Benvinguts

Benvinguts al bloc de Temps de música, Temps d'espectacle

Ràdio Gràcia

Foto de la retransmissió radiofònica de La guerra dels mons

Temps de Cabaret

Enric Sunyol autor i director de l’espectacle Temps de Cabaret

El Rellotger de Gràcia

Adaptació teatral de El Rellotger de Gràcia, escrita i dirigida per Enric Sunyol

Els pescadors de Nadal

Poema dramatitzat i musicat, dirigit per Enric Sunyol.

Teatre

El teatro es poesía que se sale del libro para hacerse humana - Federico García Lorca

Commedia dell'arte

El teatro es una extensión de la vida. El actor está mintiendo con la verdad. Si tienes que matar en un escenario, no matas de verdad, pero tú sí estás trabajando con la verdad de unas emociones - Ana Belén

dimecres, 18 d’octubre del 2017

Programa 217

Escolteu l'enregistrament
del programa num. 217
del 14 de setembre de 2017
mentre podeu consultar el Sumari:



ENTREVISTES AMB:

* Xavier Albertí, que ens parla de la programació del TNC per aquesta nova temporada 17/18


* Joan Lafarga,  que ens parla de la nova adaptació de la seva novel·la. Ara arriba:
    "El Rellotger de Gràcia. El musical"           



COMENTARIS:

*  Petita editorial


FRAGMENTS MUSICALS:

* Dedicats als temes del dia.



* Amb les habituals seccions de Promocions i Cartellera.

I el nostre comiat de sempre:  El teatre us necessita: ANEU-HI!!!

Prime Time, a la Sala Muntaner


PRIME TIME a la Sala Muntaner fins el 12 de novembre

Esteu escoltant l'entrevista amb Imma Colomer

L'Imma Colomer amb l'Enric Sunyol   (Foto TVergés)

PRIME TIME una peça divertida i delicada alhora, per a reflexionar sobre l’edat dels altres... i sobretot, per re-pensar, amb orgull, la pròpia. Esteu preparats per a viure la vostra “prime time”...?

Prime Time és una tragicomèdia on tres personatges relacionats amb el món de la televisió hauran de qüestionar-se què vol dir fer-se gran en un medi on es promociona i es ven la joventut. Des de posicions i perspectives ben diferents, tots tres descobriran que la popularitat o l’èxit, com la visió de l’edat, són tan volàtils com els mercats, les audiències, i els seus volubles canvis de percepció.


Glòria Aran és una estrella televisiva coneguda a tot el país pel seu personatge protagonista de la telenovel·la "Gent de sort", que aviat complirà 40 anys en antena. Avui l'ha citat la Gina Guasch, la productora actual de la sèrie, amb qui té una relació molt propera per ser filla del seu antic mentor i productor. La Glòria sospita que la propera temporada de la sèrie inclourà un homenatge a la seva carrera; la Gina, però, té uns plans ben diferents per a aquest aniversari, que inclouen l'arribada de Roc Biaix, el nou cap de guionistes.

Alberto San Juan al Teatre Romea


Al Teatre Romea fins el 22 d'octubre

Esteu escoltant l'entrevista que varem mantenir amb Alberto San Juan

L'Enric Sunyol amb Alberto San Juan

Sinopsi

Sempre hi ha hagut una Espanya ingovernable. Fins i tot quan no hi havia Espanya. Sempre hi ha hagut un impuls, una potència, algun gest col·lectiu en contra del mal govern. És llarga la tradició democràtica espanyola, la lluita pel govern de tots.

España ingobernable és un relat dels principals cicles de combats ciutadans contra el poder durant el segle XX, a través d'un grapat de cançons i textos diversos.

Esgarrifosos versos de Lorca, Cernuda, Miguel Hernández, Ángel González, Gloria Fuertes, Jorge Reichmann, Albert Pla. Davant d'aquestes paraules de dignitat, les ofenses proferides per Franco, el general Mola, el general Queipo de Llano, i la tebior mostrada per personatges de les últimes dècades com Juan Luis Cebrián i Felipe González davant l'exercici d'una democràcia directa, autèntica i en profunditat. La dignitat humiliada que acaba convertint-se en humiliació. Una selecció de textos i cançons indignats i indignants que repassen la història d'Espanya des de la Segona República fins al dia d'avui. Això són, en essència, els 75 minuts d'España ingobernable, un recital auster i emotiu creat i posat en escena -amb veu i guitarra- per Alberto San Juan i Fernando Egozcue. (Rafa Ruiz, El asombrario & Co).

Alberto San Juan farà sessió doble els dies 20 i 21 d'octubre interpretant també
 "Autorretrato de un joven capitalista español".

