Benvinguts

Benvinguts al bloc de Temps de música, Temps d'espectacle

Ràdio Gràcia

Foto de la retransmissió radiofònica de La guerra dels mons

Temps de Cabaret

Enric Sunyol autor i director de l’espectacle Temps de Cabaret

El Rellotger de Gràcia

Adaptació teatral de El Rellotger de Gràcia, escrita i dirigida per Enric Sunyol

Els pescadors de Nadal

Poema dramatitzat i musicat, dirigit per Enric Sunyol.

Teatre

El teatro es poesía que se sale del libro para hacerse humana - Federico García Lorca

Commedia dell'arte

El teatro es una extensión de la vida. El actor está mintiendo con la verdad. Si tienes que matar en un escenario, no matas de verdad, pero tú sí estás trabajando con la verdad de unas emociones - Ana Belén

dijous, 30 de maig del 2019

Convocatòria Premi Quim Masó


El Premi Quim Masó, 
que impulsa la Fundació La Ciutat Invisible
i promou produccions teatrals en llengua catalana, 
obre la convocatòria de la 13a edició

La producció guanyadora s’estrenarà a Temporada Alta 2020
i s’exhibirà posteriorment al Teatre Nacional de Catalunya


Des de la seva creació l’any 2006, s’ha consolidat com una plataforma de suport i projecció per a companyies, productores, autors i directors

El proper 1 de juny s’obre la convocatòria per a presentar-se a la 13a edició del Premi Quim Masó, que impulsa projectes de producció teatral. Les propostes han de consistir en el projecte per a l’escenificació d’un text original, ja sigui escrit originalment en llengua catalana o la versió o adaptació d’un text escrit en una altra llengua. 

Les companyies, productores, autors o intèrprets que vulguin presentar-s’hi tenen temps fins al 25 de juny.

Creat en reconeixement a l’actor, director i productor teatral gironí Quim Masó i impulsat per la Fundació La Ciutat Invisible i la Comissió Organitzadora del Premi Quim Masó, es tracta del primer premi que finança la producció d’espectacles teatrals en llengua catalana. Des de la seva creació l’any 2006, s’ha consolidat com una plataforma de suport i projecció per a companyies, productores, autors i directors en llengua catalana. El guardó és de periodicitat anual i impulsa projectes no estrenats prèviament.

El premi preveu una dotació econòmica de 40.000 €, l’estrena del projecte guanyador a Temporada Alta 2020 i l’exhibició de l’obra dins la programació del Teatre Nacional de Catalunya. Com sempre, el guanyador de l’edició es farà públic aquesta tardor mateix, en el marc de Temporada Alta.

Jordi Oriol i IndiGest estrenaran a Temporada Alta 2019

L’obra guanyadora de la 12a edició del Premi, la de l’any passat, s’estrenarà a Temporada Alta 2019: es tracta d’Europa Bull, escrita i dirigida per Jordi Oriol i produïda per la companyia IndiGest, una obra que reflexiona sobre el sentiment europeista en relació a les polítiques de la Unió Europea actual. Entre els guanyadors d’edicions anteriors hi ha Marc Artigau, Joan Yago i La Calòrica, Marc Artigau o Lluïsa Cunillé.

El jurat està format per professionals reconeguts de les arts escèniques: enguany el formen Laura Serra (periodista cultural), Xavier Albertí (director teatral i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya), Pere Puig (director teatral i director de la Sala La Planeta), Jep Sánchez (director del Teatre Municipal de Girona), Narcís Puig (Temporada Alta), Carlota Subirós (directora teatral) i Josep Domènech (Bitò). Guillem Terribas (Llibreria 22) actuarà com a secretari del jurat, que es fixarà en l’interès artístic, la qualitat i la viabilitat econòmica i tècnica de cada projecte.

El premi el convoquen la Fundació La Ciutat Invisible i la Comissió Organitzadora del Premi Quim Masó, i està patrocinat pel Teatre Nacional de Catalunya, la Diputació de Girona, Ribas Àlvarez – Assessors i Consultors, l’Ajuntament de Girona, Bitò i Temporada Alta.

Podeu descarregar les bases de l’edició 2019

divendres, 17 de maig del 2019

Oberta convocatòria 24a. Mostra de Teatre de Barcelona



La 24ª Mostra de Teatre de Barcelona, que se celebrarà d'octubre a desembre de 2019 al Teatre del Raval, ha obert el període de presentació de projectes interessats a participar-hi. 

Les companyies interesades poden presentar les seves propostes fins el proper 28 de juny a les 12h. 

Es poden consultar les bases de participació a: http://www.teatredelraval.com/mostra-teatre-barcelona/

La partida d'escacs al Romea. Entrev. Jordi Bosch i Ivan Morales



La partida d'escacs, versió d'Iván Morales
a partir de la dramatúrgia d'Anna Maria Ricart 
sobre l'última novel·la de l'autor austríac Stefan Zweig.
es podrà veure al Teatre Romea del 18 de maig al 16 de juny de 2019.
Jordi Bosch assumeix la interpretació d'aquest monòleg

Ivan Morales i Jordi Bosch a la Roda de Premsa   (Foto ES)

Podeu escoltar l'entrevista amb ells dos clicant l'ENLLAÇ
Amb aquest muntatge, Iván Morales s'estrena en la direcció d'escena al Romea, teatre en què va debutar en la interpretació l'any 1992. "Tinc moltes ganes de compartir La partida d'escacs amb el públic del Romea, on vaig començar a estimar l'ofici del teatre", ha declarat el director, que també ha explicat que la monomania i les obsessions són les grans protagonistes d'aquesta peça teatral que és "un cant a la supervivència amb una consciència profunda sobre els dimonis els quals cal sobreviure. Un viatge sensorial cap a l'obsessió" i ha definit aquesta peça com "un acte d'amor al teatre. 

Un text amb un llenguatge contemporani, que vol traspassar al públic aportant una mirada pròpia". Per al director el teatre és "un art efímer que ha de trobar la manera de dialogar amb el seu temps". 

La partida d'escacs proposa un diàleg amb l'autor des d'una perspectiva contemporània i convida a l'espectador a mirar el passat per parlar del present més immediat. Amb aquesta adaptació, Iván Morales espera "connectar amb el públic i fer-lo vibrar en una aventura col·lectiva".

La partida d'escacs, un monòleg interpretat per Jordi Bosch, que, en un exercici ple d’humor i d'humanisme, assumeix tots els papers de l'obra, sol a l'escenari, i es converteix en el narrador d’aquesta història sobre una obsessió: la de dominar “el joc de reis”, els escacs. 

SINOPSI

En un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial hi coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un burgès vienès que fuig dels nazis. 
Tots dos s’enfrontaran en una partida que no sabem com pot acabar.



dimecres, 15 de maig del 2019

El gran mercado del mundo al TNC. Entrevista Silvia Marsó

El gran mercado del mundo, 
de Calderón de la Barca amb versió i direcció de Xavier Albertí, 
és una producció del Teatre Nacional de Catalunya
 i de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC)
 que es podrà veure del 15 de maig al 22 de juny a la Sala Gran del TNC. 


Repartiment: 
Cristina Arias, Alejandro Bordanove, Antoni Comas, Elvira Cuadrupani, 
Jordi Domènech, Rubén de Eguía, Roberto G. Alonso, Oriol Genís, 
Lara Grube, Sílvia Marsó, Jorge Merino, Mont Plans, 
Aina Sánchez i David Soto Giganto

El clàssic de Calderón de la Barca convertit en un gran espectacle
amb la mirada contemporània de Xavier Albertí


La Fama fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. Cadascú té un talent per comprar-hi el que vulgui, i l’haurà d’utilitzar per poder ser feliç. 
La Innocència i la Malícia acompanyaran els compradors.

Entre els venedors, desfilaran figures com la Supèrbia, la Humilitat, el Plaer, la Penitència o el Desengany. Al mercat s’hi pot comprar de tot, des del Pensament fins a la Culpa. Mentrestant, la Música s’ho mira tot i va marcant els ritmes. 

Calderón de la Barca va escriure aquest auto sacramental amb una funció explícitament litúrgica, en un context europeu de forts sacsejos ideològics. 

Sovint els trasbalsos dels nostres temps actuals no volen parlar amb els preceptes morals d’altres èpoques, però els personatges al·legòrics que protagonitzen 

Xavier Albertí, versió i direcció de l’espectacle, ens explica:
"Dins l’oceà que és el segle d’or de la literatura castellana, una boira espessa amaga l’arxipèlag dels actes sacramentals, un gènere escènic que ha restat pràcticament inexplorat pels nostres escenaris. 

Aquesta boira massa sovint ens dificulta acostar-nos al gènere des dels múltiples camins que el travessen. Val a dir que els autos, representats el dia de Corpus durant un parell de segles, en vida de Calderón de la Barca havien gaudit d’una popularitat estratosfèrica que els situava al centre neuràlgic de l’ecosistema teatral de la seva època, especialment durant els extensos dols reials d’obligat compliment en l’àmbit públic que buidaven els escenaris de teatre. 

Els actes sacramentals, doncs, són una gran festa teatral bastida sobre un univers filosòfic («teològic», en dirien els contemporanis), adreçada a un espectre amplíssim de la societat. Igual que les tragèdies gregues o que la lírica còmica del XIX, l’auto sacramental és teatre polític per a la multitud urbana. Per això, la naturalesa al·legòrica dels seus personatges tant ens remet a les crisis clàssiques que trobem als primers tràgics democràtics i les seves reflexions sobre les ideologies arcaiques, com alhora ens recorda les picaresques denúncies que feien les revistes musicals del Paral·lel barceloní o de la Gran Via madrilenya, amb personificacions voluptuosament simbòliques de la realitat política. I el nostre món, cada cop és un mercat més gran".


l'Enric Sunyol amb Silvia Marsó -La Culpa- durant l'entrevista  (Fotos TVergés)
Premeu el PLAY





Trobareu una altre entrevista, amb Mont Plans, en aquest ENLLAÇ

El gran mercado del mundo al TNC. Entrevista Mont Plans

El gran mercado del mundo, 
de Calderón de la Barca amb versió i direcció de Xavier Albertí, 
és una producció del Teatre Nacional de Catalunya
 i de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC)
 que es podrà veure del 15 de maig al 22 de juny a la Sala Gran del TNC. 


Repartiment: 
Cristina Arias, Alejandro Bordanove, Antoni Comas, Elvira Cuadrupani, 
Jordi Domènech, Rubén de Eguía, Roberto G. Alonso, Oriol Genís, 
Lara Grube, Sílvia Marsó, Jorge Merino, Mont Plans, 
Aina Sánchez i David Soto Giganto

El clàssic de Calderón de la Barca convertit en un gran espectacle
amb la mirada contemporània de Xavier Albertí


La Fama fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. Cadascú té un talent per comprar-hi el que vulgui, i l’haurà d’utilitzar per poder ser feliç. 
La Innocència i la Malícia acompanyaran els compradors.

Entre els venedors, desfilaran figures com la Supèrbia, la Humilitat, el Plaer, la Penitència o el Desengany. Al mercat s’hi pot comprar de tot, des del Pensament fins a la Culpa. Mentrestant, la Música s’ho mira tot i va marcant els ritmes. 

Calderón de la Barca va escriure aquest auto sacramental amb una funció explícitament litúrgica, en un context europeu de forts sacsejos ideològics. 

Sovint els trasbalsos dels nostres temps actuals no volen parlar amb els preceptes morals d’altres èpoques, però els personatges al·legòrics que protagonitzen 

Xavier Albertí, versió i direcció de l’espectacle, ens explica:
"Dins l’oceà que és el segle d’or de la literatura castellana, una boira espessa amaga l’arxipèlag dels actes sacramentals, un gènere escènic que ha restat pràcticament inexplorat pels nostres escenaris. 

Aquesta boira massa sovint ens dificulta acostar-nos al gènere des dels múltiples camins que el travessen. Val a dir que els autos, representats el dia de Corpus durant un parell de segles, en vida de Calderón de la Barca havien gaudit d’una popularitat estratosfèrica que els situava al centre neuràlgic de l’ecosistema teatral de la seva època, especialment durant els extensos dols reials d’obligat compliment en l’àmbit públic que buidaven els escenaris de teatre. 

Els actes sacramentals, doncs, són una gran festa teatral bastida sobre un univers filosòfic («teològic», en dirien els contemporanis), adreçada a un espectre amplíssim de la societat. Igual que les tragèdies gregues o que la lírica còmica del XIX, l’auto sacramental és teatre polític per a la multitud urbana. Per això, la naturalesa al·legòrica dels seus personatges tant ens remet a les crisis clàssiques que trobem als primers tràgics democràtics i les seves reflexions sobre les ideologies arcaiques, com alhora ens recorda les picaresques denúncies que feien les revistes musicals del Paral·lel barceloní o de la Gran Via madrilenya, amb personificacions voluptuosament simbòliques de la realitat política. I el nostre món, cada cop és un mercat més gran".


l'Enric Sunyol amb Mont Plans durant l'entrevista  (Fotos TVergés)
Premeu el PLAY

dimecres, 8 de maig del 2019

Todas las noches de un dia, al Teatre Goya


Aquesta obra d'Alberto Conejero,
dirigida per Luís Luque
està interpretada per Carmelo Gómez i Ana Torrent

Es representarà al Teatre Goya fins el 9 de juny de 2019


Podeu escoltar l'entrevista amb Carmelo Gómez, que ens parla de l'obra,
prement el PLAY     (Foto ES)

Sinopsi:
Todas las noches de un día comença quan la policia va anar a la casa per intentar descobrir el parador de la Silvia.
S'inicia, llavors, un combat entre la vida i els records, entre l'amor i els seus fantasmes...


Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More