Feia temps que no hi havia voluntaris que s'animessin a participar en aquest espai.
Avui reproduïm el comentari que ens ha fet arribar, per partida doble, un seguidor del nostre Blog., al que agraïm la seva participació i que vulgui compartir les seves opinions amb nosaltres.
Ens fa arribar comentaris sobre dos dels magnífics musicals que s'estan representant a casa nostra:
"Mar i Cel" i "Sister Act". Ens diu:
"Aquest cap de setmana m’he gastat el que no tenia; però m’he donat un homenatge i he anat a veure dos grans musicals: MAR I CEL i SISTER ACT. I volia aprofitar el vostre blog per a fer uns comentaris:
Començaré per Mar i Cel: Quina posada en escena més espectacular. Aplicar les noves tecnologies ha estat un gran encert. És impactant com fan que sembli que estiguis dins, com per entremig de la escenografia. Veus les onades del mar, el cel com es va movent, el foc, la boira....impresionant!. El so, perfecte. L’Anna San Martín, la Mireia Dolç i la Júlia Jové, molt be. I si aquesta és la llum, l’ombra la posa una part dels integrants del repartiment; perquè la majoria dels pirates no ho semblaven pas (ni pirates, ni moriscos, ni feien "por") i el Pep Cruz se’ls menjava a tots. L’únic que donava el tipus era l’actor que representava crec que era el personatge de Malek (Rubén Yuste?) i els tres joves, que feien les acrobacies, també molt be. I els musics, estupendos.
Vaig trobar molt a faltar a actors de la talla de Carlos Gramaje, Joan Crosas, Oscar Mas..... Referent al personatge de Saïd, a Roger Berruezo li falta carisma i maduresa (sembla com si s'hagués modulat el físic per adaptar-lo al personatge, però amb això no n’hi ha prou.) S'hi esforça, però és poc creïble com a cap d'una nau de pirates. Una llàstima.
Amb tot, un gran espectacle que s’ha de veure; però no acabo d'entendre la política dels preus dels packs que promocionen.
Els voldria demanar (dintre del possible) que es vigili la presència/comportament dels infants que, potser, no tenen l’edat per anar a veure aquest esplèndid espectacle. Perquè després de pagar 49€ per una entrada de platea, si et trobes al davant a una criatura petita amb unes sabates d’aquestes que quan toquen al terra fan "llumetes" i si la criatura en qüestió està atenta, no passa res, però si és com la que em va tocar a mi, que només feia que sentar-se (fen soroll) i aixecar-se (posant en marxa les ditxoses llumetes), sense que els adults que l’acompanyaven hi posessin remei, doncs dona molt pel..... (aquí obviem la paraula i direm que probablement molestava a la resta d'espectadors que tenia a prop.
Nota de la nostra redacció: Senyors pares/mares, amb tot el nostre respecte: es veritat que defensem que s’ha d’acostumar als infants a anar al teatre des de petits, però amb espectacles pensats i creats especialment per a ells. I si perquè us ve de gust, evidentment ningú us ho pot privar, i la vostra butxaca us ho permet (o us faciliten invitacions), els porteu a veure aquest gran musical pensant que els hi agradarà, només perquè és música, pot ser que aneu errats.
I si els vostres menuts molesten al públic que tenen a la vora, com a mínim tingueu-ne cura i esteu amatents a les seves inquietuds. I si cal es preferible que sortiu de la sala.
Respectuosament ens preguntem, cal portar als nens/es al teatre amb un calçat d'aquesta mena?.
Però, per sobre de tot, penseu en el respecte que es deu als professionals que estan representant aquell espectacle i també a la resta del públic assistent (alguns dels quals, com la persona que ens envia el comentari, els hi pot haver representat un esforç pagar el preu de l'entrada).
Moltes gràcies.
I..... tornem als comentaris del nostre amable seguidor:
I ara arribo a “Sister Act”. Molt bé. Un gran espectacle. La mecànica de l’escenografia, preciosa, molt ben resolta. El so perfecte. L’Angels Gonyalons, esplèndida, la Mireia Mambo Bokele, la Gara Roda i la Malia Conde, molt be. I també molt be en Juan Delgado; no puc dir els mateix de la resta d’integrants masculins del repartiment. A nivell cantants molt solvents, però com a intèrprets, no tant. En general el repartiment femení molt ben aconseguit, no així el del sexe contrari.
No sé el motiu pel què el paper del policia s’ha desdibuixat tant, fent-lo semblar un nyicris.
Tampoc em van agradar les concessions oportunistes, com tot el relacionat amb "la moreneta" (i jo no soc d’església). Considero que estan fora de lloc, per molt que part del públic ho celebri. Són concessions que no aporten res i només són per aconseguir la rissa fàcil del espectador poc exigent. Penso que no li cal a l'espectacle.
També crec que el públic, en general, no ha tingut informació de que els temes musicals no corresponen a la pel·lícula. Que no passa res, perquè la pel·lícula no es un musical, però crec que és un punt al que no se li ha donat massa informació. Potser expressament?.
Amb tot; un notable molt, molt alt i un espectacle digne de recomanar. (al Teatre Tívoli el públic va ser absolutament respectuós, cosa que vaig agrair profundament).
Signat: Llums i ombres