Quart concert de la temporada Simfònics al Palau:
Torna la màgia del Festival de Valsos i Danses, amb Gilles Apap.
Dissabte 19 de desembre · 19 h · Palau de la Música Catalana
Gilles Apap torna a Barcelona per celebrar el Nadal amb l'Orquestra Simfònica del Vallès al Palau
El cicle Simfònics al Palau presenta el quart concert de la temporada,
Festival de Valsos i Danses, al Palau de la Música Catalana.
Posteriorment, iniciarà una gira per diverses localitats del territori
Dissabte 19 de desembre / 19h / Palau de la Música Catalana
Torna la màgia del Festival de Valsos i Danses amb Gilles Apap i l'Orquestra Simfònica del Vallès.
Com ja va sent tradició, el virtuós violinista francès es torna a associar amb l'Orquestra Simfònica del Vallès (és la quarta vegada que ho fa) i el Palau de la Música Catalana, en el cicle estable de Simfònics al Palau.
El Festival de Valsos i Danses és ja una de les cites emblemàtiques de l'Orquestra Simfònica del Vallès al Palau, per aquestes dates tan senyalades. L'energia dels valsos i polques de la família Strauss i la música popular centreeuropea tornarà a omplir l'escenari de moviment i ball i l'encís circular del vals ens acompanyarà amb tot un huracà de virtuosisme i alegria per acomiadar l'any: Gilles Apap. Per no oblidar el caràcter circular de la vida i que sempre hi ha segones oportunitats.
Gira de Valsos i Danses per Catalunya: L'Orquestra Simfònica del Vallès ha programat per aquestes festes una gira de 6 concerts de Valsos i Danses, dirigits per Gilles Apap que té previst visitar les següents localitats:
Concert de Sant Esteve / 26 desembre / 21 h / Centre Cultural Terrassa:
Des de fa més de 25 anys el Centre Cultural Terrassa programa aquest concert anual on, en bona part, es dedica a la interpretació d’obres de la nissaga dels Strauss: els cèlebres valsos vienesos i les polques ràpides. Un repertori que comparteixen l’alegria de la dansa i el caràcter màgic que s’associa a l’esperit nadalenc.
Festival de Valsos i Danses / 27 desembre / 19 h / Auditori Enric Granados (Lleida):
El Festival de Valsos i danses vol ser un homenatge a l’enginy i al bon humor, vol ser un joc, vol ser generador de somriures a escala planetària! Com les parelles d’enamorats que de tant en tant se sorprenen i es regalen un joc per fer somriure l’altre, així nosaltres periòdicament regalem al nostre amor, que és el públic, que ets tu, un joc per mantenir-nos enamorats i somrients.
Més informació
Festival de Valsos i Danses / 30 desembre / 18.30 h / Teatre La Sala (Rubí)
El Festival de Valsos i danses torna a Rubí per acomiadar l'any al Teatre La Sala, amb la direcció sempre entusiasta i alegre de Gilles Apap.
Més informació
Festival de Valsos i Danses / 2 gener / 21 h / La Faràndula (Sabadell)
Festival de Valsos i Danses / 3 gener / 11.30 h (matinal) / La Farándula (Sabadell)
Gilles Apap dirigeix el clàssic concert de valsos i danses de la Simfònica del Vallès, una cita distesa en què la família Strauss és protagonista.
Més informació
Concert de Cap d'Any / 3 gener / 19 h / Ateneu de Sant Celoni
Un cop més, el clàssic concert de valsos i danses de la Simfònica del Vallès sota la direcció de Gilles Apap, una cita emblemàtica per donar la benvinguda a l'Any Nou.
Més informació
Gilles Apap ens convida a venir als concerts de valsos i danses amb l'OSV
Taller d'Improvisació amb Gilles Apap
Gilles Apap aprofitarà la seva estada a Sabadell per realitzar una Masterclass destinada a alumnes del Conservatori de Música de Sabadell, Terrassa i Rubí i altres escoles de música del Vallès. És ja la quarta vegada que el violinista francès realitza un taller d'aquest tipus.
El Taller d'Improvisació de corda tindrà lloc el proper dijous 17 de desembre entre les 18h i les 20h a la seu de l'Orquestra Simfònica del Vallès. La primera part estarà destinada a treballar amb els alumnes d'edats compreses entre 13 i 17 anys, aspectes sobre la llibertat de moviment a l'escenari i com trencar els límits que imposa una partitura, entre d'altres. La segona part del taller s'obrirà al públic general i es posaran en pràctica els conceptes treballats durant la primera part.
Gilles Apap durant una Masterclass al 2011
Gilles Apap, violinista i director
Aclamat com l’autèntic violinista del segle xxi pel mestre Yehudi Menuhin, Gilles Apap és un solista clàssic molt sol·licitat per les orquestres de tot el món. La seva singularitat, però, rau en una extraordinària habilitat per crear ponts entre la música clàssica i el folk, cosa que l’ha portat a incorporar una gran varietat de gèneres i estils musicals en el repertori clàssic.
Nascut a Algèria, Gilles Apap va créixer a Niça, on va començar els estudis de violí amb Andre Robert. Va continuar la formació al Conservatori de Música de Niça amb Gustave Gaglio i, més endavant, al Conservatori Nacional Superior de Lió amb Veda Reynolds. Posteriorment, va viatjar als Estats Units per assistir a les classes de l’Institut de Música Curtis i el 1986 es va instal·lar a Califòrnia, on continua vivint.
El talent de Gilles Apap va ser reconegut per Menuhin l’any 1985, quan el jove músic va cridar l’atenció del gran violinista i pedagog en guanyar el premi de Música contemporània del prestigiós Concurs Internacional Menuhin. Amb el seu primer grup, The Transylvanian Mountain Boys, Gilles va sacsejar l’escena musical clàssica amb les seves singulars interpretacions d’obres clàssiques, arranjades per a violí, viola, guitarra i contrabaix i barrejades amb melodies folk tradicionals. Després de tocar uns quants anys com a solista a les principals sales de concerts d’arreu del món i amb les primeres orquestres internacionals, el 2006 va tornar a capgirar el panorama simfònic amb la seva singular cadenza del Concert núm. 3 per a violí de Mozart. Per sobre de tot, però, Gilles Apap comunica amb el seu violí unes dosis extraordinàries d’energia i de felicitat a les audiències del món sencer.
Històricament, el primer compositor que es va interessar pels valsos, un ball popular, va ser Franz Schubert, però és la família Strauss la que estableix el vincle definitiu entre la música culta i la música popular i és amb els seus membres que el vals arriba a l’expressió rítmica i melòdica més alta i a l’apoteosi a les sales de ball.
Girar i girar - Impressions entre bastidors, per Eva Muñoz, periodista i escriptora.
Penso en el vals i em ve al cap una imatge zenital en la que desenes de parelles ballen en cercles en el saló dels Beaufort, segons la recreació que el film de Martin Scorsesse va fer de la novel·la d’Edith Wharton L’edat de la innocència, que retratava una societat en la que tot era sempre formal i adequat; o recordo l’inici del film d’Stanley Kubrik Eyes Wide Shut, en que la parella interpretada per Tom Cruise i Nicole Kidman executen els moviments perfectament pautats de la vida domèstica d’un matrimoni burgés al compàs del vals de la suite núm. 2 de Shostakovitch (ja no són els Strauss, i es que un forat està a punt d’obrir-se sota els seus peus); o les imatges d’un d’aquells balls de debutants que cada hivern aplega a Viena la mainada de les famílies riques i famoses per escenificar aquella màxima de Lampedusa que recomanava que tot canviés perquè tot romangués idèntic. Percebem el vals com la quintaessencia del convencionalisme i el conservadorisme social. El més curiós de tot és que així com la burgesia s’apropia d’un ball que es ballava en els salons aristocràtics, l’aristocràcia s’havia apropiat d’un ball que ballaven els camperols. I el cert és que si per un moment ens lliurem de tots aquells llocs comuns als que hem aprés a associar el vals i ens limitem a escoltar-lo, copsem com la música és lleugera, solar, vital... atributs que, lluny de la pompa amb que sovint se l’associa, remeten directament al seu origen popular. És una música de ball, una música per gaudir i per celebrar, i és a aquesta filiació original a la que ens acosta la interpretació de Gilles Apap. [...]
En ple segle XX, al que definitivament s’arriba creuant les trinxeres de la Primera Guerra Mundial i no travessant el llindar de l’any 1900 -el temps numèric, ho sabem, és pura convenció- ja no es possible tornar incòlumes a l’univers dels Strauss, que res no sabien de guerres fratricides ni de mons en extinció. Gilles Apap, -com cap dels seus contemporanis que tendeixen ponts entre la música clàssica i la música folk- no pretén entonar cap cant nostàlgic per un món perdut. Però sí ens convida a connectar amb un cert i immarcescible esperit: el que ens diu que la vida és pura dansa i que cal seguir girant i girant. Visca el vals!