Benvinguts

Benvinguts al bloc de Temps de música, Temps d'espectacle

Ràdio Gràcia

Foto de la retransmissió radiofònica de La guerra dels mons

Temps de Cabaret

Enric Sunyol autor i director de l’espectacle Temps de Cabaret

El Rellotger de Gràcia

Adaptació teatral de El Rellotger de Gràcia, escrita i dirigida per Enric Sunyol

Els pescadors de Nadal

Poema dramatitzat i musicat, dirigit per Enric Sunyol.

Teatre

El teatro es poesía que se sale del libro para hacerse humana - Federico García Lorca

Commedia dell'arte

El teatro es una extensión de la vida. El actor está mintiendo con la verdad. Si tienes que matar en un escenario, no matas de verdad, pero tú sí estás trabajando con la verdad de unas emociones - Ana Belén

dimecres, 29 de març del 2017

Sergi López, al Poliorama

SERGI LÓPEZ DESEMBARCA AL POLIORAMA AMB:


NON SOLUM

"Non Solum en aparença és un monòleg còmic però amaga un diàleg on el protagonista és un, però també és un altre. I un altre... i un altre... i... per culpa d’aquestes multiplicacions emprèn la tasca de posar-se d’acord amb ell mateix, de forma assembleària. No s’espantin, les matemàtiques de vegades són difícils d’explicar però fàcils de comprovar a l’escenari. Esbrinin quants personatges surten a l’obra, veuran que no costa tant."
Jorge Picó.-

Non Solum torna a Barcelona després de més de 280 representacions des de la seva estrena al Festival Temporada Alta del 2005. 

Un monòleg que va fer gira per Catalunya, País Valencià i Illes Balears mentre es traduïa al francès per estrenar-se a Marsella i fer temporada a París el 2007. 

Després de voltar per França, Bèlgica, Suïssa o la Polinèsia Francesa es va traduir al castellà el 2009 per fer gira llatinoamericana, durant la que va visitar Buenos Aires, Montevideo o Lima. Des del 2013 també ha visitat en diferents ocasions el Teatro del Barrio de Madrid.

Premis de Non Solum:

El palmarès de Non Solum reuneix premis com el Max 2009 com a millor text en català, el millor espectacle del 2009 del Teatre del Mar de Mallorca atorgat pels espectadors i el Fotogramas de Plata 2009 per a Sergi López com a millor actor. L’any següent, el Premio Internacional Terenci Moix de Literatura, Cinematografia Musiques i Arts Escèniques, també guardonava Sergi López com actor. 


30/40 LIVINGSTONE

"30/40 Livingstone sí que és un monòleg, però entre dos. Sí, ja sé que això no pot ser, que en aquesta obra surt un explorador i un animal, com a les faules, per tant el protagonista no està tot sol sinó que també n’hi ha un altre."
Jorge Picó.-

Després de l’èxit de Non Solum, Sergi López i Jorge Picó van decidir tornar a treballar junts creant 30/40 Livingstone, estrena al Festival Temporada Alta de l’any 2011 i que es reestrena al Poliorama el dimecres 12 d'abril. Des de llavors aquest diàleg entre dos personatges, l’explorador i el cérvol, ha pujat a l’escenari més de 200 vegades. 

Una trobada ben particular, perquè la paraula és un més dels llenguatges en aquest diàleg on la partitura també s’articula amb els moviments, gestos i jugades.


L’obra ha fet temporades a Barcelona, València, Madrid, Avinyó, Paris, Marsella i Louvain-la-Neuve. Ha viatjat per Catalunya, Espanya, França, Bèlgica, Andorra, Argentina i Brasil i s’ha representat en català, castellà, francès i fins i tot en versió subtitulada a Río de Janeiro.


L’any 2014 el prestigiós diari Le Monde el va incloure entre els 10 millors espectacles del Festival d’Avinyó, tant del programa oficial com de l’Off.


Des de l’octubre passat s’incorpora a la gira David Climent per interpretar el personatge del cérvol. Climent forma part del tàndem loscorderos.sc, companyia guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona del 2017 en la categoria de dansa.


Ara 30/40 Livingstone continua de gira amb una nominació a millor text en català en els Premis Max. 

dimecres, 22 de març del 2017

Vides Privades, al Teatre Borràs

VIDES PRIVADES. L'amor és una gran comèdia,
al Teatre Borràs, 



Direcció: Norbert Martínez i David Selvas

Amb:
Marta Marco, David Selvas, Mima Riera i Javi Beltrán

Esteu escoltant l'entrevista amb Marta Marco

Enric Sunyol amb Marta Marco  (Foto TVergés)


Què passa quan la teva nova parella et comença a fer preguntes sobre la teva relació anterior?

