"1714" torna al Regina

“ 1714, crònica d’un setge ”
El Musical

Torna al Jove Teatre Regina
a partir del 18 de setembre

Text i lletres cançons de Macià G. Olivella
Música original de Ferran González

Repartiment (en ordre alfabètic):  

Mariona Campos, Marcel Clement Olga Fañanàs, 

Maties Gimeno, Marc Miramunt Esther Pérez-Ferrer, 

Maria Agustina Solé i Xavier Soler:

Direcció musical: Ferran González
Direcció: Maria Agustina Solé i Gerard Nicasi

ESPECTACLE INCLÓS EN ELS 
ACTES DE CELEBRACIÓ DEL TRICENTENARI

 Argument:

La matinada de l’11 de Setembre de 1714, abans de les 4’30 h, moment d’inici de l’assalt definitiu, un grup de barcelonins, defensors de la ciutat assetjada, esperen l’atac de les tropes de Felip V que rendirà Barcelona. 

En aquesta llarga estona de vetlla, tindran ocasió de reviure els tràngols del llarg setge i les circumstàncies que els han abocat a aquesta situació límit. 

Cada personatge, procedents tots de diferents indrets i diversos àmbits socials, té la seva pròpia visió, amb unes vivències distintes, que convergeixen en un mateix punt: la defensa dels seus drets com a catalans.

Gràcies a un dietari que escriu un jove estudiant, inserides en l’acció dels personatges en aquestes darreres hores, hi trobem escenes que retrocedeixen en el temps per explicar-nos les causes que han provocat la 

desesperada situació de Barcelona, les raons polítiques i esdeveniments, centrades, sobretot, en la reina Anna d’Anglaterra, figura històrica que unifica en la seva veu el que, en realitat, van ser moltes veus, decisions, pactes i estratagemes.

L’espectacle:

“1714, crònica d’un setge” és un musical dramàtic que gira al voltant de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques, ara fa tres-cents anys.
L’espectacle no vol ser un devessall d’informació. N’hi ha, evidentment, sobretot de causes i efectes, però teatralitzada, resumida, continguda en les diferents escenes i números musicals.

“1714,crònica d’un setge” és, sobretot, un espectacle que vol implicar l’espectador , arribar a ell a través de les emocions que bateguen ens els diferents personatges. Els vuit protagonistes abasten una àmplia gamma d’estament socials, des d’un oficial de casa gran, “un home honrat”, a la noia immigrant, des d’un maulet valencià, provinent de la pagesia i que seguirà lluitant contra la injustícia, fins a la dona emprenedora i avançada al seu temps, passant per un estudiant , una noia idealista i compromesa, el menestral i la padrina que sempre posa les coses a lloc. Vuit personatges que ens expliquen les seves experiències durant el setge, les seves emocions, els seus dubtes i les seves pors, que viuen la seva pròpia història dintre de la història que els hi ha tocat viure

“1714, crònica d’un setge”: Un espectacle musical

El llenguatge propi del musical ens permet emprar un seguit de codis que faciliten la comunicació amb el públic i ens permeten explicar, de manera intel·ligible, una crònica de 14 anys fonamentals de la nostra història. La música i el dietari del Quim, un estudiant, ens permeten obrir portes i finestres , quasi simultàniament, que ens aboquen als fets des de l’experiència viscuda pels personatges, narrada en primera persona. 

Només escoltar l’ inici d’una cançó, la música que la introdueix, ens predisposa a un estat d’ànim concret, que obre una via de comunicació directa entre l’escenari i la platea. Un número musical, per ell mateix, amb la barreja de música, lletra , interpretació i coreografia, ens transmet eufòria, il·lusió, enyorança, decisió, angoixa, fortalesa o convicció.

Aquest espectacle té 9 temes musicals, 9 cançons, que ens permeten, per exemple, presentar una pinzellada il·lustrativa de com era la ciutat de Barcelona, com a representació de Catalunya, en iniciar-se el segle XVIII, per a què així ens fem càrrec dels que suposà la caiguda del país davant les tropes borbòniques i el consegüent setge a què fou sotmesa la capital. I, a la vegada, podem tenir una clau per entendre la recuperació posterior, econòmica i política.

També ens permet confegir una paròdia política amb un número dedicat als tractats d’Utrecht i el “tracte” que ens van donar als catalans (podem estar agraïts a l’Europa progressista del moment, no ho dubteu). Alhora podem dibuixar l’esforç i l’eufòria que suposà la batalla del baluard de Santa Clara, o perfilar el clima angoixós , i a la vegada coratjós, de la resistència a ultrança que acompanyà els combats del darrer dia. Un Pare Nostre pot contenir tota la indefensió i tota l’esperança dels resistents , alhora que esdevenir un clam contra la injustícia . I les veus que no volen callar tenen el poder de combatre els Decrets de Nova Planta, ni que sigui amb una resistència passiva.

Les músiques són originals de Ferran González, que s'ha encarregat també de la direcció musical, ja amb un llarg currículum com a compositor per a espectacles musicals, sobre les lletres de Macià G. Olivella, que han aconseguit establir una connexió molt directa d’intencions. Les músiques il·lustren perfectament el contingut de les lletres i potencien allò que es vol dir i com es vol dir, creant el clima necessari a cada escena, i posant l’emoció en cada nota i en cada una de les veus que combinen.

Trobareu un video del fragment musical: "El baluard de Santa Clara", en aquest LINK

Posted in: Articles, Musicals