Lola Herrera torna a posar-se en la pell de Carmen Sotillo
i ho fa al Teatre Goya
a partir del 18 de setembre
Sinopsi:
Som al març de 1966. La Carmen Sotillo acaba de perdre el marit, el Mario, de forma inesperada.
Som al març de 1966. La Carmen Sotillo acaba de perdre el marit, el Mario, de forma inesperada.
Un cop les visites i la família s'han retirat, ella sola vetlla durant l'última nit el seu cadàver i inicia amb el marit un monòleg-diàleg en què descobrim les diferents personalitats i els conflictes del seu matrimoni.
De manera entretallada, intima, detallista al mínim, reiterativa i plena de tòpics, Carmen Sotillo diu coses, manifesta sentiments i emet judicis que a moltes persones avui dia els poden semblar increïbles. Però donem fe que aquest llenguatge existia, que aquests judicis s'emetien, que aquestes “coses” de la Carmen estaven en la vida de tots els dies.
Cinco horas con Mario és, entre moltes altres coses, un document viu d'aquests anys. De les preocupacions econòmiques, religioses, polítiques, sexuals i morals imperants aleshores que Delibes, a través del llenguatge de la seva protagonista, va deixar retratades amb nitidesa, de manera que la vida espanyola de llavors arriba a bategar viva en les seves paraules.
Però, per sobre de tot això, Cinco horas con Mario ens parla dels assumptes eterns de l'ésser humà: de la culpa, de la solitud, de la incomunicació, del sentit de la vida...
Com sempre, Delibes, partint d'un localisme concret, encarna en els seus personatges i en els seus conflictes les realitats més profundes i complexes que condicionen la nostra vida.
Trobareu tota la informació en aquest ENLLAÇ
Com sempre, Delibes, partint d'un localisme concret, encarna en els seus personatges i en els seus conflictes les realitats més profundes i complexes que condicionen la nostra vida.
Trobareu tota la informació en aquest ENLLAÇ
Podeu escoltar la breu entrevista que vàrem tenir l'oportunitat de mantenir amb la Lola Herrera clicant el PLAY
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada