Qui bones obres farà, de Pep Tosar, arriba a la Sala Petita del TNC
Qui bones obres farà, escrita i dirigida per Pep Tosar,
es podrà veure del 19 de maig al 12 de juny a la Sala Petita del TNC.
Repartiment:
Evelyn Arévalo, Imma Colomer, Tilda Espluga, Pere Eugeni Font, Miquel Gelabert,
Xavi Sáez, Blai Llopis, Xavier Ripoll, Mireia Ros, Pep Tosar
Pianista: Elisabet Raspall
Producció Teatre Nacional de Catalunya
L'espectacle, de Pep Tosar, és escrit a partir de L'hort dels cirerers, d'Anton Txèkhov, i gira entorn d’una companyia de teatre que es veu obligada a abandonar la sala on ha treballat els últims trenta-cinc anys.
Els deutes acumulats fan impossible la continuïtat i per acomiadar-se la companyia assaja La gavina, l’obra amb la qual tot havia començat trenta-cinc anys enrere.
Presentació del director de l’espectacle:
"Mai m'he sentit gaire seduït per escriure un text per a un programa de mà. No acabo d'entendre en què consisteix. Bé, per raons dramatúrgiques he hagut de suprimir aquest poema que, inicialment, estava inserit en la meva obra. Posar-lo al programa de mà, a més de referenciar l'espectacle millor que qualsevol esborrany que jo hagués pogut escriure, m'ha semblat una manera de no renunciar-hi del tot. Espero que em disculpin" Pep Tosar.-
Allò que de debò estimeu, roman, la resta no val res.
Allò que de debò estimeu no us serà pres.
Allò que de debò estimeu és el vostre veritable heretatge.
És el meu món, o el d’ells, o no és el de ningú?
Al començament fou la imatge, i després l’Elisi tangible,
l’Elisi, malgrat que fos davant les portes de l’Infern.
Allò que de debò estimeu és el vostre veritable heretatge.
Allò que de debò estimeu no us serà pres.
La formiga és un centaure al seu món de dragons.
Derruïu la vostra vanitat, no és l’home fet.
Coratge, ni fet ordre, ni fet harmonia.
Derruïu la vostra vanitat, derruïu-la us dic.
Apreneu del verd món quin pot ser el vostre lloc.
En l’invent fet a mida o en l’art.
Derruïu la vostra vanitat. Derruïu-la us dic.
L’elm verd sobrepassa la vostra elegància.
Domineu-vos i llavors els altres us suportaran.
Derruïu la vostra vanitat.
No ets més que un gos apallissat sota la calabruixada,
just una garsa estarrufada sota un sol vel·leïtós,
mig negra, mig blanca,
i ni tan sols distingeixes la cua de l’ala.
Derruïu la vostra vanitat.
Que n’és de vil tot el vostre odi
nodrit per la falsedat.
Derruïu la vostra vanitat
desitjosa de destruir, avara de caritat.
Derruïu la vostra vanitat.
Derruïu-la us dic.
Però haver fet en lloc de no haver fet,
això no és pas vanitat.
Haver, honestament, copejat
el que una eina roma hauria obert,
haver recollit de l’aire una tradició viva,
o d’un vell esguard la flama invicta,
això no és pas vanitat.
L’error rau sempre en allò que no fem,
Sempre en la inseguretat que titubeja.
Ezra Pound, Canto LXXXI
.jpg)