Què sap?

Què li has explicat?

Si això passa el dia que has decidit convidar-la a un hotel rural amb encant, 
assegurat que la teva  ex-parella no hagi decidit fer exactament el mateix.

Vides Privades és una comèdia sobre la passió. 

Un camp de proves sobre la química de l'amor, el deig i el sexe.

Autónomos, el musical, a l' Almeria Teatre


Autors:   Àlex Martínez Vidal, Andreu Rami
Composició musical:   Joan Berenguer


Repartiment: Àlex Martínez Vidal  i  Andreu Rami
Autónomos es pot veure a l'Almeria Teatre, els dissabtes a les 10 de la nit.
Dies de representació, de moment: 
25 de març, 1, 8, 15 i 22 d'abril


Esteu escoltant l'entrevista amb Andreu Rami, Àlex Martínez  i  Joan Berenguer
(Fotos TVergés)

Autónoms és la primera comèdia musical que aborda les peripècies diàries de més de 3 mil·lions d'autònoms espanyols. El 19% dels treballadors.

Aquest musical tracta amb humor i molt d'enginy el mon laboral i l'actualitat política del país, amb la amable col·laboració de reconeguts artistes, com: Biel Duran, Toni Nievas, Loulogio, Silvia Artigas, Magalí Frappant, Rubén Carrasco, Cia. La Fresca, David Martos, Ignasi Taltavull, Empar López, Tamar Aguilar i Muntsa Turque, que acompanyaran a l'Àlex en la seva personal aventura.

Sinopsi

En un futur no molt llunyà, la crisi arribarà al seu final i tots els ciutadans gaudiran d’un treball estable i en conseqüència, de màxima felicitat. 

Però això no durarà per sempre: la meravellosa vida de l’Álex es trencarà sobtadament quan l’acomiadin. Amb una mà al davant i l’altra al mòbil (com tots avui en dia), es veurà obligat a agafar les regnes de la seva vida. Fer-se autònom serà l’única opció.

Autónomos, el musical és una comèdia que relata les peripècies d’un nou freelance per a sobreviure a un gurú de l’emprenedoria, a la cruel Agència Tributaria, a clients amb trastorn Obsessiu-Compulsiu i a un gestor molt particular.

Durada 80 min
Idioma Castellà

Boscos, de LaPerla29



La Perla 29 torna a Wajdi Mouawad al Teatre Biblioteca de Catalunya,
després d'haver portat a escena Incendis, Cels i el recent monòleg Un obús al cor.
La companyia es prepara per estrenar un text especialment complex. 

Direcció: Oriol Broggi
Traducció: Cristina Genebat


Esteu escoltant l'entrevista que varem mantenir amb l'Oriol Broggi  

Repartiment: 
Màrcia Cisteró, Cristina Genebat, Marissa Josa, Clara de Ramon, Xavi Ricart, Xavier Ripoll, 
Marc Rius, Carol Rovira, Xavi Ruano, Sergi Torrecilla i Ramon Vila.


BOSCOS es remunta a les fonts d'esquerdes humanes, íntimes, familiars i històriques a partir d'un recorregut pels fets més impactants del segle XX. En traçar la història dels seus orígens, la Loup obre una porta que la conduirà al fons d'un abisme, perquè allà es troba la memòria de la seva sang: una seqüència dolorosa d'amors impossible, que va d’Odette a Hélène, i a Leonie, a Ludivine, a Sarah, a Luce i finalment a Aimée, la seva mare. 

Una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa. Un recorregut al llarg de les commocions històriques de l’Europa del segle XX a través dels destins entrellaçats d'aquestes dones lligades per la sang, un llaços que són ineludibles i destructors, passant per les dues guerres mundials, que van determinar el futur de moltes vides i van deixar una empremta que arriba fins a l'actualitat.

A partir del 29 de març al Teatre Biblioteca de Catalunya. 

Coincidirà amb la presentació d'Aniol Rafel, editor d'Edicions del Periscopi, del llibre:
"La sang de les promeses"
de tota la tetralogia completa de Mouawad:
Litoral, Incendis, Cels i Boscos.


dimecres, 15 de març del 2017

17 de març, dia de la poesia catalana a internet


Des de l'any 2011, el 17 de març es fa una crida
a emplenar la xarxa de versos catalans:

Dia de la poesia catalana a internet, 
una iniciativa de la UOC que vol fer visible a la xarxa
la qualitat de la poesia,
dels nostres poetes més emblemàtics
 i de tots aquells que estimen la cultura catalana. 



Volem participar amb el poema

"Les quatre banderes"
de Miquel Martí Pol



(veu de Teresa Vergés i Adrià)


Dia de la poesia catalana a internet


Des de l'any 2011, el 17 de març es fa una crida
a emplenar la xarxa de versos catalans:

Dia de la poesia catalana a internet, 
una iniciativa de la UOC que vol fer visible a la xarxa
la qualitat de la poesia,
dels nostres poetes més emblemàtics
 i de tots aquells que estimen la cultura catalana. 






Volem posar el nostre granet de sorra amb aquest poema

"La barqueta xica"
de Rafael Llop i Casanova

del seu llibre
"Versos a la vora de l'aigua"

editat l'any 1981

(veu de Teresa Vergés i Adrià)


divendres, 10 de març del 2017

Segueix la Sarsuela a Gràcia



La formació Amics de la Sarsuela de Gràcia 
aposta, des de fa anys, per una programació estable de lírica.

Aquest diumenge 12 de març, a les 17.30h.,  presenten
"LA DEL MANOJO DE ROSAS"
a l'auditori-sala Montseny, carrer Montseny, 39 (al costat del Teatre Lliure de Gràcia)


Estan escoltant l'entrevista amb Joan Garrido, director de l'espectacle


També podeu veure un vídeo promocional en aquest  ENLLAÇ

Intèrprets:
Alicia Ferrer - Soprano
Lluís Sintes  -  Baríton
Josep Lluís Blanch  -  Tenor  

amb:
Francesca Sánchez
Joan Garrido
Marc Calvo
Manel Solàs
Teresa Vergés
José López
Ana Muñoz

Cor i Orquestra dels Amics de la Sarsuela de Gràcia
dirigits per la Mestre Eva Requena

i Ballet EVNA

La Sarsuela, és una veritable llàstima però és un gènere que te molts detractors, tot i que és més per desconeixement que per una altre cosa. I també perquè s'entesten en fusionar-ho amb una determinada cultura, que consideren aliena a la catalana.

La música és cultura. La sarsuela és Cultura (amb majúscules). La música és universal.

Existeixen documentades més de 300 sarsueles catalanes, però molt poques han arribat als nostres dies. Són les que la sabiesa popular ha preservat i que, regularment, segueixen representant-se.

Però és que la sarsuela catalana tenia i segueix tenint un important competidor:

Les sarsueles, escrites pels mateixos grans autors catalans i valencians, que per circunstàncies del moment, que no tenim cap dret a jutjar, les varen escriure en castellà i que ara, malahuradament, es "criminalitzent" per considerar-les, erroneament, representatives i/o promogudes per un regim determinat.

Valorem la lírica que ens arriba en qualsevol idioma estranger i l'enlairem a estadis inimaginables, però no tenim capacitat objectiva quan es tracta de sarsuela. 

Des de aquí, volem posar el nostre granet de sorra per reivindicar la sarsuela. Aquestes grans obres líriques que els autors de casa nostra varen composar.

I permetin una conclusió:  Abans de dir que la sarsuela no els agrada, vagin a  veure alguna representació. 

Gaudeixin de la seva música i no s'extranyin si hi troben peces que  els són molt conegudes. Segur que no eren conscients que pertanyen a sarsueles.

Després decideixin. 

Gràcies


dimarts, 7 de març del 2017

L'Ànec Salvatge al Lliure

L'ÀNEC SALVATGE
de HENRIK IBSEN
al Teatre Lliure de Montjuïc, fins el 9 d'abril

adaptació MARC ARTIGAU, CRISTINA GENEBAT i JULIO MANRIQUE
direcció JULIO MANRIQUE


intèrprets
Andreu Benito,  Ivan Benet,  Jordi Bosch,  Laura Conejero,  Pablo Derqui,  Miranda Gas, 
Jordi Llovet,  Lluís Marco,  Carles Pedragosa,  Elena Tarrats 

Esteu escoltant l'entrevista amb Jordi Bosch

Jordi Bosch amb l'Enric Sunyol  (Foto TVergés)
Una societat blindada, que s’autoprotegeix, entra en crisi quan algú torna a cas
a i comença a destapar el passat. 
Un drama psicològic del 1884, i el primer Ibsen de Julio Manrique.

Un ànec ferit conviu amb altres animals a les atrotinades golfes d’una casa humil, en una petita ciutat d’un petit país del nord d’Europa on sempre fa fred. Com si els ocupants de la casa, els pobres però raonablement feliços (això és, evidentment, només una opinió) membres de la família Ekdal, haguessin arrencat un tros de bosc o n’haguessin inventat un per donar sortida a les seves fantasies, o als seus deliris, segons com es miri. Però, com adverteix en un moment donat l’avi Ekdal, tard o d’hora “el bosc es venja”.

Imatge de la Roda de Premsa, amb Júlio Manrique i l'elenc de l'obra  (Foto TVergés)
"Moltes ficcions, o almenys moltes de les ficcions que m’agraden (i això inclou, evidentment, les ficcions dramàtiques), consisteixen en això: una comunitat, un determinat grup humà, subsisteix obeint unes determinades regles. Bones o dolentes, han acabat configurant-se com el mecanisme que garanteix la subsistència del grup. La història comença, o almenys la història que dramàticament ens interessa, quan algú, l’altre, l’estrany, truca a la porta, observa el funcionament del grup en qüestió i, en un moment donat (sigui per malícia, sigui per ganes d’ajudar, o bé per una inquietant barreja de les dues coses) posa en qüestió aquestes regles.

A L’ànec salvatge (un Ibsen meravellós i, sorprenentment, poc conegut i encara menys representat a casa nostra), hi passa una cosa així. Algú truca a la porta i els pobres però raonablement feliços membres de la família Ekdal decideixen obrir…"

Julio Manrique.-

Producció Teatre Lliure,
amb la col·laboració de Montibello, Steinhart, Cebado, D'Orleac, Tweezerman, Punto Blanco i Marco Pascali

Espectacle en català
durada aproximada primera part 1h. 30' / pausa 15' / segona part 1h.

sobretítols en castellà i anglès cada dissabte a partir de l'11/03

12/03 col·loqui amb la companyia després de la funció
17/03 funció accessible per a persones amb discapacitat auditiva i/o visual

Espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure

dilluns, 6 de març del 2017

Alícia, a la Sala Àtrium


ALÍCIA, de Pablo Ley (A partir de textos de Lewis Carroll)
es presenta a la Sala Atrium (C/ Consell de Cent, 435.Barcelona)
del 8 al 31 de març 

Intèrprets:
Aïda Bette, Boris Cartes, Alba Duñó, Eleazar Masdeu i Núria Montes
Música en directe:
Jorge de la Vera

Esteu escoltant l'entrevista amb el seu director, David Maqueda


ALÍCIA, és el segon espectacle de la companyia Menú Teatral després de La Pista que va ser el primer muntatge de la companyia i va ser estrenat a la Sala Atrium de Barcelona dins el Cicle DespertaLab 2015. L’espectacle va ser el Guanyador del Primer Premi Beca DespertaLab 2015, rebent un suport a la creació de la Nau Ivanow, Sala Atrium i aPortada. 

ALÍCIA està basat en l’obra de Lewis Carroll, dirigit per David Maqueda i amb dramatúrgia de Pablo Ley. Menú Teatral s’endinsa al País de les Meravelles i a Través del Mirall, amb una visió adulta i personal, on el retrobament amb els mons interiors d’Alícia volen ser un crit per reivindicar la diferència i personalitat de cadascú de nosaltres. 

Aïda Bellet, una de les Alicies que tots portem dins   (Fotos ES)
ALÍCIA és un espectacle per a adults (cosa que, paradoxalment, no vol dir que exclogui els nens), ple d'aventures mentals (i només mentals), instal·lat en el mons interiors, invisibles, però que conformen el refugi de moltes persones. 

Un espectacle per a tots els públics (tots aquells que tinguin ganes de jugar) i en molts dels seus episodis son en clau d’humor, conservant i concentrat els millors moments de Carroll. 

Però si alguna cosa és l’ALÍCIA de Menú Teatral és que és radicalment fidel a l'esperit i la lletra de Lewis Carroll. Cosa que vol dir no només que les paraules que es diuen són, la majoria, estrictament pròpies del mateix autor, sinó també que han aplicat els mètodes transgressors de Carroll sobre el llenguatge a tots els altres llenguatges que formen part del fet escènic. 

En aquest sentit, cal dir que la dramatúrgia i l’espectacle ha anat sorgint lentament dalt l'escenari, en un procés d'investigació amb el director i els actors que ha permès anar construint una lògica paral·lela. 

On són els límits de la realitat? En què es basa la nostra percepció de realitat? Què passa quan perdo el sentit de la identitat? Com es fa possible l’impossible? Com jutgem el que ens envolta? Son necessaris els judicis per mesurar la realitat? 

SINOPSI:

Com si es tractés d’un estat alterat de la consciència, ens endinsarem en el món de Les Meravelles, el món d’Alícia, on el nonsense i els somnis són l’única norma a seguir. L’espectacle, que respecta gran part del text de Carroll, és un passeig per la psique d’Alícia, on es qüestiona la identitat, i la relació amb el món que l’envolta vers el seu propi món interior.

És un viatge, sense direcció, un viatge interior, cap als camins que hi ha dins de la ment.

diumenge, 5 de març del 2017

Jane Eyre al Lliure de Gràcia

JANE EYRE: UNA AUTOBIOGRAFIA
a partir de la novel·la de CHARLOTTE BRONTË

adaptació ANNA MARIA RICART, direcció CARME PORTACELI
al Lliure de Gràcia, fins el 26 de març



Quan es celebra el 200 aniversari del naixement de la novel·lista anglesa Charlotte Brontë amb Jane Eyre, la gran heroïna romàntica, una dona que sap molt bé el que vol, malgrat les convencions de la seva època, es presenta al Lliure de Gràcia. 

Intèrprets:
Ariadna Gil, Abel Folk, Jordi Collet, Gabriela Flores, Pepa López, Joan Negrié, Magda Puig, 

Músics
Alba Haro / violoncel / Clara Peya-Laia Vallès / piano

Esteu escoltant l'entrevista amb Abel Folk

Abel Folk amb l'Enric Sunyol  (Foto TVergés)
La magnífica direcció és de Carme Portaceli, que explica:

"El més fantàstic d’aquest personatge i d’aquesta novel·la és el fet que Jane Eyre, des del seu naixement i sense tenir unes circumstàncies que la portin a ser d’aquesta manera, té dins seu l’instint de superació més impressionant que jo mai hagi llegit. 

Ja a l’internat de pobres, on l’envien, per treure-se-la de sobre perquè ja s’enfrontava a la injustícia des de ben petita, ella percep la seva incapacitat de deixar-se maltractar en cap dels vessants que el maltractament pogués disfressar-se. 

La Jane li pregunta a la seva amiga Helen per què es deixa castigar d’aquesta manera. La Helen li respon que ella ha vingut aquí per rebre una educació i que això forma part de l’assoliment d’aquest gran objectiu. I la Jane diu “no seria capaç de suportar aquesta humiliació, jo no ho perdonaria, això. Si tots obeíssim i fóssim amables amb els qui són cruels i injustos, ells no ens tindrien mai por i serien cada cop més dolents. Si ens peguen sense raó tenim l’obligació de tornar el cop, n’estic segura, i ben fort, per deixar clar als qui ho fan que no ho poden repetir”.

Jane Eyre és una novel·la escrita l’any 1847 per Charlotte Brontë sota el pseudònim de Currer Bell.
Amb el seu nom real, el més possible hagués estat que no els haguessin publicat, ni a ella ni a cap de les seves dues germanes, l’Emily i l’Anne, cap de les novel·les que van escriure. O, si més no, no haurien aconseguit l’èxit que van tenir (no en el cas de l’Emily i els seus Cims borrascosos) ni, per tant, la possibilitat de continuar escrivint, que era la passió de totes elles.

Jane Eyre és una finestra a través de la qual Charlotte Brontë ens ensenya la seva visió del món. La Jane opina sobre la diferència arbitrària entre classes i fa especial menció al paper de la dona al món. Ella no deixa mai que ningú oblidi, pel fet de ser pobre o de ser dona, que no és un ser inferior.
Però per sobre de tot, Jane Eyre és una obra romàntica on la lluita per la llibertat és l’impuls que guia la protagonista en un món on les dones no la podien assolir. 

També hi ha, és clar, una gran història d’amor que només es podrà viure quan els dos protagonistes estiguin d’igual a igual, quan l’amor no sigui una presó, sinó un acte de llibertat.
Carme Portaceli

Una producció del Teatre Lliure.

Espectacle en català, durada aproximada 2h. sense pausa

Invitacions presentació disc de La Banda Beagle




El grup barceloní Beagle presenta disc: Speak Now 
a la Sala Luz de Gas, dimecres 8 de març a les 21h.


Darrera el repte que suposa l'atreviment de qualsevol grup instrumental,
està l'alquimia musical dels seus cinc components,
amb gran experiència en els escenaris i estudis de gravació.

BEAGLE són jazz fusió impregnat de funk, rock i pop.

El seu àlbum de debut, vol recuperar l’esperit artístic i explorador de la música instrumental 
a través de l’acid jazz. 


Beagle són una formació que ja han rodat 
però que just ara acaben de canviar la majoria dels components
i afronten amb molta energía i esperit de superació aquesta nova etapa del grup. 

