A Gràcia ja ha començat el compte enrereper a l'estrena de l'adaptació teatral de
"El Rellotger de Gràcia"
basada en la novel-la de Joan Lafarga.
"Una novel.la... una obra de teatre...
i tot Gràcia per a donar-li vida".
I ho farà dins dels actes commemoratius del
150è aniversari de la inauguració del Campanar de Gràcia.
L’adaptació i la direcció estan a càrrec de l’Enric Sunyol,
L’adaptació i la direcció estan a càrrec de l’Enric Sunyol,
que l’ha projectada com un macroespectacle; una gran festa, un esdeveniment teatral únic,
en el que hi participaran més de 100 persones de les diferents entitats culturals de Gràcia,
que hi col·laboraran o hi estaran representades d’una manera o altra.
en el que hi participaran més de 100 persones de les diferents entitats culturals de Gràcia,
que hi col·laboraran o hi estaran representades d’una manera o altra.
L’obra de teatre “El Rellotger de Gràcia” es podrà veure els dies 10, 11 i 12 d’abril,
al Teatre-Auditori de la Sala Montseny, carrer Montseny, 31-39 -al costat del Lliure de Gràcia-
Sinopsi:
La història comença el 28 de juny de 1850, quan una reial ordre de la Reina Isabel II reconeixia la Vila de Gràcia com a municipi independent de Barcelona, que, en la ficció, torna a ser-ho al segle XXI i on l’esperit llibertari, cooperativista i independentista domina el tarannà de molts dels seus habitants.
Entrellaçant dues històries paral·leles, l’època de la construcció del Campanar i el seu Rellotge, obra del reconegut rellotger suís veí de Gràcia, Albert Billeter, i l’època actual, al voltant de la figura del recordat Albert Musons -amb personatges reals i d’altres de ficció- que ens situaran en el passat i el present de Gràcia.
“El Rellotger de Gràcia” ens portarà per la construcció i inauguració del Campanar de Gràcia, a La Revolta de les Quintes, passant per l’estrena de El Cant de la Senyera, fins arribar al present; en trobar-se als fonaments de la Torre una misteriosa arqueta, en la què un relat, escrit 150 anys enrere, ens parlarà de la misèria i les esperances de la gent d’aquell temps de monarquies i repúbliques, de conxorxes d’alguns militars, d’atemptats revolucionaris, de repressió… Coses de Gràcia, d’ahir, d’avui i, malauradament, pot ser que demà també es puguin esdevenir en qualsevol altre lloc.
Podeu trobar informació, articles i molt més, en el web de El Rellotger de Gràcia
des de aquest ENLLAÇ
Dades històriques i curiositats del Campanar de Gràcia:
Símbol indiscutible de Gràcia, l’esvelt Campanar està situat al bell mig de la Plaça de la Vila -avanç de Rius i Taulet-, davant mateix de la seu del Districte.
L’any 1845 fou urbanitzada la nova plaça, aleshores Plaça d’Orient, tot i que anteriorment aquest indret se l’havia anomenat plaça de la Constitució; popularment també se l’ha conegut com la plaça del Campanar i del Rellotge, per motius obvis.
Les esglésies són els llocs on s’acostuma a trobar el rellotge públic principal de la vila; però avant la manca d’església propera al centre neuràlgic de Gràcia, ja que Santa Maria (els Josepets) estava situat a l’extrem Nord i Jesús de Gràcia a l’extrem Sud, l’alcalde Balasch, conegut per l’alcalde Espardenya, va tenir la iniciativa de fer posar el rellotge en un campanar solitari al mig de la plaça, davant del Consistori.
La idea d’un campanar isolat era força original, malgrat els precedents que es poden trobar en els “campaniles” renaixentistes italians, i això va fer que immediatament es popularitzés la seva figura.
L’autor de la torre fou l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, que fou director de l’enderroc de les muralles de Barcelona i el guanyador del concurs municipal de projectes per a la reforma o eixample barceloní, malgrat que l’Estat imposés el projecte d’Ildefons Cerdà.
La construcció de la torre es va portar a terme entre els anys 1862 i 1864. Mesura 33,5 metres d’alçada i és de forma octogonal amb una sòlida base quadrada en la que hi ha una font; però molt aviat la seva esveltesa es va veure minvada al desaparèixer els tres graons que circumdaven la base, per l’elevació del nivell de la plaça.
A uns 10 metres d’alçada de la torre hi ha els 12 signes del zodíac en relleu; sobre el peu quadrat de la base hi ha els quatre escuts de: Gràcia, Barcelona, Catalunya i Espanya.
 |
| Foto Mònica Amorós (2011) |
L'interior de la torre és de secció circular per on repta una escala de cargol de volta contínua amb 135 graons i barana de ferro. Pel buit que queda al centre de l’escala hi baixava el pes del rellotge que està situat al pis més elevat de la torre, a l’alçada de les esferes exteriors.
Damunt del terrat hi ha una embestida de ferro forjat que aguanta les dues campanes originals que foren foses per Isidre Pallés. A més hi ha dues campanes més afegides l’any 1930 i fabricades a Vitòria per l’empresa “Lecea y Muroa”; són en aquestes darreres on actualment es toquen els quarts donant doble campanada ja que l’antiga campana dels quarts, que és la que està en lloc més elevat en la estructura de ferro, no s’utilitza.
La cèlebre campana de Gràcia que és la que toca les hores, no va ser batejada però fou coneguda antigament per “La Marieta”, pesa 1200 kg i mesura 1,27 m d’alçada per 1,30 de diàmetre.
A la seva superfície externa hi té gravats tres relleus que representen: Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Sagrament i altres dos relleus emmarcats en un oval amb l’escut de Gràcia i la marca del fonedor. Una inscripció descriu que la seva funció és la de marcar el temps i que malgrat no estar beneïda té un nom:
“Con mi sonora lengua de metal por los lejanos ecos repetida de noche y de día recuerda al mortal la ràpida carrera de su vida. Y por màs que no tenga recibida el agua con que se es inmortal del municipio por disposición soy María Gracia, Isidra, Asunción.”
Des de la Revolta de les Quintes de l’any 1870, en que la campana major del rellotge s’esquerdà durant un intens bombardeig, el Campanar de Gràcia es va anar convertint en el símbol per excel·lència de la Vila, qualitat que encara conserva, i la campana major va adquirir una forta càrrega simbòlica.
La brillant “sonora lengua de metal por los lejanos ecos repetida” va quedar força malmesa per efecte del bombardeig i el seu so va passar a recordar el d’una esquella, com recorden uns versos publicats al número 2.000 de la revista “La Campana de Gràcia”:
Dalt del Campanar de Gràcia n’hi ha penjat un esquellot.
Si li diuen molts “campana” és per fer li un favor.
Ning Nang. I li admirarien d’ella que pogués fer tant soroll.
Sobre la cèlebre Campana de Gràcia, la veu de la qual representava pels graciencs el crit imparable dels ideals llibertaris, molts autors han escrit fent referència a les seves vicissituds històriques. Darrera de tan important símbol, però, hi havia un silenciós mecanisme que li donava vida i del que ningú no se n'havia preocupat més.
La màquina del rellotge fou construïda per Albert Billeter, l’obra del qual serà extensament descrita en pàgines posteriors; segons diu Ramon Nonat Comas: “ ... la màquina recorda la del campanar de la catedral de Barcelona, obra del mateix rellotger, i atreu per la senzillesa de la combinació de les rodes, volant, dispar, etc. que li donen moviments.”
És famós el mal resultat del rellotge, cosa que fou recollida en nombroses publicacions de les que hem extret les tres mostres següents:
“Allà en la Villa de Gracia / pasan la vida muy bien, /
pues las gentes que allí moran / nunca saben la hora que es”
(Almanac “El Tiburón” del 1865).
“A la Plaça de la nostra Vila / hi tenim el rellotge parat /
la gent passant amb tristesa el mira / dient se: ja està espatllat”.
“A la plaça d’Orient / hi ha un rellotge molt famós / perquè el dia que fa vent / quasi sempre toca el dos”.
Uns documents demostren que l’any 1882 el rellotge estava en tan mal estat que li faltaven un munt de peces sense les que el rellotge no podia funcionar de cap manera. Un rellotger de nom Agustí Torres, amb domicili al Torrent de l’Olla 49, és a dir molt a prop d’on Albert Billeter tenia la seva fàbrica, escriví a l’Ajuntament assegurant que ell era la persona més adient per efectuar la reparació ja que conservava els models de fusta que Billeter va emprar en la seva construcció i coneixia les formes i d’altres característiques del rellotge.
Això fa pensar que el rellotger Agustí Torres podria haver estat un col·laborador molt proper a Billeter, a qui deuria adquirir els seus útils i maquinaria (potser també el local i l’empresa) quan aquest va decidir deixar Gràcia.
El rellotge de Billeter seguí funcionant dalt del campanar fins l’any 1943.
Fotografia de Mònica Amoròs, feta a l'hivern de l'any 2011, en la que es veu part de la maquinaria del Rellotge del Campanar de Gràcia, on s'hi pot observar l'anagrama d'Albert Billeter
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada