Oriol Casals, Aida Oset, Laura Pujolàs, Pau Sastre i Jaume Viñas
protagonitzen ‘No Exit’ al Teatre Akadèmia del 25 de gener al 19 de febrer
L’obra és una adaptació de ‘Huis Clos’ ('A porta tancada'), un dels textos existencialistes de postguerra més emblemàtics de Jean-Paul Sartre, dirigida per Loredana Volpe
La Cia. La Salamandra estrena ‘No Exit' amb un repartiment català després que Loredana Volpe, la directora, hagués de marxar de Veneçuela per raons polítiques i ideològiques
La companyia catalano-veneçolana La Salamandra presenta una versió contemporània d’aquest text estrenat l’any 1944, just abans de l’alliberament de París durant la Segona Guerra Mundial.
“En aquesta societat on regna la incertesa, què suposa per a nosaltres la llibertat?
Existir és per a Sartre triar i triar-se, i aquesta llibertat és alhora un bé preuat i una condemna” asegura la directora Loredana Volpe; que adapta i fa traduir de nou l’obra de Sartre per aconseguir que la força del missatge sartrià arribi de manera nítida als espectadors d’avui: l’existència comporta responsabilitat. L’eco dels clàssics de l’Europa devastada al llarg del segle XX ens desperta davant els reptes actuals.
Més de seixanta anys després de l’estrena, Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoircontinuen estant en voga. Recentment, el diari New York Times ha triat entre les deu millors publicacions de 2016 el llibre At the Existentialist Café: Freedom, Being, and Apricot Cocktails, un retrat de la britànica Sarah Bakewell sobre els pares de l’existencialisme europeu.
Sinopsi:
Just després de morir, tres desconeguts d’èpoques diferents són conduïts per un majordom al seu últim estatge. La llum blanca enceta els ulls, fa una calor sufocant i els protagonistes estan desperts tota l’estona. Tots esperen ser torturats, rebre el càstig etern merescut, però molt aviat descobriran que ni les tenalles ni les graelles ardents podrien ser mètodes de tortura tan eficaços com la malaltissa relació que ha començat a teixir-se entre ells.
Els protagonistes, morts tots tres en estranyes circumstàncies, són el Garcin, un periodista pacifista que es nega a posicionar-se durant un conflicte bèl·lic; la Inès, una jove lesbiana que trenca la relació de la seva millor amiga, i l’Estel, l’amant d’un vell home ric que va matar el seu nen per ocultar l’embaràs i mantenir la seva posició social. Víctimes de si mateixos i desesperats per salvar-se, trobaran en l’expiació un vincle per acceptar junts les seves destinacions. Resignats, adverteixen que els han brindat el necessari per edificar la seva condemna. Estan condemnats a ser lliures i a ser jutjats eternament per la mirada dels seus companys. Després de tot, l’infern són els altres.
Huis Clos fa referència a la situació asfixiant en què es troben els tres personatges i a la impossibilitat d'escapar de la nostra consciència llançada al món, que es converteix en el propi botxí.
No hi ha escapatòria per a la responsabilitat que té cadascú. Per més que desitgem tancar els ulls i tapar-nos les orelles, la realitat sempre aconsegueix imposar-se. Resulta difícil obviar-la i no prendre partit i, alhora, no comprometre's és comprometre's; posicionar-se d'una manera o altra.
El muntatge
En aquesta ocasió, el muntatge compta amb una càmera de vídeo que observa constantment els personatges en una evident clucada d’ull a la societat hipervigilada en què vivim.
Cia. La Salamandra
Cia. La Salamandra és una companyia teatral fundada l'any 2011 a Caracas per Loredana Volpe, Edmundo Bianchi, Fabiola Arace, Víctor Simón Díaz i Samuel Coelho. Després que hagués de marxar de Veneçuela per raons polítiques i ideològiques, Volpe va refundar la companyia a Catalunya el 2014 i ara estrena No Exit al Teatre Akadèmia, la seva primera gran obra en català.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada