1111 representacions de Mar i Cel

"Mar i Cel", de Dagoll Dagom, va celebrar el passat dilluns da 13 d'abril les 1.111 funcions 

amb una gran festa teatral i musical, amb la participació de tots els actors i actius 

que han format part d’algun dels diferents muntatges.
MOLTES FELICITATS!!!

Les 1.111 funcions de Mar i Cel arriben en el marc del seu 40 aniversari i Dagoll Dagom ho va celebrar amb una gran festa teatral i musical al Teatre Victòria.

La companyia de Mar i Cel va oferir un espectacle irrepetible amb números originals especialment preparats per l’ocasió, que repassaren temes operístics i de grans musicals. 

L’espectacle va comptar també amb la participació especial de tots els actors i actrius que han format part de les tres produccions de Mar i Cel. 

Alguns dels grans noms que es varen poder veure a dalt de l’escenari: Carlos Gramaje, Àngels Gonyalons, Carme Cuesta, Elena Gadel, Júlia Möller, Isabel Soriano, Pilar Capellades, Ana San Martín, Xavi Lite, Júlia Jové, Xavi Fernández, Mireia Dolç, Rubén Yuste, Elena Tarrats, Víctor Arbelo, Xavi Navarro, Marc Vilavella, Lucía Torres, Dídac Flores, Clara Moraleda, Paula Vives, Laura Fernández, Raúl Grau, Luís Moya, David Pintó, Mürfila, Pep Cruz i Toni Viñals.

El musical Mar i Cel de sempre, però com mai l'has vist!

Dins de la trajectòria de la companyia de teatre DAGOLL DAGOM, que aquest any arriba al seu 40è aniversari, cada un dels espectacles que s’han anat presentant ha respost a un moment molt concret de la companyia i, òbviament, del país. Podríem establir una història de les nostres vides, unes memòries teatrals, que anessin recorrent els nostres espectacle i, en paral•lel, seria també la història de les nostres vides i de la societat a la que hem pertangut. Hem tingut, en tots aquests anys, el temps suficient per a viure experiències de tots colors, de vegades molt profitoses, de vegades negligibles, i estar en contacte amb molts artistes, col•laboradors, tècnics i, sobretot, milers i milers d’espectadors.

MAR I CEL, dins d’aquesta trajectòria, hi ocupa un espai central. Va ser creat l’any 1988, i remuntat el 2004, i sens cap dubte ha estat l’espectacle de teatre musical que més ressò ha tingut de tots els que hem fet. Això no vol dir res: hi ha d’altres espectacles –Flor de nit (1992), Poe (2003), Els Pirates (1997), Cop de rock (2011)-, que podrien molt bé tornar a ser portats a l’escena, i, naturalment, no descartem la possibilitat de fer-ho. Però MAR I CEL té un component molt atractiu per a una celebració com la que aquest any volem dur a terme: representa l’enllaç de la nostra voluntat de crear teatre musical propi partint d’unes arrels culturals compartides, com és, en aquest cas l’obra d’Angel Guimerà.

Aquesta història de pirates i cristians tancats dins d’un vaixell perdut enmig del mar, és una perfecta metàfora del món, els habitants del qual seguim entestats en fer-nos la guerra, odiar-nos i destruir-nos amb un urc que fa temps que s’hauria d’haver eliminat.

Un amor impossible degut a la pertinença de cada un dels dos enamorats a uns mons històricament irreconciliables, enfrontats pel passat, per la religió i per la impossibilitat de bastir un futur conjunt. I tot això, vehiculat amb les paraules justes de Xavier Bru de Sala i la meravellosa música d’Albert Guinovart.

Mar i Cel 1988

Són molts els espectadors que, des de la seva primera versió, se’ns han acostat per dir-nos que MAR I CEL ha estat el seu punt d’enamorament del teatre, molts els professionals que ens han confessat que s’han dedicat a aquesta feina, en gran part, influïts pel bon record de l’espectacle. 

Tanmateix, el teatre, com tothom sap, és un art completament efímer que tan sols es conserva en la memòria de l’espectador i en els enregistraments televisius que, necessàriament transformen l’espectacle teatral, viu i directe, en un espectacle televisiu, o en un suport discogràfic o editorial que no pot transmetre l’energia del teatre.

Ens ha semblat, doncs, adient, tornar a remuntar el nostre espectacle central, adaptant alguns avenços tecnològics del moment, però mantenint la mateixa ànima original, per tal d’oferir als espectadors la possibilitat de tornar a gaudir amb una obra que, en el seu moment, els va emocionar i, sobretot, per presentar-lo als més joves que no han tingut la possibilitat de veure’l i, potser, estimar-lo.

I contribuir d’aquesta manera a que el teatre esdevingui, capa cop més, un hàbit normal en un país normal.

Dagoll Dagom.

Posted in: Articles, Teatre