació:
NO HI HA BOSCH A SARAJEVO
de: Begoña Moral, que també assumeix la direcció.
Del 29-06-2016 al 10-07-2016
Intèrprets:
Intèrprets:
Albert Bassas, Roger Batalla, Xavier Grivé, Andrea Martínez, Guillem Motos, Pol Para, Núria Rocamora, Carol Rovira
i Laura Tamayo
Sinopsi:
1992. Guerra de Bòsnia, ciutat assetjada de Sarajevo. Un franctirador serbi busca retrobar-se amb una dona bosniana a qui va estimar abans de l´inici de la guerra. Cap dels dos amants pot ser el mateix ara que la mort els envolta. Tots dos són alhora víctimes i botxins. Amb ells, una parella sèrbia, un soldat de l´ONU i un corresponsal de premsa es converteixen en testimonis i protagonistes del terror.
Allà plou cendra constantment, i aquí, a Barcelona, assistim a les olimpíades, impassibles al seu patiment.
I per acabar:de: Laia Alsina Ferrer, que també n'assumeix la direcció.
Del 13-07-2016 al 24-07-2016
Inperprets:
Sergi Gibert, Andrea Martínez, Andrea Portella, Martí Salvat
i Josep Sobrevals.
Companyia El Martell
Companyia El Martell
Sinopsi:
Si esteu llegint això és que ens estimeu. O que heu sentit alguna espècie d’atracció inesperada per una obra amb un títol tan desafortunat com “YX (o La fidelitat dels cignes negres)” i esteu intentant esbrinar de què tracta. O potser és que esteu secretament enamorats d’algun dels nostres actors i, per tal de tenir tema de conversa i quedar bé, us voleu assegurar que entendreu l’espectacle.
Sigui com sigui, si esteu llegint aquesta sinopsi feta per encàrrec i a altes hores de la nit intentant combinar això del teatre amb qualsevol altra feina precària, és perquè heu sentit un impuls, per petit que sigui, vinculat a l’amor.
Si és així, si heu sentit amor, amor vertader, -el de les pel·lícules de Hollywood o el dels contes de fades-només us fa falta seguir el vostre instint i venir a veure “YX”, un caramelet romàntic que hem cuinat a foc lent. Això sí, si realment ens estimeu, més val que no torneu mai més al teatre i que no goseu anar a veure, no goseu ni somiar amb cap altre espectacle. Sou el nostre públic i, si ho féssiu, ens sentiríem profundament traïts. I ploraríem. Molt.
.jpg)
