Arriba a la Sala Petita la gran novel·la catalana sobre la Guerra Civil:
Incerta glòria
Joan Sales / Àlex Rigola
Joan Sales / Àlex Rigola
Àlex Rigola s’acosta a les pàgines d’una de les més grans novel·les catalanes per oferir-ne la seva personal lectura escènica, en la línia de treballs anteriors com la seva aplaudida, 2666, sobre la novel·la de Roberto Bolaño.
Incerta glòria, la gran novel·la catalana de Joan Sales sobre la Guerra Civil, arriba de la mà d’Àlex Rigola a la Sala Petita, en una producció del TNC i Heartbreak Hotel que s’estrenarà el 20 de maig i es representarà fins al 14 de juny a la Sala Petita.
El intèrprets són: Nao Albet, Andreu Benito, Marcel Borràs, Aina Calpe, Joan Carreras,
Laia Duran, Toni Mira, Pau Roca i Mar Ulldemolins.
Joan Sales va dedicar la major part dels seus esforços creatius a bastir el que seria la gran novel·la catalana sobre la Guerra Civil. Un retrat d’una admirable cruesa de detalls i d’una ferma duresa contra els excessos de tots dos bàndols, que sense perdre fortalesa en les conviccions ideològiques del seu autor, en cap moment evita caure en les postures maniquees que tan sovint han facilitat l’elaboració de discursos reduccionistes sobre aquell conflicte de dolorosa resolució.
L’obra mestra de Sales ressegueix la vida al front i la rereguarda a partir dels diferents punts de vista de tres joves amics que van combatre junts al front d’Aragó, i que estan alhora units i separats pel seu amor cap a dues figures femenines que viuen la realitat de les rereguardes oposades des d’aquella «incerta glòria d’un matí d’abril» —parafrasejant el vers shakespearià d’Els dos cavallers de Verona— en què l’alçament de les forces militars va desencadenar el conflicte bèl·lic.
"I tota la joventut no és més que la incerta glòria d’un matí d’abril, la tenebrosa tempesta travessada de llampecs de glòria, però ¿Quina glòria, Déu meu? Hi ha el despertar, i els despertars són tristos, després de les nits de febre i de desvari. Potser el pitjor de la guerra és que després ve la pau... Un es desperta de la seva joventut i li sembla haver tingut febre i desvari, però un s’arrapa al record d’aquell desvari i d’aquella febre, d’aquella tempesta tenebrosa, com si fora d’ella no hi hagués res que valgués la pena en aquest món. Jo no sóc més que un supervivent, un fantasma, no visc més que de records".
(Joan Sales, Incerta glòria)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada