Alícia, a la Sala Àtrium

ALÍCIA, de Pablo Ley (A partir de textos de Lewis Carroll)

es presenta a la Sala Atrium (C/ Consell de Cent, 435.Barcelona)

del 8 al 31 de març 

Intèrprets:

Aïda Bette, Boris Cartes, Alba Duñó, Eleazar Masdeu i Núria Montes

Música en directe:

Jorge de la Vera

Esteu escoltant l'entrevista amb el seu director, David Maqueda

ALÍCIA, és el segon espectacle de la companyia Menú Teatral després de La Pista que va ser el primer muntatge de la companyia i va ser estrenat a la Sala Atrium de Barcelona dins el Cicle DespertaLab 2015. L’espectacle va ser el Guanyador del Primer Premi Beca DespertaLab 2015, rebent un suport a la creació de la Nau Ivanow, Sala Atrium i aPortada. 

ALÍCIA està basat en l’obra de Lewis Carroll, dirigit per David Maqueda i amb dramatúrgia de Pablo Ley. Menú Teatral s’endinsa al País de les Meravelles i a Través del Mirall, amb una visió adulta i personal, on el retrobament amb els mons interiors d’Alícia volen ser un crit per reivindicar la diferència i personalitat de cadascú de nosaltres. 

Aïda Bellet, una de les Alicies que tots portem dins   (Fotos ES)

ALÍCIA és un espectacle per a adults (cosa que, paradoxalment, no vol dir que exclogui els nens), ple d'aventures mentals (i només mentals), instal·lat en el mons interiors, invisibles, però que conformen el refugi de moltes persones. 

Un espectacle per a tots els públics (tots aquells que tinguin ganes de jugar) i en molts dels seus episodis son en clau d’humor, conservant i concentrat els millors moments de Carroll. 

Però si alguna cosa és l’ALÍCIA de Menú Teatral és que és radicalment fidel a l'esperit i la lletra de Lewis Carroll. Cosa que vol dir no només que les paraules que es diuen són, la majoria, estrictament pròpies del mateix autor, sinó també que han aplicat els mètodes transgressors de Carroll sobre el llenguatge a tots els altres llenguatges que formen part del fet escènic. 

En aquest sentit, cal dir que la dramatúrgia i l’espectacle ha anat sorgint lentament dalt l'escenari, en un procés d'investigació amb el director i els actors que ha permès anar construint una lògica paral·lela. 

On són els límits de la realitat? En què es basa la nostra percepció de realitat? Què passa quan perdo el sentit de la identitat? Com es fa possible l’impossible? Com jutgem el que ens envolta? Son necessaris els judicis per mesurar la realitat? 

SINOPSI:

Com si es tractés d’un estat alterat de la consciència, ens endinsarem en el món de Les Meravelles, el món d’Alícia, on el nonsense i els somnis són l’única norma a seguir. L’espectacle, que respecta gran part del text de Carroll, és un passeig per la psique d’Alícia, on es qüestiona la identitat, i la relació amb el món que l’envolta vers el seu propi món interior.

És un viatge, sense direcció, un viatge interior, cap als camins que hi ha dins de la ment.

Posted in: Articles, Entrevistes, Teatre