Sinopsi

Alberto San Juan, membre fundador de la companyia Animalario, es presenta en solitari amb Autorretrato de un joven capitalista español, un monòleg en què ens mostra la seva visió -sempre crítica i amb humor- de l’actualitat i la nostra història

“Soy capitalista. Tengo cuenta en un banco que especula con alimentos. Tengo un seguro médico privado. Tengo la luz contratada con una empresa que roba a sus clientes porque su objetivo es el máximo beneficio. Cuando trabajo cobro el sueldo más alto que pueda conseguir, sin preocuparme de cuál es el sueldo y el resto de las condiciones laborales de mis compañeros. Puedo ayudar económicamente a un amigo, pero nunca a costa de rebajar mi nivel de vida. Quiero preservar mi fama, mi cotización comercial, mis propiedades. La sociedad en la que vivo es injusta hasta la crueldad. Me gustaría que cambiase, pero no estoy dispuesto a perder en el intento aquello que he logrado acumular. Estoy hablando muy en serio.”

Alberto San Juan

divendres, 6 d’octubre del 2017

Paquito forever, al Almeria Teatre


"PAQUITO FOREVER"
A l’ALMERIA TEATRE, 
protagonitzat per Joan Vázquez i dirigit per Victor Alvaro

PAQUITO FOREVER, biopic musical de l’entranyable personatge de FLOR DE NIT

A l’ALMERIA TEATRE s'ha estrenat l’espectacle PAQUITO FOREVER, un nou musical interpretat per Joan Vázquez i dirigit per Victor Alvaro.

PAQUITO FOREVER està basat en la història real de Paco Alonso, bailaor, cantaor, actor i transformista català que va començar la seva carrera al Paral·lel als anys 50 i va recórrer tot el món ballant i cantant amb les revistes més famoses, els ballets més aclamats i els artistes més emblemàtics d’aquells temps; instal·lant-se a Nova York i vivint la vida amb una llibertat que aquí a la seva terra no podia tenir.

Joan Vázquez ja va interpretar el paper de Paquito a Flor de Nit – El Cabaret, un personatge entranyable que va crear el mateix Paco Alonso al Flor de Nit original de Dagoll Dagom de 1992. 

Un personatge que el propi Alonso sempre deia que semblava que el mateix Manuel Vázquez Montalbán li havia escrit a mida i que ara torna a cobrar vida en aquesta mena d’spin off.

Segons Victor Alvaro, el director, “hi ha estrelles que brillen amb llum pròpia, hi ha estrelles fugaces, però també hi ha estrelles -com a les que cantava Lee Marvin- que són “Wandering Stars”, i que per aquesta inquietud de vagar d’un lloc a l’altre, podria semblar que la seva estela és menys brillant. Paco Alonso va ser una d’elles, va viatjar per tot el món i va treballar amb els millors, perquè ell també ho era. I així va fer més carrera a l’estranger que a casa nostra; però, per atzars de la vida, la fortuna va fer que es presentés al càsting de Flor de nit per fer de Paquito, el seu alter ego escènic”.

PAQUITO FOREVER és un musical de Gerard Alonso (Le Llaman Copla, Ojos Verdes, L’Esquella de la Torratxa, T’estimo -ets perfecte- ja et canviaré) i Fran Arráez (La Toñi, Llueven Vacas, Peceras, Elepé), amb coreografia de Beàlia Guerra (Polònia, La Família Irreal, The Black Rider, Guapos i Pobres, Flor de Nit).

dimarts, 3 d’octubre del 2017

L'alegria, a la Sala Beckett


L'ALEGRIA
de Marilia Samper
a la Sala Beckett de l'11 d'octubre al 12 de novembre


Marilia Samper, autora resident de la Sala Beckett la temporada 2016/17, presenta el resultat de la seva residència: una reflexió sobre la precarietat i la pobresa que ens envolta i que es troba molt més a prop del que creiem. Una realitat crua que l’autora reflecteix sense llàgrimes, sense sentimentalisme, centrant-se en la capacitat de lluita de l’ésser humà. Amb alegria.

Sinopsi

Extrarradi d’una ciutat. Barri obrer d’habitatges barats de protecció oficial. Una zona pobra, degradada i oblidada per on no voldríem passar. La Júlia hi viu de lloguer amb el seu fill Eli, que té paràlisi cerebral. L’Eli té 20 anys i no parla, no pot caminar i veu passar els dies, un darrere l’altre, a la seva cadira de rodes. Però l’Eli pot somriure, i també sap acariciar. La Júlia el cria amb tendresa i atenció, sense laments, amb alegria. Una dona sense estudis ni recursos, que treballa fins esllomar-se per poder viure en condicions mínimes, que no són les adequades per a algú com l’Eli.

El noi ha crescut, i la Júlia té una hèrnia que no li permet carregar-lo en braços, com feia sempre, per poder baixar amb ell els nou esglaons de l’entrada i portar-lo al carrer. Així que ja no surt de casa. La Júlia està obstinada a resoldre aquesta situació fent construir una rampa per la qual poder baixar la cadira de rodes del seu fill.

Una simple rampa pot resultar una empresa impossible quan totes les condicions són desfavorables i si la seva consecució depèn de la voluntat i de la bondat dels altres.

TRobareu més informació en aquest  ENLLAÇ


PROMOCIÓ ESPECIAL:

SORTEIG D'INVITACIONS DOBLES PEL DIJOUS 12 D'OCTUBRE A LES 20.30h.

Els interessats heu d'enviar un mail a: 
amb les vostres dades, per participar en el sorteig.

Els guanyadors rebran un mail de confirmació abans de les 10.00 del dimarts 10




Dos Famílias, a la Sala Atrium


De l'11 al 29 d'octubre de 2017
a la Sala Atrium



Una tragicomèdia que ens parla de les pors, alegries, incerteses i d’altres moments surrealistes que sovint s’esdevenen en casos d’acolliment infantil.

En Miguel ha recuperat les regnes de la seva vida i al mateix temps la custodia del seu fill biològic. Un nen, al que pràcticament no coneix i que va perdre només néixer per problemes de drogues i alcohol. 

El nen ha viscut fins ara amb la Cristina i en Marcos, els pares d’acollida, que rebran un fort cop quan s’assabenten que el temps d’acollida ha finalitzat i el nen ha d’abandonar la casa… 

En Miguel deu al seu fill una vida sencera, una vida nova. La Cristina i en Marcos, la possibilitat de continuar amb la que han viscut junts fins ara. 

Dues vides diferents. Dos punts de vista diferents. “Dues famílies”, la lluita entre dos homes i una dona per l’amor d’un nen. 

Éssers humans fent el que bonament saben y poden per procurar al seu fill el calor d’una família, d’una llar.

PROMOCIÓ ESPECIAL:

Entrades a 6€ per a les seguents representacions:

dijous  12 d'octubre a les 20.30h
divendres 13 d'octubre a les 20.30  - després col·loqui postfunció -
dissabte  14 d'octubre a les 20.30h.
diumenge 15 d'octubre a les 19h.

Els interessats feu les vostres reserves a través de:
indicant per a quina representació us interessa la promoció i el vostre nom per a la reserva

Àlex Rigola dimiteix del seu càrrec als Teatros del Canal, comunitat de Madrid

ÀLEX RIGOLA DIMITEIX 
COM A DIRECTOR ARTÍSTIC DELS TEATROS DEL CANAL 
DE LA COMUNITAT DE MADRID



COMUNICAT:

Yo pasaba por aquí.

Soy un artista que ha trabajado como director y programador en equipamientos públicos con una gran variedad de colores políticos. Nunca he pensado que aceptar un cargo en un teatro o un festival implique la pertenencia política al partido que gobierna y, aunque parezca increíble, así me lo han demostrado todas las personas con las que he tenido que tratar en estos últimos veinte años.

Al grano: No soy ni independentista ni estaba a favor de ese referéndum. Pero igual que las detenciones del 20 de septiembre me hicieron ir a votar, la brutal violencia ejercida el pasado domingo 1 de octubre a los ciudadanos catalanes, ordenada por el mismo partido que gobierna la Comunidad de Madrid y la defensa de estos hechos, hacen que haya presentado mi dimisión como director artístico de los TEATROS DEL CANAL al Consejero de Cultura. Hemos pactado conjuntamente que, para no interferir en el buen funcionamiento del teatro, la dimisión se hará efectiva antes de que termine la temporada, dejando programada la próxima.

Agradecer a la Comunidad la posibilidad que me ha dado y al consejero de Cultura su mano tendida y su comprensión. Te quiero Jaime de los Santos. Pocas veces uno se encuentra a un político tan interesado, con esa capacidad de trabajo y con tanta sensibilidad por la cultura como tú. Hago extensivo este agradecimiento a Laura, María, Rubén, Daniela, Ruperto, Pedro y tantas y tantas personas que trabajan para la Comunidad. Natalia, no te dejo sola, este viaje está encaminado y estoy seguro que encontraréis nuevos marineros para continuarlo. Un abrazo de corazón para el personal de los Teatros del Canal.

Me gusta esta ciudad. Madrid. Me gustan sus calles y su gente. Me he sentido siempre bien tratado y dos de mis mejores amigos viven en ella. Es solo que, con tristeza, necesito hacer todo lo que pueda para mostrar mi total repulsa a los actos violentos que llegan del Gobierno del Estado. Un artista (siempre tengo dudas de si lo soy) creo que tiene que ser consecuente tanto en la vida como en los escenarios. No vale mantener un discurso en la escena y después no aplicarlo en la calle. Uno puede equivocarse, pero lo que no puede hacer, como decía Bolaño, es apartar la mirada conscientemente. Así que este es mi pequeño acto a lo bonzo. He llorado y me queda todavía mucho por llorar. Si a alguno le interesa mínimamente esta performance solo le pido una cosa de lo que está sucediendo: DUDA, la información llega muy contaminada.

Con permiso de todos, después de la actuación no saldré a saludar. Estoy demasiado triste. 

Àlex Rigola

*  Des de aquest modest mitja volem agraïr a Àlex Rigola que hagi estat tan conseqüent amb les seves idees i amb el seu compromís amb la cultura. Un exemple que hauria de transcerdir a moltes altres persones i col·lectius.

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More