L'avar, de Moliere, al Teatre Goya

L'avar, a partir del 9 de febrer, al Teatre Goya

Joan Pera abandona la faceta humorística per interpretar el garrepa més famós de Molière 

sota la direcció de Josep Maria Mestres, amb versió de Sergi Belbel. 

A L'avar, Molière demostra el seu perfecte mestratge de l'escriptura teatral.

Manu Fullola,  Júlia Barceló,  Ricard Farré,  Enric Arquimbau,  Elena Tarrats,  Alba Florejachs, Manel Dueso, Òscar Castellví  i  Xavi Francés tanquen el repartiment d'aquesta comèdia que suposa l'aposta del Teatre Goya pel teatre clàssic durant la present temporada.

Podeu escoltar l'entrevista amb Joan Pera en aquest  ENLLAÇ

Joan Pera amb l'Enric Sunyol  (Foto TV)

I entrevista amb el seu director, Josep Maria Mestres, en aquest  ENLLAÇ

Josep Maria Mestres parlant amb l'Enric Sunyol   (Foto TV)

Comentava Josep Ma Pou a la Roda de Premsa que  L'Avar de Moliere fa 20 anys que no es representa a Barcelona i considera que una obra clàssica, com aquesta, cada generació hauria de tenir la oportunitat de poder veure-la.

Per Joan Pera, participar en aquesta producció i interpretar el personatge de l'Avar és un repte, amb el que es troba molt il·lusionat, després de que el públic l'identifiqui més amb el teatre de boulevard; doncs, d'alguna manera, és un retorn als seus origens teatrals, però que amb això no vol dir que tanqui cap cercle, sinó tot el contrari, perquè ell pensa seguir molts anys amb la seva carrera d'actor.

Imatge de la Roda de Premsa, amb Manel Dueso, Júlia Barceló, Joan Pera i Josep Maria Mestres  (Foto TV)

Josep Maria Mestres defineix a Joan Pera com un "animal d'escena", d'aquells que marquen un estil propi dins la seva gran ductilitat. També parla de L'Avar, on no tot l'entremat recau en l'avaricia, sinó que el mateix subtitul de l'obra "L'escola de la mentida", molt poc conegut, ja anuncia que hi trobarem molts altres aspectes del comportament humà, i afageix: "L'avar és una de les obres més perfectes amb les quals mai he treballat per "la dosificació de la intriga i l'equilibri aconseguit entre comicitat i pedagogia", una de les obsessions de Molière. L'avar és una obra coral que parla sobre la família, l'amor i l'avarícia; i el magma malsà que aquesta crea en l'entorn del seu protagonista. Una reflexió molt encertada per fer des de l'escenari"

El Teatre Goya acull a partir de dimarts vinent una de les comèdies més conegudes de Molière, L'avar, que és el primer clàssic escollit per Josep Maria Pou, director artístic del Teatre Goya, per ser representat a la sala des que la dirigeix (2008). 

Amb aquest muntatge, el Goya fa un salt mortal en la seva programació habitual, centrada en textos de teatre contemporani, i aposta per una peça clàssica que feia més de 20 anys que no es representava a Barcelona. Per dur-la a escena, ha estat imprescindible comptar amb Josep Maria Mestres en la direcció d'escena i la versió actualitzada de Sergi Belbel, una posada al dia de l'adaptació del text de Molière, que ell mateix va fer l'any 1996.

Sinopsi:

Vidu i terriblement avar, Harpagon vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa d’Harpagó contractat com a intendent. Al mateix temps, Harpagon i el seu fill, Cleante, rivalitzen per l’amor de Mariana. 

Per ajudar el seu amo, el criat de Cleante, l’Escletxa, roba l’or d’Harpagon. Acusat en fals, Valeri revela el seu amor per Elisa. 

Aquest tradicional recurs de la confessió acaba desfent el nus de tota la intriga: Anselm descobreix que Mariana i Valeri són els fills que creia perduts en un naufragi. Al final, ambdues parelles de joves podran casar-se i Harpagon quedarà satisfet de recuperar el seu preuat or.

En aquesta comèdia, Molière utilitza tots els ressorts de l’humor:el personatge còmic d’Harpagon (el còmic de la situació) i, per descomptat, la comicitat de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé. A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los en contra dels seus desitjos.

Durada: 2 hora i 10 minuts

Posted in: Articles, Teatre