 |
| Fotografia Ros Ribas - Tot esperant Godot |
Aquest 11 de gener passat, va fer un any que
ens va deixar l’Anna Lizaran.
El Teatre Lliure, del qual va ser una de les
fundadores, vol retre homenatge a l’actriu i a la dona que en fou un dels seus
puntals constants. I ho farà a les seves seus,
del 23 de gener al 31 de juliol del 2014:
Al bar del Lliure de Gràcia es disposarà una
exposició, amb fotos i documents, dels inicis de l’Anna. A Esparreguera, uns orígens
mai desmentits, ben al contrari: La Passió, el teatre d’aficionats, el grup
independent local.... fins a l’anada a Barcelona; l’aprenentatge a Estudis Nous
de Teatre, la creació de Comediants i, finalment, el salt a París, el mestratge
de Jacques Lecoq.
A Montjuïc es podrà veure un seguiment
sistemàtic de la seva carrera interpretativa, des del 1976 fins a la darrera i
frustrada estrena, en el TNC, de “La Bête. Més de mig centenar d’espectacles,
la immensa majoria al Lliure, a través de les fotos, ja clàssiques de Ros
Ribas, i les seves incursions en altres teatres i companyies. I també l’Anna-Anita
menys coneguda, la del treball d’assaig, la vida quotidiana, les complicitats
de feina, la família i les amistats personals. I un audiovisual que resumeix
algun dels seus grans moments interpretatius i la seva personalitat directa,
amable o contundent, amb la seva capacitat per singularitzar el tracte amb
cadascun dels seus interlocutors.
En la memòria dels seus companys de professió
i sobretot en la del seu públic, la seva presencia es manté inesborrable.
(text extret de la comunicació de premsa de la
exposició, signat per Guillem-Jordi Graeills)
Amb motiu d’aquest aniversari, permeteu que
també expressem el nostre emotiu record, reproduint l’article que varem
difondre en el nostre programa, de Ràdio Gràcia, i que va ser publicat al
digital La Tortuga de Gràcia
 |
| Fotografia Ros Ribas - 30 d'Abril |
ANNA, LA LIZARAN...A REVEURE
Ja fa molts anys, vaig anar a veure
l’obra “Una jornada particular” interpretada per en Josep Mª Flotats i
una actriu anomenada Anna Lizaran que
jo, ignorant, no coneixia i que, des de
aquella funció, va esser una de les actrius més admirades per a mi.
Uns anys després, al Teatre Lliure de Gràcia (encara no existia el nou)
en Pere Planella em contractar per fer un paper a l’obra de Joan Oliver: “30
d’Abril” amb un repartiment meravellós, encapçalat per la meva admirada Anna.
No us podeu imaginar l’alegria, i a l’hora responsabilitat i por, que
vaig sentir, al saber que compartiria escenari amb Anna Lizaran i a casa seva: al Lliure.
Però la por es va esvair des de
la primera lectura de l’obra i les presentacions amb tota la companyia: Pep
Munné, Jordi Bosch, Pep Muñoz, Rosa Novell, Josep Montanyès, Carme Molina i
altres estimats amics encapçalats per en Pere Planella, Fabià Puigserver i la
mateixa Lizaran, amb aquell : Hooola neeen! que no oblidaré mai més.
D’ençà d’aquell moment, l’Anita, em cridava amb el nom de “Gupta” que era el nom del personatge que jo interpretava a l’obra i que la resta de companys també varen adoptar per a
dirigir-se a un servidor.
L’Anna va ser per tots
nosaltres, durant aquell gairebé any sencer que durà “30 d’ABRIL”, la líder, la
gran actriu, la mestra, la companya divertida, la que no permetia que es baixés
el to brillant i la que entrava al camerino tot dient-me: “Neeen, donem un
“xupitu” de whisky per aclarir la veu”.
Avui, dilluns 14 de Gener del 2013, la gent de teatre de Catalunya, hem
acomiadat a l’Anita amb un gran i emocionat aplaudiment, com agraïment de tots
els que, d’una manera o altre, varem tenir la immensa fortuna de conèixer-la i
el gran honor de treballar amb ella.
Enric Sunyol
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada