dilluns, 11 de maig de 2015

"Fang a les costelles" al Teatre Gaudí


"Fang a les costelles" és un espectacle teatral basat en fets reals: el 7 de novembre de 1920, les restes mortals de quatre soldats britànics caiguts en combat a la Primera Guerra Mundial, els quals havien estat enterrats sense identificació, van ser desenterrades i traslladades a una capella militar del poble de Saint-Polsur-Ternoise (Pas de Calais, França).

El pla era triar les restes d’un dels soldats per dipositar-les en una tomba commemorativa a l’interior de l’Abadia de Westminster i crear així la primera tomba del soldat desconegut de la tradició moderna. A mitjanit, el general Wyatt, el qual desconeixia els fronts de procedència de les despulles, va entrar a la capella i amb els ulls tapats va procedir a tocar una de les caixes. Les restes que contenia van ser les destinades a ocupar la Tomba del Soldat Desconegut. 

Les altres restes, les dels soldats descartats, van ser enterrades de nou en les immediacions del poble.

Aquest fet històric és el que dona pas a la ficció, dramatitzada, de Gerard Vàzquez;
interpretada per Eduard Doncos, Ramon Canals i Carles Pulido
sota la direcció de Ramon Hernàndez i el mateix Gerard Vàzquez 

Així es presenta aquest nou estrena del Teatre Gaudí, 
que es podrà veure només del 14 al 31 de maig 

Esteu escoltant l'entrevista amb l'Eduard Doncos, que ens parla de l'obra i del seu personatge.

Enric Sunyol parlant amb Eduard Doncos  (Foto TV)
Fang a les costelles és el segon dels dos projectes programats per Veus Humanes amb motiu del Centenari de la Primera Guerra Mundial. El primer va ser l’espectacle de radioteatre en viu Si us pregunten per què vam morir, basat en poemes escrits per combatents de tots bàndols, estrenat a Barcelona el desembre de 2014. Fang a les costelles és un espectacle de ficció teatral basada en fets reals:

El 7 de novembre de 1920, les restes mortals de quatre soldats britànics caiguts en combat als fronts de la Primera Guerra Mundial, els quals havien estat enterrats sense identificació, van ser desenterrades i traslladades a una capella militar del poble de Saint-Polsur-Ternoise (Pas de Calais, França). El pla era triar les restes d’un dels soldats per dipositar-les en una tomba commemorativa a l’interior de l’Abadia de Westminster i crear així la primera tomba del soldat desconegut de la tradició moderna. A mitjanit, el general Wyatt, el qual desconeixia els fronts de procedència de les despulles, va entrar a la capella i amb els ulls tapats va procedir a tocar una de les caixes. Les restes que contenia van ser les destinades a ocupar la Tomba del Soldat Desconegut. Les restes dels altres soldats descartades van ser enterrades de nou en les immediacions del poble.

L’obra posa en ficció l’espera de la tria per part dels quatre soldats. Tres dels soldats, encara que són morts, prenen vida a l’escenari i parlen entre ells. El quart soldat no reviu en cap moment i romandrà tot el temps invisible per al públic i en silenci. El tres soldats redivius recorden, encara que només a mitges (per exemple, no recorden bé el seu nom), la seva experiència a la guerra i la vida que portaven abans d’anar-hi. Un d’ells ha pogut esbrinar els plans i perquè han estat desenterrats i traslladats en aquell indret, tot i que, desenganyat per la seves vivències a la guerra, no té cap interès en ser l’escollit i abomina de tots aquests fastos oficials. Els altres dos, en canvi, tenen les seves raons personals per voler ser l’escollit i estableixen una disputa per veure qui és el més indicat i hi té més mèrits. La discussió també recorre altres temes com ara sacrificar la vida per certes causes, el futur de la societat europea o el sentiments patriòtics d’uns i altres (un dels soldats és escocès). 

A propòsit d’aquest tema un dels soldats conte que al front del Somme va veure un soldat de la Legió Estrangera de l’Exèrcit Francès, del qual no sap d’on devia ser, que duia sempre amb ell, envoltant el seu cos, una bandera que no coneix, de faixes vermelles i grogues, que enarborava a l’hora d’entrar en combat.

Imatge de la Roda de Premsa, cedida pel Teatre Gaudí



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More