Posem a la vostra disposició INVITACIONS DOBLES per la presentació
Sala Luz de Gas, dimecres 8 de març a les 21h.
Els interessats heu d'enviar un mail a:

La Banda Beagle està formada per:
David Txes  (Guitarra)
Octavio Fanés  (Saxo)
Jose Perciba  (Baix)
Edu Rodríguez  (Bateria)
Àlex Albalà  (Teclat)

Podeu veure un vídeoclip en aquest  ENLLAÇ

I el tema musical "The Venue" en aquest  ENLLAÇ

Entrant en el seu web hi trobareu molt més  http://beaglebcn.com/

Beagle ofereix un repertori transversal de música des dels postulats de l’acid jazz que no renuncia a les referències a la memòria musical dels darrers 30 anys: paisatges sonors amb un to èpic i d’acció que agradarà tant als fans del jazz com als del rock i heavy melòdic passant pels aficionats de l’air guitar, i remembrances del so del cinema dels anys setanta i vuitanta.

El jazz fusió de Beagle, amb un so confortable i obert de mires, està impregnat de funk, rock i pop. 

És la sintonia ideal per a amants del so sòlid i treballat amb presència de guitarres.

Speak Now, l'àlbum de debut d'aquesta banda barcelonina, té com a finalitat recuperar l'esperit artístic i explorador de la música instrumental, el poder de la qual resideix en la capacitat de transmetre moltes coses sense dir una sola paraula.

Programa 203

Escolteu l'enregistrament
del programa num. 203
del 23 de febrer de 2017,
mentre podeu consultar el Sumari:


Lara Andrés, Enric Sunyol i Guadalupe Cejas

ENTREVISTES AMB:
*  Lara Andres i Guadalupe Cejas, les
   impulsores de La Badabadoc Teatre,
   ens parlen de l'espectacle de Mai Rojas:
   "La leyenda del fauno i El viaje"

 Toni Sevilla, el Senyor Homer, de la nova
    producció del TNC, a la Sala Gran,
    ens parla de:
    "La senyora Florentina i el seu amor... "

*  Alba Encabo i Roser Vilajosana, ens
    parlen de la proposta que han presentat al
Toni Sevilla  (Foto ES)
    Almeria Teatre, d'aquesta versió de:
    "Sueño de una noche de verano"

El jove elenc de Sueño.... (Foto ES)




















FRAGMENTS MUSICALS:

* Dedicats als temes del dia


COMENTARIS:

*  Petita editorial

* Avui recomanem:
  "La senyora Florentina i el seu amor Homer", a la Sala Gran del TNC


Amb les habituals seccions de Promocions i Cartellera.

I el nostre comiat de sempre:  El teatre us necessita: ANEU-HI!!!

Programació de març al Lliure


AL MARÇ, EL PRIMER IBSEN DE JULIO MANRIQUE
 I EL TRENTÈ DALE RECUERDOS DE DIDIER RUIZ 

La Companyia Solitària de Teatre ens porta un altre Ibsen, Filla del seu pare, sota la direcció de Pau Miró.

Teatro del Barrio ens porta Masacre, una reflexió política a càrrec d'Alberto San Juan. 

L'ànec salvatge de Henrik Ibsen, en una adaptació de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique i sota la direcció d'aquest últim, serà la producció del Teatre Lliure del mes de març.

Andreu Benito, Ivan Benet, Jordi Bosch, Laura Conejero, Pablo Derqui, Miranda Gas, Jordi Llovet, Lluís Marco, Carles Pedragosa i Elena Tarrats són els intèrprets d'aquest drama psicològic que el dramaturg norueg va escriure el 1884.

L'ànec salvatge. Del 2 de març al 9 d'abril al Lliure de Montjuïc. Més informació aquí.

La companyia d’Aleix Aguilà, Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals (Companyia Solitària de Teatre) presenta una versió actual de Hedda Gabler, que es va poder veure al Temporada Alta 2015. Filla del seu pare és el primer Ibsen que dirigeix Pau Miró.

Filla del seu pare. Del 15 al 26 de març a l'Espai Lliure de Montjuïc. Més informació aquí.

A Masacre un home i una dona (Alberto San Juan i Marta Calvó) es lleven un dia amb la intenció d’acabar amb el capitalisme a Espanya. Per això viatgen al 1939, per tornar a refer el camí des d'aleshores fins ara. Un relat teatralment lliure amb voluntat de rigor històric i que aspira a ser una historia del capitalismo español.

Masacre. Del 29 de març al 9 d'abril a l'Espai Lliure de Montjuïc. Més informació aquí.

Concebut per Didier Ruiz i la formació parisenca La compagnie des Hommes el 1999, Dale recuerdos (Je pense à vous) és un espectacle que es fa a mida del teatre on es representa, fent pujar a escena la gent gran del barri, homes i dones de més de 75 anys que no són actors. Aquest projecte es ve representant per tot el món i la del Lliure serà la 30ena vegada. Una vivència de la memòria més propera. Teatre i document.

Dale recuerdos XXX. Del 31 de març al 2 d'abril al Lliure de Gràcia. Més informació aquí.


Yerma, al Teatre Akadèmia

Yerma, de Federico García Lorca, al Teatre Akadèmia


Direcció Marc Chornet Artells

Repartiment:
Yerma / Alba José,  Juan / Martí Salvat,  Víctor / Xavier Torra,  María / Ariadna Fígols,
Vieja / Isabel Soriano,  Muchacha / Roser Tàpias,  Muchacha / Cristina López

Adaptació: Marc Chornet i Anna Maria Ricart


Mercè Managuerra, Alba José i Marc Chornet a la Roda de Premsa  (Foto TVergés)
Sinopsi:

Un entrellaçament de mitologia, mons poètics i realitats envolta els personatges,


La relació entre Yerma i el seu marit, enfonsats per l'asfixia que genera l'estricta intromissió i vigilància dels habitants de l'entorn on viuen, es va corcant paulatinament perquè, malgrat desitjar-ho amb delit, ella no aconsegueix quedar-se embarassada.


A les relacions entre la dona i l'home no els és permesa la llibertat i l'espontaneïtat imprescindibles per a dur a terme el desig, saber qui són i com som. De manera que l'amor, queda sepultat per la turba.

La vida passa i la tristor s’apodera de Yerma: la nostàlgia d’un possible amor d’adolescència que mai va esdevenir-se, el desencís de les amistats que s’allunyen pels fills, la pèrdua de la joventut i la llar conjugal que esdevé una autèntica presó. 

Un retrat cru dels nivells més privats de la nostra societat on s’esdevenen les tragèdies més reals, la tragèdia íntima de Yerma, la tragèdia de no poder desenganxar-se del propi cos. Una posada en escena contemporània, que reflexiona sobre la fecunditat dels nostres temps.

Yerma (1934) és una obra teatral popular que desenvolupa una tragèdia que forma part de la "trilogia lorquiana" amb La casa de Bernarda Alba (1936) i Bodas de sangre (1933). 

Espectacle en castellà

Programació Sala Beckett

Fins el dia 12 de març es podrà veure a la Sala Beckett



Sota la direcció de Pau Roca, Dybbuk, ofereix una reflexió a partir d’un fragment de realitat: ficció nascuda de fets i persones reals, de la mateixa manera que van construir la seva darrera producció, l’excel·lent hISTÒRIA. En aquest cas, s’inspiren en Romain Gary, escriptor que els anys 70 va crear un novel·lista fictici. Una reflexió sobre la idea de veritat, frau i ficció.

Sinopsi:

Què impulsa una persona a crear un dels majors fraus de tots els temps?

Un engany genial, un truc de màgia extraordinari pel qual tot un país, França, al llarg de més de sis anys, admirarà i llegirà amb devoció un escriptor fictici: Émile Ajar.

Qui s’amaga, doncs, darrere Ajar? Romain Gary, un escriptor en declivi, cansat de la indiferència i les etiquetes que la crítica li ha col·locat a sobre. Per aquest motiu, Gary introdueix la seva pròpia creació a la realitat: demanarà al seu nebot que encarni a Émile Ajar, un nou escriptor dins el panorama de les lletres franceses. Milions de lectors, grans premis i fins i tot un Oscar marcaran la seva carrera literària.

Una història real. El somni de la creació total per fi assolit.

Però quin és el preu a pagar per posar la realitat als nostres peus?


La companyia va néixer l’any 2013 amb voluntat d’arribar per quedar-se. Formada per 7 individus no tots necessàriament lligats al teatre en els seus orígens, tenen clar que el teatre no és tan sols un art sinó també una forma de vida, i per tant, una activitat que ha de ser sostenible. Al llarg de la seva encara curta, però intensa trajectòria han reinventat la relació del teatre amb els espectadors, han promogut diverses iniciatives pel que fa a la manera d’arribar al públic i dialogar amb aquest abans, després i durant la representació. Però sobretot han sabut proposar obres d’actualitat i temes d’interès en cadascun dels seus treballs.

I ja s'està pretarant la nova producció de la Sala Beckett: Eva i Adela als afores.


Sílvia Bel i Rosa Renom encarnen dues dones 
que es pregunten si encara els queden motius per intervenir en un món que les ha exclòs

La dramaturga Mercè Sarrias torna a fer tàndem amb el director Toni Casares 
després d’Al tren, Àfrica 30 i La dona i el detectiu.

L’espectacle es podrà veure a la Sala Beckett del 22 de març al 30 d’abril
i forma part del cicle La revolució dels gèneres 

La Sala Beckett ja prepara la seva segona producció pròpia de la temporada. Eva i Adela als afores, és un text original de Mercè Sarrias que interpretaran Sílvia Bel i Rosa Renom, sota la direcció de Toni Casares, director de la Sala Beckett. Sarrias i Casares es retroben després de portar a escena conjuntament Al tren (1995), Àfrica 30 (1998) i La dona i el detectiu (2000).

Dues dones immerses en un món que ja és només únicament el seu, es pregunten, desacomplexades i lliures, si queden encara motius per intervenir en la vida comuna. Davant del risc permanent, l’amenaça constant i la por planificada, l’Eva i l’Adela es pregunten si no és millor quedar-se a fora definitivament, mirar les coses passar i amb prou feines comentar-les.

Ja no és avui, ni ahir ni demà però és temps, potser, de prendre decisions.

O no? El compromís amb el món és sempre ineludible? Cal voler participar-hi, encara? Mentre entrenen boxa o tenen cura del seu petit hort urbà, l’Adela i l’Eva senten de lluny el soroll del món i dubten de si hi ha o no hi ha res a fer.


Sinopsi

L’Adela, una dona de 53 anys, que s’ha instal·lat a viure en un solar, ha conegut l’Eva, de 45 anys, a qui li agrada l’esport i corre per la ciutat i treballa, cada cop menys convençuda, en una feina inestable i de sou miserable. 

Una conversa misteriosa entre dos homes, que l’Adela confessa haver sentit amagada darrera d’un banc d’un parc públic, submergeix les dues dones en una estrambòtica especulació de possibles assassinats i actuacions de salvament urgents.

L’Eva i l’Adela dubtaran fins al darrer moment sobre si han o no d’intervenir, sobre la versemblança de la història i sobre elles mateixes i el món que els ha tocat de viure.

La revolució dels gèneres:

L’espectacle forma part del proper cicle temàtic de la Sala Beckett, La revolució dels gèneres, que comptarà amb diverses conferències i tallers que se centren en la creació dels estereotips de gènere en la ficció. Les dues primeres setmanes seran una reflexió sobre com les sèries i pel·lícules representen els gèneres -especialment el femení- i les dues últimes mostraran maneres per canviar uns clixés que cada vegada queden més sobrepassats per la realitat.

Properament:

A part d’Eva i Adela als afores, el cicle inclou els espectacles Crotch, de Catalina Carrasco i Míriam Escurriola (Cia Baal, del 23 al 26 de març) i Limbo,de Míriam Escurriola, Clara Peya, Ariadna Peya i Marc Rosich (Cia Les Impuxibles, del 30 de març al 9 d’abril)

Invisible, musical a Eixample Teatre

 'INVISIBLE', UN MUSICAL QUE NO PODRÀS OBLIDAR

L'espectacle, protagonitzat per Adrián Rodríguez, Lucía Torres i Paula Berenguer, s'estrenarà el 7 de març a l'Eixample Teatre de Barcelona

Dirigit per Alicia Serrat i escrit per Sílvia Navarro i Ernest Fuster.


Invisible, un nou musical protagonitzat per l'Adrián Rodríguez (músic i actor en nombroses sèries de TV, com Física y Química, Los misterios de Laura o El chiringuito de Pepe), la Lucía Torres (actriu a espectacles com Scaramouche, Mar i Cel, Rent o Germans de Sang, entre d'altres), i la Paula Berenguer (actriu, cantant i compositora, que ha participat, entre altres espectacles, a Hoy no me puedo levantar i Yerma).

Invisible és un musical amb un toc de ciència ficció que parla de la fama i les seves conseqüències, de la pèrdua i la necessitat, del dolor i del record per a superar les nostres pors i continuar vivint. 

Invisible aprofundeix sobre la vulnerabilitat dels protagonistes quan aquests decideixen esborrar els seus records per començar de zero.


A Invisible, l'Alex (Lucía Torres), una estrella de la música farta de la seva exposició i el Noah (Adrián Rodríguez), un jove milionari amb una experiència traumàtica, decideixen entrar a la corporació WhiteInk per a sotmetre's a un procés d'esborrament de memòria, per tal d'aconseguir oblidar la seva vida anterior i començar de nou. Sasha (Paula Berenguer), la doctora idealista de WhiteInk, serà la guia dels protagonistes al procés de 'desintoxicació' dels seus records més dolorosos i traumàtics.

Invisible és un espectacle dirigit per Alicia Serrat (directora de Mierda de Artista i co-autora de Pegados, guanyador del Premi Max al millor espectacle musical el 2010); escrit per Sílvia Navarro (El test) i Ernest Fuster (compositor y arranjador que ha participat a Grease o 50 sombras el musical); amb 

El musical estarà en cartell fins al 16 d'abril, a l'Eixample Teatre, carrer Aragó, 140 de Barcelona.

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More