DON JOAN, al TNC

DON JOAN de Molière

Direcció: David Selvas

arriba a la Sala Petita del TNC

del 17 de març al 24 d'abril

Amb:  Julio Manrique,  Lluís Marco,  Manel Sans,  Anna Azcona, 

Cristina Genebat,  Xavi Ricart,  Javier Beltrán  i  Nausicaa Bonnín.

Esteu escoltant l'entrevista que varem mantenir amb Julio Manrique

Julio Manrique amb l'Enric Sunyol durant l'entrevista  (Fotos TV)

La mirada de Julio Manrique ho diu tot.

Aquesta producció de La Brutal i del Teatre Nacional de Catalunya, inicía la temporada amb les entrades exhaurides en les seves 34 representacions, amb una atractiva posta en escena i un disseny de llums molt efectiu, a més d'una excel·lent interpretació per part de tot l'elenc, amb un Julio Manrique que recrea el personatge de Don Joan d'una manera especialment colpidora.

Es tracta d’un Don Joan amb traducció de Cristina Genebat i adaptació de la mateixa Cristina Genebat, de Sergi Pompermayer i de David Selvas. Una producció que, en acabar les funcions al TNC, farà gira per 11 teatres d’arreu de Catalunya.

Julio Manrique es posa a la pell del personatge més seductor de la història del teatre, en aquest clàssic de Molière, que va convertir el seu llibertí en un home decidit a enfrontar-se a les pors metafísiques, disposat a defensar a qualsevol preu la llibertat de pensament.

David Selvas dirigeix aquesta adaptació actualitzada d'un dels mites de la literatura universal. Una revisió contemporània de la figura de Don Joan, un dels emblemes fundacionals de la modernitat europea.

Ens explica:

"Don Joan és, per tothom, la imatge del seductor. Quan alguna cosa és la imatge d’alguna altra cosa, el mirall, que és el que retorna la imatge, es converteix en la presó. En el lloc on els nostres comportaments individuals es fan reconeixibles a ulls de tothom. El consol. La força de la “manada” perquè res, ni ningú, s’aparti massa dels altres. La por. Com a punt de sortida i d’arribada. La por, sempre la por. Don Joan té por. De la responsabilitat, de les dones, de Déu, de la mort, de la vellesa, d’ell mateix…i per això fuig, s’amaga, lluita, sedueix, fornica….i per damunt de tot vol ser lliure, i per aconseguir-ho provoca i repte tota forma d’autoritat.

Els mites són la destil·lació de l’essència de qui som i de com ens comportem. Per molt que ens esforcem a ser originals sempre hi ha alguna cosa que ens posa en relació amb els altres. El mite. Allò que compartim. El teatre ha revisat una vegada i una altra, aquests patrons perquè, sense deixar de ser-ne presoners, puguem, segons la època que ens ha tocat viure, sentir-nos-hi reflectits.

Volem que el nostre Don Joan estigui fet de totes aquestes contradiccions. Ens agradaria aconseguir que, del seu mirall, en sortís un reflex contemporani i encegador, un cop de llum, que acabi seduint a qui se’l miri".

Posted in: Articles, Audio, Entrevistes, Teatre