Clara Segura interpreta una dona al límit a Conillet,
obra dirigida per Marc Martínez a partir d’un text de Marta Galán Sala
ESTRENA TEMPORADA ALTA · 6 i 7 de NOVEMBRE AL TEATRE DE SALT
ESTRENA BARCELONA · 11 de NOVEMBRE AL TEATRE LLIURE
Conillet, obra dirigida per Marc Martínez i interpretada per Clara Segura, s’estrena aTemporada Alta el proper divendres 6 i dissabte 7 de novembre i arrancarà temporada al Teatre Lliure de Barcelona cinc dies més tard, on s’estarà en cartell fins al 6 de desembre.
El muntatge, que tot i comptar amb una única actriu va més enllà del monòleg, neix a partir de l’adaptació del text El conejito del tambor de Duracell de Marta Galán Sala i explica la faula d’una dona que fa les paus amb el seu passat per sobreviure el present i afrontar el futur.
Clara Segura interpreta una mare que treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, té por i està molt i molt i molt cansada; una dona al límit en un monòleg original de Marta Galán Sala (El conejito del tambor de Duracell), que Marc Martínez ha adaptat per dur-lo a escena.
El text, àcid i tendre a la vegada, poètic i bestial, narra en primera persona la història d’una mare, que treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, té por i està molt i molt cansada. És una dona al límit, que rep una carta de l’escola dient que el seu fill no progressa adequadament. El públic es torna testimoni d’un viatge íntim, a través del dia a dia d’una dona d’avui, que intenta arribar a tot, multiplicar-se, guanyar hores i no ho aconsegueix.
Marta Galán Sala va escriure El conejito del tambor de Duracell l’any 2006. Més endavant, el text va servir com a punt de partida per crear Melodrama / 2007, l’última proposta escènica que va estrenar amb Santiago Maravilla. Ara, a les mans de Marc Martínez i Clara Segura, s’ha convertit en Conillet, un text amb molta força adaptat a mida per l’actriu, que presenta un retrat íntim i a la vegada col·lectiu.
"Plaer i política:
He reduït la meva llista de prioritats a aquests dos conceptes i he descobert —m’ha costat gairebé quaranta anys—, que al teatre puc combinar amb total llibertat aquests ingredients, aparentment tan contradictoris. Si l’escenari és un mirall, l’obra pot fer alguna cosa més que entretenir i el text conté un discurs... l’actor esdevé un activista. Et voilà!
He concentrat la meva hiperactivitat i el meu plaer en aquests dos elements. Per una banda, perquè va ser actuant al seu costat (obviant, ara, qui és aquesta actriu i què ‘representa’, m’han dit màxim quinze línies), deixant- me portar pel seu do, que vaig entendre què volia dir estar enamorat d’aquesta feina. I perquè em vaig prometre, un cop superat aquell festival de serotonina, que algun dia tornaríem a treballar plegats. I com que vaig somiar tan fort que volia dirigir-la... ara tinc l’oportunitat de volar de nou amb ella... i de ser Lliure!
Després va arribar aquest conillet amb les seves piles de Duracell: vida, obra i gràcia de Marta Galán. El text més bonic que havia llegit en molts anys. Definitiu. Colpidor. Bèstia. No m’agrada gaire llegir teatre, m’estimo més practicar- lo, però aquesta confessió leporina em va deixar K.O. La seva prosa, poètica i àcida, tendra i abassegadora, se t’arrapa a l’ànima, atura el temps i dius: “Però què és això? Què ha passat aquí?”. Llavors, teló".
Tinc la Clara, tinc la Marta; tenim el conill i les brases. No tinc la recepta màgica, però us cuinarem amb amor aquesta faula sobre una dona que sobreviu al seu present esbudellant el seu passat per fer-hi les paus i poder viure amb dignitat el seu futur… mentre carrega a les espatlles, com Sísif, el pes sencer de la nostra existència. Ah, i gana. Tenim molta gana. Bon profit!
Marc Martínez
Conillet és una coproducció entre el Teatre Lliure i Bitò Produccions
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada