Mots de ritual per a Electra, de Josep Palau i Fabre
amb direcció de Jordi Coca, arriba a la Sala Tallers del TNC
Aquest espectacle inaugura l'Epicentre patrimonial de la temporada 2014/2015:
L'origen de l'oblit. El teatre català durant el primer franquisme.
Mots de ritual per a Electra s'estrenarà el pròxim 6 de maig
i es podrà veure fins al 17 de maig a la Sala Tallers del TNC.
Intèrprets: Dafnis Balduz, Àngels Bassas, Carme Callol, Josep Costa, Quimet Pla, Carme Sansa
Activitats paral·leles :
Cicle de conferències a l'Ateneu aquí , col·loqui amb Maria Barbal aquí , Cinema a la Filmoteca aquí
Sinopsi:
L’exili va escindir la cultura catalana durant el primer franquisme entre aquells que van marxar del país per respirar aires de major llibertat i aquells que s’hi van quedar per viure sovint en un exili interior. Palau i Fabre, que viuria tots dos exilis abans de tornar-se a instal·lar definitivament a Catalunya l’any 1962, va dedicar Mots de ritual per a Electra a l’ineludible amor incestuós entre Electra i el seu germà Orestes —la resistent interior i l’exiliat— per tal de fer front amb la contundència necessària a la tirania que s’havia instal·lat a la pàtria.
Orestes retorna disposat a venjar la mort del seu pare, disfressat amb una personalitat fingida. Allà es trobarà amb la seva germana Electra, que també camuflarà la seva identitat, i entre tots dos es consumarà una relació incestuosa que donarà un impuls definitiu a l’acompliment de la venjança. Aquesta reescriptura del mite clàssic és un crit d’alerta de gran lucidesa davant la necessitat de reconciliar una cultura escindida pels exilis, abans de proposar la construcció d’un projecte comú.
Una peça fonamental per entendre la profunda reflexió que fa Palau i Fabre sobre la funció que encara pot tenir la tragèdia en la cultura contemporània com a espai crític excepcional.
En el contacte entre aquestes dues generacions, s’iniciarà un dolorós viatge de retrobament amb les arrels familiars, trencades per la violència stalinista i les diferents actituds de les víctimes respecte dels invasors, que potser ajudarà a tancar algunes de les ferides que no deixaran d’estar obertes mentre hi hagi identitats borroses que no sàpiguen com encaixar en una realitat que ha provat d’ocultar-les.
No creguis que mai ningú comprenguiel que hem fet, el que has fet. Només tu i jo podrem
comprendre’ns l’un a l’altre, i parlar, i respirar,
i imitar això que sembla que és la vida.
Només tu i jo podrem mirar-nos en els ulls.
Però potser és això l’amor, i és més que tot.
(Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra)
Edat recomanada, a partir de 16 anys
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada