El gran mercado del mundo,
de Calderón de la Barca amb versió i direcció de Xavier Albertí,
és una producció del Teatre Nacional de Catalunya
i de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC)
que es podrà veure del 15 de maig al 22 de juny a la Sala Gran del TNC.
Repartiment:
Cristina Arias, Alejandro Bordanove, Antoni Comas, Elvira Cuadrupani,
Jordi Domènech, Rubén de Eguía, Roberto G. Alonso, Oriol Genís,
Lara Grube, Sílvia Marsó, Jorge Merino, Mont Plans,
Aina Sánchez i David Soto Giganto
El clàssic de Calderón de la Barca convertit en un gran espectacle
amb la mirada contemporània de Xavier Albertí
La Fama fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. Cadascú té un talent per comprar-hi el que vulgui, i l’haurà d’utilitzar per poder ser feliç.
La Innocència i la Malícia acompanyaran els compradors.
Entre els venedors, desfilaran figures com la Supèrbia, la Humilitat, el Plaer, la Penitència o el Desengany. Al mercat s’hi pot comprar de tot, des del Pensament fins a la Culpa. Mentrestant, la Música s’ho mira tot i va marcant els ritmes.
Calderón de la Barca va escriure aquest auto sacramental amb una funció explícitament litúrgica, en un context europeu de forts sacsejos ideològics.
Sovint els trasbalsos dels nostres temps actuals no volen parlar amb els preceptes morals d’altres èpoques, però els personatges al·legòrics que protagonitzen
Xavier Albertí, versió i direcció de l’espectacle, ens explica:
"Dins l’oceà que és el segle d’or de la literatura castellana, una boira espessa amaga l’arxipèlag dels actes sacramentals, un gènere escènic que ha restat pràcticament inexplorat pels nostres escenaris.
Aquesta boira massa sovint ens dificulta acostar-nos al gènere des dels múltiples camins que el travessen. Val a dir que els autos, representats el dia de Corpus durant un parell de segles, en vida de Calderón de la Barca havien gaudit d’una popularitat estratosfèrica que els situava al centre neuràlgic de l’ecosistema teatral de la seva època, especialment durant els extensos dols reials d’obligat compliment en l’àmbit públic que buidaven els escenaris de teatre.
Els actes sacramentals, doncs, són una gran festa teatral bastida sobre un univers filosòfic («teològic», en dirien els contemporanis), adreçada a un espectre amplíssim de la societat. Igual que les tragèdies gregues o que la lírica còmica del XIX, l’auto sacramental és teatre polític per a la multitud urbana. Per això, la naturalesa al·legòrica dels seus personatges tant ens remet a les crisis clàssiques que trobem als primers tràgics democràtics i les seves reflexions sobre les ideologies arcaiques, com alhora ens recorda les picaresques denúncies que feien les revistes musicals del Paral·lel barceloní o de la Gran Via madrilenya, amb personificacions voluptuosament simbòliques de la realitat política. I el nostre món, cada cop és un mercat més gran".
l'Enric Sunyol amb Silvia Marsó -La Culpa- durant l'entrevista (Fotos TVergés)
Premeu el PLAY
Premeu el PLAY
Trobareu una altre entrevista, amb Mont Plans, en aquest ENLLAÇ
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada