diumenge, 19 de gener de 2014

Exposició Anna Lizaran

Fotografia Ros Ribas - Tot esperant Godot 
Aquest 11 de gener passat, va fer un any que ens va deixar l’Anna Lizaran.

El Teatre Lliure, del qual va ser una de les fundadores, vol retre homenatge a l’actriu i a la dona que en fou un dels seus puntals constants. I ho farà a les seves seus,  del 23 de gener al 31 de juliol del 2014:

Al bar del Lliure de Gràcia es disposarà una exposició, amb fotos i documents, dels inicis de l’Anna. A Esparreguera, uns orígens mai desmentits, ben al contrari: La Passió, el teatre d’aficionats, el grup independent local.... fins a l’anada a Barcelona; l’aprenentatge a Estudis Nous de Teatre, la creació de Comediants i, finalment, el salt a París, el mestratge de Jacques Lecoq.

A Montjuïc es podrà veure un seguiment sistemàtic de la seva carrera interpretativa, des del 1976 fins a la darrera i frustrada estrena, en el TNC, de “La Bête. Més de mig centenar d’espectacles, la immensa majoria al Lliure, a través de les fotos, ja clàssiques de Ros Ribas, i les seves incursions en altres teatres i companyies. I també l’Anna-Anita menys coneguda, la del treball d’assaig, la vida quotidiana, les complicitats de feina, la família i les amistats personals. I un audiovisual que resumeix algun dels seus grans moments interpretatius i la seva personalitat directa, amable o contundent, amb la seva capacitat per singularitzar el tracte amb cadascun dels seus interlocutors.

En la memòria dels seus companys de professió i sobretot en la del seu públic, la seva presencia es manté inesborrable.

(text extret de la comunicació de premsa de la exposició, signat per Guillem-Jordi Graeills)

Amb motiu d’aquest aniversari, permeteu que també expressem el nostre emotiu record, reproduint l’article que varem difondre en el nostre programa, de Ràdio Gràcia, i que va ser publicat al digital La Tortuga de Gràcia

Fotografia Ros Ribas - 30 d'Abril

ANNA, LA LIZARAN...A REVEURE

Ja fa molts anys, vaig anar a veure  l’obra “Una jornada particular” interpretada per en Josep Mª Flotats i una actriu anomenada  Anna Lizaran que jo,  ignorant, no coneixia i que, des de aquella funció, va esser una de les actrius més admirades per a mi.

Uns anys després, al Teatre Lliure de Gràcia (encara no existia el nou) en Pere Planella em contractar per fer un paper a l’obra de Joan Oliver: “30 d’Abril” amb un repartiment meravellós, encapçalat per la meva admirada Anna.

No us podeu imaginar l’alegria, i a l’hora responsabilitat i por, que vaig sentir, al saber que compartiria escenari amb  Anna Lizaran i a casa seva: al Lliure.

Però  la por es va esvair des de la primera lectura de l’obra i les presentacions amb tota la companyia: Pep Munné, Jordi Bosch, Pep Muñoz, Rosa Novell, Josep Montanyès, Carme Molina i altres estimats amics encapçalats per en Pere Planella, Fabià Puigserver i la mateixa Lizaran, amb aquell : Hooola neeen! que no oblidaré mai més.

D’ençà d’aquell moment, l’Anita, em cridava amb el nom de “Gupta” que era el nom del personatge que jo interpretava a l’obra i que la resta de companys també varen adoptar per a
dirigir-se a un servidor.

L’Anna va ser per  tots nosaltres, durant aquell gairebé any sencer que durà “30 d’ABRIL”, la líder, la gran actriu, la mestra, la companya divertida, la que no permetia que es baixés el to brillant i la que entrava al camerino tot dient-me: “Neeen, donem un “xupitu” de whisky per aclarir la veu”.

Avui, dilluns 14 de Gener del 2013, la gent de teatre de Catalunya, hem acomiadat a l’Anita amb un gran i emocionat aplaudiment, com agraïment de tots els que, d’una manera o altre, varem tenir la immensa fortuna de conèixer-la i el gran honor de treballar amb ella.

Enric Sunyol




  

 


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More