"UNA GIORNATA PARTICOLARE" al Teatre de La Biblioteca, a partir de l'11 de març
Text: Ettore Scola i Ruggero Maccari En col·laboració amb: Gigliola Fantoni
Direcció: Oriol Broggi
Traducció: Anna Madueño Col·laboració en el text: Marc Artigau
Amb: Clara Segura, Antonietta Pablo Derqui, Gabriele Màrcia Cisteró, Portera
Mentre la família nombrosa de l'Antonietta surt de casa per anar a veure la marxa militar
organitzada per Mussolini amb presència del mateix Hitler, ella descobreix que al pis del costat
un home viu angoixat la resistència al règim.
Es coneixen, parlen i de sobte l'Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens de poques hores que farà passar una bona estona als dos personatges, però sobretot els canviarà per sempre. L'obra es planteja com un duel interpretatiu entre dos actors. En el seu moment ho van fer Josep Maria Flotats i Anna Lizaran; en la nostra versió seran Clara Segura i Pablo Derqui els valents que hi posaran el seu bon fer.
Es coneixen, parlen i de sobte l'Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens de poques hores que farà passar una bona estona als dos personatges, però sobretot els canviarà per sempre. L'obra es planteja com un duel interpretatiu entre dos actors. En el seu moment ho van fer Josep Maria Flotats i Anna Lizaran; en la nostra versió seran Clara Segura i Pablo Derqui els valents que hi posaran el seu bon fer.
“En aquella època encara vivíem a Nàpols"... i aleshores a mi se'm fa un nuset a la panxa. Perquè en aquesta obra res es diu clarament, tot va sortint, a poc a poc, com en el bon teatre, pels matisos dels actors, els sons, les llums, una música, un jersei, un tros de fusta, una roba estesa...
Una frase com aquesta, que em porta a casa dels Cupiello, sense ells saber-ho, em fa plorar. I
miro com el Pablo escolta, i com la Clara plora, i la Màrcia al meu costat, esperant aparèixer a
escena. I sóc feliç. Aquest potent món del cinema, confós amb el món del teatre, i commovent
les nostres vides, èpiques de tan quotidianes, de tan miserables, de "...tan pobres com som". Sí,
hem tornat amb vosaltres, amics, per explicar-vos aquesta nova història, i tots estem contents i
feliços, i tristos i desesperats alhora.
Oriol Broggi
Oriol Broggi
L’abril del 1932, Clara Petacci es creua amb Mussolini que anava conduint el seu Alfa Romeo.
Fascinada pel mite del dictador, decideix seguir-lo, apropar-se i presentar-se. “Mai oblidaré
aquest instant sublim i meravellós”. A partir d’aquí començarà una llarga i intensa relació amb
Il Duce, que la portarà 13 anys més tard a ser assassinada.
L’Antonietta Tiberi, fascinada també per Mussolini, no és ni de bon tros aquesta dona impulsiva, decidida, i ambiciosa. És una dona atrapada, infeliçment casada, i mare de sis fills. L’antiheroïna. Una dona que no s’ha plantejat mai que la vida pot ser diferent, sigui tant per l’educació que ha rebut, com per les directrius del règim feixista.Que difícil no jutjar-la, amb la perspectiva històrica d’uns fets tan pròxims.. I que bonic i real veure a escena personatges d’una senzillesa aparent i alhora rics en una sensibilitat amagada.
Les hores que passarà amb el Gabriele, malgrat el vertigen de sentiments que ell generarà en ella, faran que si més no, per uns instants, pugui obrir els ulls que duia mig tancats per la por.
L’Antonietta Tiberi, fascinada també per Mussolini, no és ni de bon tros aquesta dona impulsiva, decidida, i ambiciosa. És una dona atrapada, infeliçment casada, i mare de sis fills. L’antiheroïna. Una dona que no s’ha plantejat mai que la vida pot ser diferent, sigui tant per l’educació que ha rebut, com per les directrius del règim feixista.Que difícil no jutjar-la, amb la perspectiva històrica d’uns fets tan pròxims.. I que bonic i real veure a escena personatges d’una senzillesa aparent i alhora rics en una sensibilitat amagada.
Les hores que passarà amb el Gabriele, malgrat el vertigen de sentiments que ell generarà en ella, faran que si més no, per uns instants, pugui obrir els ulls que duia mig tancats per la por.
“Perdoni, … no em convidaria a un cafè?”
(Quina sort que tinc que cada nit me’l demanis, Pablo…)
Ai, que bé que s’està aquí,… Oriol, Màrcia i Perla.
(Quina sort que tinc que cada nit me’l demanis, Pablo…)
Ai, que bé que s’està aquí,… Oriol, Màrcia i Perla.
Clara Segura
No en sabria dir els motius. Potser per la força del cinema italià de l’època, potser per la
mitificació que un sempre ha fet de la Loren o en Mastroianni, o per la delicadesa amb què es
va tractar la homosexualitat. No ho sé. Una giornata particolare és d’aquelles pel·lícules que
sempre he tingut a la memòria. El repte no és fàcil. En qualsevol cas és una d’aquelles
meravelloses oportunitats que a vegades la vida et dóna per homenatjar tot el que admires.
Prenc aire.
Pablo Derqui
En qualsevol circumstància quotidiana, per repressiva que sigui, s'hi pot trobar un espai de
llibertat, en la intimitat, on poder ser un mateix. Una finestra...
Una finestra que Antonietta obre, que la portera manté tancada, i a través de la qual Gabriele
mira i espera.
Màrcia Cisteró
Clip de l’espectacle: https://www.youtube.com/watch?v=C7b05qG3B64
Activitats paral·leles:
L'Associació d'Amics de La Perla 29, #AsSocPerla, han organitzat diverses activitats perquè us pogueu endinsar més en aquesta Giornata. Us animem a participar-hi!
Projecció de la pel·lícula Una giornata particolare, d'Ettore Scola
Dimarts 17 de març a les 20h, a la Filmoteca de Catalunya (Pl. Salvador Seguí, 1)
L'activitat comptarà amb una presentació a càrrec d’AsSocPerla i col·loqui amb la companyia.
Col·loqui després de la funció
Divendres 27 de març en acabar la funció, al teatre de la Biblioteca de Catalunya.
Conduït per Gemma Ruiz, peridosita de TV3. Amb: Clara Segura, Pablo Derqui i Màrcia Cisteró.
La Bufetada, Jordi Balló i Antonio Monegal
Dimarts 14 d’abril a les 19h, al teatre de la Biblioteca de Catalunya.
Jordi Balló i Antonio Monegal, professors de la UPF, conversaran sobre el llenguatge del cinema i del teatre al voltant d’Una giornata particolare.
* Aforament limitat. Cal reservar plaça a: assocperla29@gmail.com / 93 217 17 70
Parlem-ne al bar
Dijous 23 i 30 d’abril en acabar la funció, al bar del teatre de la Biblioteca de Catalunya.
Converses guiades per la Carla Muntané, tècnica de participació i sòcia d’AsSocPerla per aprofundir més en l’obra. Un espai de debat i reflexió pels espectadors que ho vulguin.
Microrelats "La teva jornada particular"
Us animem a participar al concurs de microrelats:
Envieu els textos (màx. 100 paraules) a assocperla29@gmail.com entre el 16 de març i el 17 d’abril.
Més informació sobre les bases a www.assocperla.cat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada