Pretty a La Villarroel

Pretty, de Neil LaBute, a La Villarroel

Som guapos o normals? Sixto Paz ho desvetlla a Pretty
A partir del 6 de maig a La Villarroel

Direcció: Marilia Samper

Intèrprets: Joan Carreras, Sara Espígul, Mariona Ribas i Pau Roca

Esteu escoltant l'entrevista amb Joan Carreras

Joan Carreras amb l'Enric Sunyol durant l'entrevista  (Fotos TV)

Sinopsi:

El món de l'Edu entra en caos quan la seva parella (la Meri) s’assabenta que ha fet un comentari, aparentment inofensiu, sobre la seva cara. Però això és només el començament: el millor amic de l'Edu, el Toni, està casat amb la millor amiga de la Meri, la Carla, i quan les coses es compliquen a la vida de la parella, els amics es troben enmig de tot plegat. L’equació emocional es complica exponencialment.

A mesura que les seves relacions s'enfonsen, els quatre amics s’enfronten a la infidelitat, la traïció i l’engany que s’ha apoderat, de sobte, de les seves vides, mentre intenten respondre a la pregunta: com d’important és ser guapa?

Aquest drama còmic de Neil LaBute confronta de manera brutal i estimulant l’actual obsessió de la societat amb l’aparença física.

La Villarroel acull a partir d’aquest divendres Pretty, la primera col·laboració entre Sixto Paz i la sala de l’Eixample. Un muntatge basat en el text de Neil LaBute Reasons to be pretty,

Pretty és una comèdia mordaç amb tocs dramàtics, ja que LaBute planteja un debat estètic entre què és ser guapo i què és ser normal.

“És una comèdia contemporània que té molt a veure amb els problemes d’avui dia”, ha explicat Samper, que afegeix: “aquesta obra fa una reflexió sobre la banalitat de l’estètica en uns temps en què es lliga per internet i on el físic és el més important. Del que es parla és que la bellesa és un concepte massa subjectiu perquè de sobte tingui tanta importància en les nostres vides”.

“El muntatge posa en escena al món obrer -els personatges són treballadors d’una fàbrica- i a més és fàcil sentir-se identificat amb ells”, ha remarcat la directora. Joan Carreras és el Toni, un home que explicat amb les paraules de l’actor: “no voldries tenir ni de cunyat, ni de sogre perquè és un cafre. Té totes les característiques que pugui tenir una persona bastant odiosa, però tots tenim un Toni amagat dins nosaltres”

L’Edu és el personatge del Pau Roca, “que fa la funció dels ulls de l’espectador perquè rep els cops d’aquest món hostil”, ha explicat l’actor. La seva parella és la Meri, una perruquera de barri que és una “bomba de rellotgeria incapaç de gestionar les seves emocions i vol que tothom la vegi guapa”, aclareix la Sara Espígul, encarregada de donar-li vida. La Mariona Ribas és la Carla, la parella del Toni i la millor amiga de la Meri. “Amb aquest personatge veiem la part de la societat que és acceptada només pel seu físic”, ha dit l’actriu.

La història comença quan l'Edu s’assabenta que ha fet un comentari, aparentment inofensiu, sobre la cara de la Meri, la seva parella, i això fa que el seu món entri en caos. Però això és només el principi: el millor amic de l’Edu, el Toni, està casat amb la millor amiga de la Meri, la Carla, i quan les coses es compliquen a la vida de la parella, els amics es troben enmig de tot plegat.

Accions paral·leles:  

Per treure el teatre del seu context habitual i explorar noves vies de relació amb els espectadors, tret característic dels Sixto Paz, la companyia planteja un joc a Tinder, l'App de moda per lligar. Hi ha dues accions: la primera és un perfil fals en aquesta aplicació que amaga un premi de 200 €. L’altre és la creació dels perfils dels quatre personatges de l’obra, amb els quals es pot xatejar, interactuar i aconseguir entrades i descomptes per la funció. De moment, i tal com expliquen des de Sixto Paz, aquests últims “estan tenint molt èxit”.

A l’entrada del teatre als espectadors els hi espera una altra sorpresa: Quan entrin a la sala els assistents seran classificats com a guapos i com a normals. Seran separats per dos passadissos diferents on viuran una experiència que anirà acord amb la categoria que l’equip de Sixto li hagi atorgat.

Segons Pau Roca: "Amb aquestes accions el que la companyia vol aconseguir és que quan l’espectador segui tingui una predisposició prèvia i vegi l’obra de manera diferent”.

Espectacle en català.
Durada: 1 hora i 20 minuts.

Posted in: Articles, Audio, Entrevistes, Teatre