Charles Aznavour
oferirà un recital antològic a Barcelona
GRAN TEATRE DEL LICEU
26 de juny de 2014
Entrades a la venda a partir del dilluns 14 d’abril.
Preus des de 15 a 190€
L'ambaixador de la cançó francesa al món, Charles Aznavour, tornarà a la capital catalana després d'anys d'absència i ho farà amb un concert únic i antològic al Gran Teatre del Liceu el dijous 26 de juny.
El repertori inclourà les seves cançons més emblemàtiques i que van marcar generacions, com La bohème, La Mamma, Sur ma vie,Aprés l'amour, Parce que, Que c'est triste Venice, Les plaisirs démodés o Comme ils disant
El cantant, compositor i actor francès, nascut a París el 1924, d'origen armeni i de veritable nom Chahnour Varinag Aznavourian, compta amb més de 50 discos publicats i 100 milions de còpies venudes al llarg de la seva extensa carrera. Compositor de cançons per Mistinguett, Patachou, Edith Piaf o Juliette Gréco i artista polifacètic, Charles “Aznavoice” ha conquerit mig món amb la seva veu inconfusible, en solitari o fent duets amb artistes de la talla de Liza Minnelli, Compay Segundo o Elton John.
La seva vocació teatral va estar promoguda des de la seva infantesa pels seus pares, emigrants armenis. El 1941 coneixerà a Pierre Roche, amb qui formaria el seu primer duet, i el 1946 la seva carrera emprendria una embranzida imparable, quan el duet Aznavour-Chenet fos descobert per Edith Piaf. Aznavour i Chenet l'acompanyarien en una reeixida gira per França i els Estats Units. El 1952 Aznavour començaria una carrera en solitari i ben aviat la composició pels altres. Molts dels seus grans èxits dels anys seixanta serien versionats en altres llengües i Aznavour arribaria a cantar en cinc idiomes.
En paral·lel, transcorre la seva carrera a la gran pantalla. El seu primer film va ser La tête contre les murs el 1958, que obtingué el Cèsar a la millor interpretació masculina. Al llarg de la seva vida, Aznavour ha participat en títols com Tirez sur le pianiste, El timbal de llauna o Les fantômes du Chapelier. L'any 2002, va participar en el seu paper més personal, en la pel·lícula Ararat d'Atom Egoyan sobre el genocidi que patí el poble armeni l'any 1915. Sempre ha reivindicat les seves arrels armènies, un compromís que l'ha dut a ser nomenat per la UNESCO ambaixador permanent per aquest país.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada