Les tres Germanes, a la Sala Àtrium

LES TRES GERMANES

(deconstructing Txékhov) de Sanchis Sinisterra, 
adaptació de l'obra literaria d'Anton Txékhov,
a la Sala Àtrium, del 23 de març al 17 d'abril

Traducció:  Raimon Molins 

Intèrprets:  Marta Domingo (Olga)  Patrícia Mendoza (Irina)  Mireia Trias (Maixa) 

Direcció: Raimon Molins 

José Sanchis Sinisterra redueix l’obra a la seva essència, amb solament tres actrius, els altres personatges de l’obra apareixen a través d’un joc de salts: entre el present, el record i la imaginació, entre el relat i la vivència d’aquestes tres dones. 

Pels qui coneixen l’obra original, resulta una reescriptura sorprenent i plena de musicalitat, un exercici de funambulista que connecta l’època de l’autor rus amb el nostre món d’avui, mentre que l’espectador que encara no estigui familiaritzat amb ella descobrirà Tres germanes des del batec íntim de les protagonistes: la germana gran, Olga, representa la tradició conservadora; Maixa, desenganyada del seu matrimoni, encarna la tradició que vol alliberar-se; i Irina, la petita, simbolitza el desig de noves expectatives i llibertat. Els altres personatges de l'obra apareixen a través d'un joc de salts: entre el present, el record i la imaginació, entre el relat i la vivència d'aquestes tres dones.

Les tres germanes (Deconstructing Txèkhov) va ser escrita per José Sanchis Sinisterra expressament com un encàrrec per la companyia Sala Atrium.

Explicació del projecte d'adaptar Les tres germanes de Txèkhov:

Després de la seva primera temporada amb programació estable, la Sala Atrium de Barcelona va iniciar un nou projecte de creació, el qual volia (i vol encara) ser una aposta més cap a la investigació i recerca teatral, cap al rigor i la prestància que defineixen els nostres espectacles. Aquest projecte va ser la revisió de la famosa obra de Txèkhov, Les Tres Germanes, de la mà del prestigiós dramaturg José Sanchis Sinisterra, que escriu l’obra especialment per a la Sala i la companyia resident: Companyia Sala Atrium. 

L’obra de Sanchis Sinisterra sempre presenta una dinàmica entre la tradició i les línies dramàtiques contemporànies. L’experimentació i la investigació són constants. Aquesta investigació comprèn, entre altres aspectes: • Les fronteres de la teatralitat (l’intertextualitat, la implicació de l’espectador en la ficció, la metateatralitat, el qüestionament de la faula i el personatge tradicional, el no-dit, l’enigmàtic, etc.). • L’eliminació dels elements constitutius de la teatralitat tradicional. • La modificació dels mecanismes perceptius de l’espectador. 

A partir dels anys 80 Sanchis Sinisterra creua amb freqüència les fronteres entre els gèneres narratiu i teatral creant dramatúrgies a partir d’obres d’autors del segle XX com James Joyce, Julio Cortázar i Franz Kafka; però també a partir d’ autors del Segle d’or espanyol castellà. Sanchis Sinisterra defensa la necessitat d’acostar el teatre a altres arts o a la ciència i participa de la defensa del que aquest autor denomina una teatralitat menor: un tipus de teatre molt diferent de l’espectacular i comercial. 

Les Tres Germanes és una obra que gira entorn de la desil·lusió i la decadència de la classe benestant russa, dotant-la d’una intel·ligent i dinàmica combinació entre tradició i contemporaneïtat. El text original d’ Anton Txèkhov va ser escrit l’any 1900 i l’argument es centra en una família insatisfeta i frustrada, que passa els anys amarrada a les obligacions d’un present desencantat, a l’irònic i nostàlgic record del passat i a la fràgil esperança d’un futur cada cop més inabastable. 

Posted in: Articles, Teatre