Abans, al Maldà. Teatre i obra social

ABANS

Dues històries sobre com tirar endavant quan tot està perdut,

de la Cia Descartable Teatre

a El Maldà, del 9 al 20 de març

amb:  Laia Pellejà  i  Marc Pociello

 Direcció:  Daniel J. Meyer

Abans, vol anar més enllà i dur a terme un projecte solidari 

de recollida de roba per a gent necessitada, combinant així teatre i obra social. 

A l'inici de la funció, Roba Amiga, col·laboradora del projecte, 

recollirà la roba que l'espectador hagi volgut portar. 

La Laia té 30 anys i viu al carrer. El Marc té 25 anys i viu a Escòcia. La mort del seu pare, ara fa uns anys, va fer que l'economia familiar trontollés i encara més quan poc després la seva mare es va quedar sense feina. La vida de la Laia i el Marc, el seu germà petit, va canviar rotundament. Calia portar diners a casa. La Laia va deixar els estudis i es va posar a treballar de valent. El Marc va seguir estudiant però va renunciar a la carrera que realment volia... Degut a la seva depressió i sense poder suportar-ho, la seva mare va decidir posar fi al seu patiment. 

Dels reptes, de la superació a les adversitats i de la família tracta Abans, l'espectacle, dirigit per Daniel J. Meyer i interpretat per , que tindrà lloc a un local de les Galeries Maldà amb música en directe. Vol reflectir la lluita i l'esperança d'aquella "anterior classe mitjana" que avui dia viu una realitat crua, arrossegada a la precarietat, i, en molts casos, obligada a emigrar.

De dimecres a diumenge a les 21h. 

La companyia Descartable Teatre, formada per Daniel J. Meyer, Laia Pellejà i Cristina Ferrer, té com a objectiu crear espectacles que apropin les arts escèniques a aquell públic que no hi està habituat. El 3 de febrer va estrenar Fusells, una adaptació de l'obra de Brecht, a l'Almeria Teatre.

SOBRE L'ESPECTACLE:

Aquest projecte, i més concretament la historia de la Laia, neix a partir d’un altre anomenat Jo abans sortia més en el qual es reflexa la realitat crua i desesperada de moltíssima gent de "l’anterior classe mitja” que es veu arrossegada a la precarietat i, en alguns casos, al carrer. 

Veurem una jove de 30 anys que ens explicarà la caiguda des d’una vida “normal” (mitjans del 2000) en la qual estudiava a la universitat, sortia com qualsevol persona de la seva edat, treballava per pagar-se les “seves coses”… cap a la pèrdua de no només del seu món material sinó del seu món emocional. Centrant-nos en l’esforç de tirar endavant de personatges com la Laia, també hem volgut donar veu al seu germà que, igual que la Laia, ha sobreviscut al terratrèmol familiar però a la seva manera. Ara el Marc construeix una nova vida a Escòcia. Amb la historia del Marc volem conscienciar de la dificultat que en molts casos suposa emigrar a un altre país perquè en el teu és impossible treballar i guanyar un sou per viure i també pretenem mostrar la nostàlgia que es viu en aquestes situacions, la sensació d’estar sol i anular el teu passat.

NOTES DEL DIRECTOR:

Daniel J. Meyer

Los hermanos sean unidos 

porque esa es la ley primera. 

Tengan unión verdadera

en cualquier tiempo que sea, 

porque si entre ellos pelean 

los devoran los de afuera. 

Estos versos del Martín Fierro (epopeya nacional argentina), se puede decir que son, en el caso de Abans, el punto final de nuestra obra. 

Abans es quizá, mi obra más personal: mis mayores miedos, emociones escondidas, y una exposición “a corazón abierto” de algunas vivencias, mezcladas con deseos e ilusiones, y sonrisas que surgen en mi intimidad. 

Abans es entender que a pesar de la distancia, las circunstancias más desfavorables, y el amor-odio que muchas veces desarrollamos para con nuestros hermanos (familiares o elegidos), es este cariño agridulce, la leña que nos permite seguir avanzando; el que nos permite siempre volver a un punto de partida del pasado, de nuestras raíces; este cariño y este recuerdo nostálgico de lo que fue “Abans” , el que nos llena los ojos de lágrimas mezclado con una sonrisa. 

Escrivint i dirigint Abans, sens dubte, he arribat a aquest aprenentatge que... de poc em valdrà, perquè encara que sempre continuï tirant endavant, tornaré a mirar enrere. 

Posted in: Articles, Teatre