Arriba al Teatre Romea: El filósofo declara, de Juan Villoro,
un combat tragicòmic, dirigit per Antonio Castro
un combat tragicòmic, dirigit per Antonio Castro
i protagonitzat per Mario Gas, Rosa Renom, Ricardo Moya, Meritxell Calvo i Jordi Andújar.
Esteu escoltant l'entrevista amb Rosa Renom
Escrita per Juan Villoro, un dels intel·lectuals més importants de Sud-amèrica, El filósofo declara, retrata la intimitat dels intel·lectuals, que, darrere de les seves obres i pensaments públics, són éssers humans amb les mateixes misèries, mesquineses, petiteses i passions que qualsevol persona.
L'espectacle estarà en cartell fins a l'11 de novembre.
Sinopsi
En aquesta obra es posa al descobert el duel entre dos filòsofs que han estat companys d'estudis, desafiaments i fatigues. Es tracta d'una trobada final, on la seva intensa amistat és també una forma d'enemistat. L'esposa del protagonista els coneix tots dos i pot influir en l'acarament final. La neboda apareix inesperadament i es converteix en un testimoni presencial dels fets.
Un d'ells s'ha apartat de la realitat per filosofar, l'altre ha sacrificat la vida de la ment per lliurar-se a les banalitats del món. Malgrat això, estan més units del que sembla. És possible trencar el vincle que els determina? Fins a quin punt la intel·ligència pot dependre de l'afecte?
Mario Gas: "El filósofo declara, està entre la reflexió i la comèdia. És pur teatre. Un text fronterer que està entre la reflexió, la comèdia, la paradoxa i l'absurd. Les paraules són coets i bombes que esclaten en la dialèctica dels personatges, Durant tota la funció hi ha situacions anòmales, còmiques, tràgiques, dramàtiques o sensibles".
Un d'ells s'ha apartat de la realitat per filosofar, l'altre ha sacrificat la vida de la ment per lliurar-se a les banalitats del món. Malgrat això, estan més units del que sembla. És possible trencar el vincle que els determina? Fins a quin punt la intel·ligència pot dependre de l'afecte?
Intèrprets i director durant la presentació als mitjans (Foto ES) |
Antonio Castro: “L’autor sotmet a judici la figura del pensador i de l’intel·lectual” i afegeix: "El punt entranyable de l’obra és que no hi ha ni una explicació de la conducta, ni una tesi, ni una moralitat per a l’espectador. Estem acostumats a veure als filòsofs com a jutges de la societat, però no d’ells mateixos”,
Jordi González, Vicepresident d'Arts i Continguts de Focus, l'ha definit com: “Un espectacle del qual gaudeixes, surts millor del que has entrat i t'emportes alguna cosa a casa”,
Text de l’autor, Juan Villoro
"Siempre me ha intrigado saber cuándo veré por última vez a una persona.
El filósofo declara parte de esa encrucijada dramática: dos filósofos se encuentran para una confrontación final. Su amistad ha sido una peculiar forma de rivalidad. Profesionales de la razón, procuran mantener las emociones a distancia.
Este encuentro será diferente: los acompañará una mujer que definió la vida de ambos. ¿Hay límites reconocibles para la inteligencia? ¿En qué momento las ideas se transforman en neurosis? George Steiner dice que un lugar común es una idea cansada. Por contraste, el disparate puede ser visto como una idea anticipada. En esa zona se mueve El filósofo declara: el demorado encuentro de dos precipitados"
Tant els actors com el director destaquen que El filósofo declara no és un tractat sobre filosofia, sinó sobre la gelosia, l’amistat, la vellesa, la misantropia i la simulació.
Text de l’autor, Juan Villoro
"Siempre me ha intrigado saber cuándo veré por última vez a una persona.
El filósofo declara parte de esa encrucijada dramática: dos filósofos se encuentran para una confrontación final. Su amistad ha sido una peculiar forma de rivalidad. Profesionales de la razón, procuran mantener las emociones a distancia.
Este encuentro será diferente: los acompañará una mujer que definió la vida de ambos. ¿Hay límites reconocibles para la inteligencia? ¿En qué momento las ideas se transforman en neurosis? George Steiner dice que un lugar común es una idea cansada. Por contraste, el disparate puede ser visto como una idea anticipada. En esa zona se mueve El filósofo declara: el demorado encuentro de dos precipitados"
Tant els actors com el director destaquen que El filósofo declara no és un tractat sobre filosofia, sinó sobre la gelosia, l’amistat, la vellesa, la misantropia i la simulació.
Els personatges
L’obra gira al voltant d’un triangle de personatges: una de les puntes és Mario Gas (El Profesor), un filòsof que acusa una dificultat per conviure amb el món quotidià fent gala de la seva “misantropia desapiadada”. L'acompanya Clara (Rosa Renom), la seva esposa i còmplice, amb qui té una profunda relació. El seu contrincant és el Pato Bermúdez (Ricardo Moya), la nèmesi d’El Professor perquè en lloc d’haver fet una vida de la ment, ha decidit fer una vida del món.
L’obra lidia al voltant d’aquestes tensions juntament amb el personatge de Meritxell Calvo, la neboda d’El filósofo “que representa la mirada de l’espectador”i Jordi Andújar, un xofer “amb moltes capes” que es va destapant durant tota la funció,
Una producció de: Teatre Romea, Secretaría de Cultura, Instituto Nacional de Bellas Artes (INBA) i Fondo Nacional para la Cultura y las Artes (FONCA).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada