El TNC tanca la temporada

El TNC tanca la temporada 2013/2014

 reafirmant la seva missió com a equipament públic de referència 

de les arts escèniques a Catalunya.

Aquesta temporada el Teatre Nacional de Catalunya, seguint amb la seva vocació de servei públic, ha intensificant la tasca com a eix dinamitzador de les arts escèniques i, alhora, com a centre de reflexió, trobada i articulació de pensament:

Eix dinamitzador de l'activitat escènica a Catalunya, fa publiques les dades de la temporada:

- 23 muntatges estrenats, 22 dels quals en règim de productor (16 produccions pròpies i 6 coproduccions).

- 323 professionals de les arts escèniques que han format part dels equips artístics d'aquests muntatges:

  (176 a escena: actors, músics, ballarins o cantants) i 

  (147 darrere l'escenari: directors teatrals, escenògrafs, dissenyadors de vestuari, etc).

- 337 funcions a les 3 sales del TNC, amb 113.143 espectadors i una mitjana d'ocupació de gairebé el 70%.

- 6 muntatges en gira, amb 117 funcions fora del TNC, 45.555 espectadors i un 82% d'ocupació.

· Consolidació del TNC com a centre per a la reflexió cívica i la trobada de l'espectador, en coherència amb les línies d'actuació artística presentades per Xavier Albertí el 8 de juliol de 2013 quan va arribar a la direcció artística del Teatre (enllaç al dossier):

- Èxit de la restauració de la memòria patrimonial gràcies a l'Epicentre Pitarra.

- Articulació de reflexió sobre l'eix temàtic de «Frontera».

- Un programa d'activitats que té el mateix pes que les obres en cartell: 22 activitats paral·leles entorn dels muntatges (conferències, col·loquis, exposicions, cicles de pel·lícules), edició de 33 títols teatrals (més de la meitat del total de textos teatrals en català publicats aquesta temporada), creació de 13 Clubs de Lectura gràcies a la implicació de les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, establiment de sinergies amb altres centres nacionals i internacionals i circulació de traduccions de textos teatrals (Institució de les Lletres Catalanes, Filmoteca de Catalunya, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, UVIC, Institut Ramon Llull, Maison Antoine Vitez de París).

La rosa tatuada

La Sala Gran tanca la temporada amb 129 funcions, 75.002 espectadors i un 69% d'ocupació. L'espectacle més vist ha estat La rosa tatuada, de Tennessee Williams amb direcció de Carlota Subirós i protagonitzat per Clara Segura i Bruno Oro, que ha aplegat 25.557 espectadors i ha obtingut un 82% d'ocupació.

Doña Rosita la Soltera

El segon espectacle ha estat Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores, de Federico García Lorca, amb direcció de Joan Ollé i protagonitzat per Nora Navas, amb 21.998 espectadors i un 76% d'ocupació.

La Sala Petita ha acollit 137 funcions, 27.415 espectadors i un 67% d'ocupació.  L'espectacle més vist ha estat Terra de ningú. 

Terra de ningú

Un Pinter amb direcció de Xavier Albertí i 4 grans actors a escena, Lluís Homar, Josep Maria Pou, Ramon Pujol i David Selvas, amb 10.654 espectadors i un remarcable 95% d'ocupació. 

A la Sala Tallers, 71 funcions, 10.726 espectadors i un 81% d'ocupació han demostrat la vitalitat d'aquesta sala que s'ha convertit en el cor del Teatre per ser el centre de recuperació del patrimoni teatral, l'espai prioritari del projecte pedagògic i el lloc de creació de nou públic amb espectacles, propostes escèniques i conferències de procedències ben diverses; a més, cal remarcar molt especialment l'extraordinària acollida que ha obtingut l'Epicentre Pitarra.

L'Epicentre Pitarra ha estat una de les operacions de recuperació patrimonial més importants que ha fet mai el teatre català, no només per haver arribat a mitjanes d'ocupació superiors al 90%en la majoria de muntatges teatrals, sinó pel gruix del discurs que ha generat i la repercussió mediàtica obtinguda:

- Muntatges teatrals: El Cantador, 87% d'ocupació; SAFARI Pitarra, 69%; L'esquella de la torratxa, 99%; Liceistes i cruzados, 91%, i Mostra de Teatre Amateur, 97%.

- Publicacions: Teatre Complet de Serafí Pitarra a Biblioteca Catalana (2 volums de 550 pàgines cadascun, amb un total de 18 obres de teatre), Rellegim Pitarra (fullet de 36 pàgines, amb un recull de materials per redefenir la importància de Pitarra i el xaronisme en la consolidació de la cultura catalana de masses en català), Pitarra 1864-1866 (opuscle gràfic amb l'auca de l'exposició del mateix títol).

- Conferències: De Pitarra a Polònia, com riem els catalans, impartida per Toni Soler a la Sala Tallers; Pitarra i la seva producció teatral, impartida per Xavier Albertí a la Universitat de Girona; Fills de Wifredo el pelut, impartida per Xavier Albertí a la Sala Petita.

- Sessió de formació sobre El Cantador per als conductors dels Clubs de Lectura de les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i trobada amb l'equip artístic.

- Exposició Pitarra 1864-1866, en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes, al vestíbul principal del TNC i posteriorment en itinerància per 4 poblacions catalanes.

- Ruta literària Pitarra: de l'Hospital als Jardins, de la mà d'Antoni Galmés, director de l'Aula de Teatre de la Universitat de Barcelona.

- Representacions d'El Cantador en espais culturals d'arreu del país (Badalona, Tarragona, Reus, Igualada, Vilanova i la Geltrú).

En relació amb els 4 eixos d'actuació de la direcció artística -patrimoni, contemporaneïtat, trobada amb l'espectador i internacionalització-, també cal destacar:

- La creació de la ITNC - Jove Companyia del Teatre Nacional ha estat un pas important que continuarà la temporada vinent amb algunes millores: una nova companyia escollida d'entre les darreres promocions de l'Institut del Teatre, una ampliació del període de formació i assaig i un contracte durant el període de representacions d'acord amb el conveni d'actors i actrius de Catalunya.

- Bústia teatral: 87 textos rebuts.

- Difusió internacional d'una selecció de textos de teatre contemporani català a 714 contactes internacionals de parla anglesa i col·laboració amb els comitès de lectura de la Maison Antoine Vitez per a les traduccions al francès.

- 18 traduccions de treball de textos estrangers, gràcies a la col·laboració d'estudiants en pràctiques de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Vic (UVIC).

I, per acabar, remarquen un aspecte fonamental del TNC com a servei públic: el desenvolupament del Projecte social per facilitar l'accés al teatre a col·lectius amb dificultats especials. Només cal recordar Taxi... al TNC!, l'espectacle inaugural que va destinar tota la recaptació a 8 tallers teatrals del programa Apropa Cultura, del qual el TNC forma part molt activament, o el fet de ser pioners en les sessions d'audiodescripcions i d'interpretació de llenguatge de signes, especialment pensades per a nens que no poden llegir, activitats possibles gràcies a la col·laboració de la Fundació ONCE, Aptent i Fundació Vodafone. 

Són iniciatives que de ben segur que es repetiran en el futur i formalitzen el fort compromís amb el Projecte social, en el qual el TNC hi continuarà treballant intensament.

Trobareu més informació al seu web des de aquest ENLLAÇ

Posted in: Noticies, Teatre