Liceistes i cruzados, al TNC

Liceistes i cruzados

Una evocació de la millor comicitat de Serafí Pitarra
A la Sala Petita: del 9 d'octubre al 9 de novembre

Liceistes i cruzados arriba ara a la Sala Petita després de l'èxit obtingut la temporada passada
 a la  Sala Tallers, on va aconseguir un espectacular 91% d'ocupació només en tres funcions.

Amb:  Jordi Banacolocha   Francesc Ferrer   Andreu Gallén   Camilo García   Berta Giraut
Oriol Guinart   Jordi Llordella   Anna Moliner   Marc Pujol    Pep Sais

La direcció i adaptació és de:  Jordi Prat i Coll

"El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que fins aleshores havia tingut un monopoli absolut en el teatre fet a Barcelona, ja que fins aquell moment la llei concedia el control sobre les representacions teatrals als eclesiàstics de l’hospital de cada ciutat.

Aquesta flexibilització de la normativa escènica va propiciar el naixement de nous teatres que dinamitzarien la vida cultural de la ciutat i alhora va determinar que el Teatre de la Santa Creu adoptés el nom de Teatre Principal, amb la voluntat de marcar distàncies respecte a les noves sales.

L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana en la qual el teatre esdevindria una de les principals atraccions de l’oci ciutadà, es va traduir en apassionades disputes entre partidaris del teatre vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest sentit va ser segurament l’enfrontament entre "liceistes" i "cruzados", entre partidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre de la Santa Creu. 

L’extraordinari retrat satíric que va fer Pitarra d’aquesta disputa a la seva obra Liceistes i cruzados ens dóna el testimoni brillant d’un moment fonamental en el naixement de la nova cultura catalana".

Jordi Prat i Coll ens diu:

"Aquests dies, assajant aquesta peça (massa pocs, però feliços pocs) m’han vingut al cap noms com:

Joan Capri, Pau Garsaball, Rafael Anglada o Mary Santpere. 

I tot i que la meva primera coneixença (per edat) d’aquests grans comediants no va ser al teatre sinó gràcies al circuit català de televisió espanyola, els he tingut molt presents (quina sonoritat en les seves veus!). 

A la nostra manera, amb aquesta companyia generosa i tot terreny que s’ha creat per a l’ocasió, l’hem buscada aquesta sonoritat. Fins i tot, ens ha abellit anar més enrere i imaginar-nos com deuria sonar el vers en Lleó Fontova (creador del rol de Don Ambròs). Un vers, l’heptasíl·lab, trepidant, escrit amb el català «que ara es parla», ple de vamos, vaies, i des de luegos però alhora amb un amor per la parla i les parles inqüestionable. 

Un vers que hem volgut que sonés a vers, sense dissimular-ho gens. L’hem volgut obertament teatral i fresc.

Confiem, doncs, que aquest llisqui absolutament contemporani sempre des de la tradició".

Posted in: Articles, Teatre