Al Teatre Romea fins el 22 d'octubre
Esteu escoltant l'entrevista que varem mantenir amb Alberto San Juan
Sempre hi ha hagut una Espanya ingovernable. Fins i tot quan no hi havia Espanya. Sempre hi ha hagut un impuls, una potència, algun gest col·lectiu en contra del mal govern. És llarga la tradició democràtica espanyola, la lluita pel govern de tots.
España ingobernable és un relat dels principals cicles de combats ciutadans contra el poder durant el segle XX, a través d'un grapat de cançons i textos diversos.
Esgarrifosos versos de Lorca, Cernuda, Miguel Hernández, Ángel González, Gloria Fuertes, Jorge Reichmann, Albert Pla. Davant d'aquestes paraules de dignitat, les ofenses proferides per Franco, el general Mola, el general Queipo de Llano, i la tebior mostrada per personatges de les últimes dècades com Juan Luis Cebrián i Felipe González davant l'exercici d'una democràcia directa, autèntica i en profunditat. La dignitat humiliada que acaba convertint-se en humiliació. Una selecció de textos i cançons indignats i indignants que repassen la història d'Espanya des de la Segona República fins al dia d'avui. Això són, en essència, els 75 minuts d'España ingobernable, un recital auster i emotiu creat i posat en escena -amb veu i guitarra- per Alberto San Juan i Fernando Egozcue. (Rafa Ruiz, El asombrario & Co).
Alberto San Juan farà sessió doble els dies 20 i 21 d'octubre interpretant també
"Autorretrato de un joven capitalista español".
Alberto San Juan, membre fundador de la companyia Animalario, es presenta en solitari amb Autorretrato de un joven capitalista español, un monòleg en què ens mostra la seva visió -sempre crítica i amb humor- de l’actualitat i la nostra història
“Soy capitalista. Tengo cuenta en un banco que especula con alimentos. Tengo un seguro médico privado. Tengo la luz contratada con una empresa que roba a sus clientes porque su objetivo es el máximo beneficio. Cuando trabajo cobro el sueldo más alto que pueda conseguir, sin preocuparme de cuál es el sueldo y el resto de las condiciones laborales de mis compañeros. Puedo ayudar económicamente a un amigo, pero nunca a costa de rebajar mi nivel de vida. Quiero preservar mi fama, mi cotización comercial, mis propiedades. La sociedad en la que vivo es injusta hasta la crueldad. Me gustaría que cambiase, pero no estoy dispuesto a perder en el intento aquello que he logrado acumular. Estoy hablando muy en serio.”
Alberto San Juan
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada