"L’ORFE DEL CLAN
DELS ZHAO" és la nova proposta de La Perla 29, dirigida per Oriol Broggi
Es tracta d’una
peça xinesa de l’era Yuan, que pertany al s.XIII i s’atribueix al dramaturg Ji
Junxiang. Va ser escrita entre 1260 i 1280 i ens convida a seguir la història
real del metge ambulant Cheng Ying i el seu paper fonamental com a salvador de
la nissaga Zhao.. El titol complert de l’obra es: La venjança de l’orfe Zhao i
s’enmarca dins el genera dramàtic “zaju”.
Aquesta fou la primera peça xinesa
coneguda a Europa i és un exemple de la seva literatura, reconeguda universalment.
Avui aquesta obra pot semblar una historia llegendària, que ens remet a un mon antic de venjances i tradicions entre clans. Però La Perla 29 ha volgut donar-li un caire contemporani, amb un llenguatge entenedor i proper i una escenografia que, des dels quatre costats, apropa la historia a uns espectadors que, probablement quan surtin del teatre, voldran conèixer més a fons les costums orientals ancestrals.
D’aquesta versió,
ens diu en Marc Artigau, responsable de la dramatúrgia juntament amb l’Oriol
Broggi:
“L’Orfe del Clan del Zhao” és un cant trist a l’optimisme. Trist segurament als ulls d’un occidental que ha nascut a la segona meitat del segle XX.
Però la tragèdia de Ji Junxiang supera qualsevol d’aquestes categories. Recordant els tràgics grecs, la historia real, segons diuen perduda en la memòria, ens parla del sacrifici, del destí, de la venjança, de l’honor....
És trist però avui, això ens sembla utòpic”.
Un repartiment de luxe per aquesta nova producció de La Perla 29, amb Julio Manrique, Pablo Derqui, Lluís Marco, Ernest Villegas, Marta Marco, Borja Espinosa i amb la música en directe de Joan Garriga.
“L’Orfe del Clan dels Zhao” es podrà veure al Teatre Romea, a partir del 25 de març.
Varem tenir la
oportunitat d’entrevistar a Lluís Marco. Si ho voleu escoltar, cliqueu en aquest LINK
1 comentaris:
Pot ser pel títol o la temàtica, aquesta obra pot semblar poc atractiva, però el seu elenc d’actors a mi particularment, em va cridar l’atenció, i ahir vaig anar a veure-la. Evidentment, no solament no em van decebre, sinó que em van impressionar profundament.
A l’entrar em va sorprendre el muntatge, no entenia el perquè havien tingut que modificar l’estructura del teatre, ja que si necessitaven un espai amb aquella característica podien haver-la representat a la “biblioteca”, que al cap i a la fi està al mateix carrer, però aviat me’n vaig oblidar daixò.
L’obra en sí ja es molt bona, i l’adaptació fantàstica, però els actors la magnifiquen.
Julio Manrique va estar “brutal”, em va emocionar tant que em costava contenir les llàgrimes, i els mocadors es sentien per tot el teatre.
Una altra cosa que em va cridar l’atenció va ser el silenci amb el qual tothom seguia l’obra, ja que al principi sempre hi ha qui estossega, però tot i que son dues hores seguides, no decau ni per un moment la tensió, i la gent quasi es va oblidar de “respirar”.
Jo, que he fet teatre uns quants anys, reconec que el treball que fan aquests actors es immillorable, han d’acabar esgotats cada vegada, hi posen tota la seva energia fent que “visquem” l’espectacle en lloc de “veure’l”, que és quelcom molt diferent.
Gràcies, gràcies, gràcies
Publica un comentari a l'entrada