Vilafranca, al Lliure de Montjuïc

EL DINAR DE FESTA MAJOR DE JORDI CASANOVAS

Esteu escoltant l'interessant entrevista
que varem tenir la oportunitat de mantenir, ara fa un any,
amb Marta Angelat i Manel Barceló
amb motiu de a presentació d'aquest  magnífic projecte.

Vilafranca, un dinar de Festa Major,
 és la tercera part de la la Trilogia sobre la identitat catalana 

i es podrà veure del 5 al 29 de novembre al Lliure de Montjuïc.

Després d’Una història catalana i Pàtria, Jordi Casanovas ens presenta
Vilafranca. Un dinar de festa major, 
una travessa pels nostres trets col·lectius que se centra ara en la família.

Interpretat per: Marta Angelat, David Bagés, Manel Barceló, Lluïsa Castell, Georgina Latre, 

Vicky Luengo, Àurea Márquez, Marc Rius, Manuel Veiga, David Vert i Anna Ycobalzet,

aquest espectacle compta amb banda sonora d'Anna Roig i L'ombra de Ton Chien

i és una coproducció entre Els Teatres Amics:

Atrium de Viladecans, Kursaal de Manresa, L'Atlàntida de Vic, Teatre Auditori de Granollers i 

Teatre Auditori Sant Cugat 

amb el suport de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i 2015 Vilafranca Capital Catalana 

amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya -Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona

30 d’agost de 1999. Diada de Sant Fèlix. La Cristina ha convidat tota la família a dinar. Els pares i la germana viuen a Moja. El germà, a Vilanova. Es retroben tots, com han fet sempre per Festa Major de Vilafranca, amb les parelles i els fills. Però la malaltia del patriarca s’està agreujant i aviat s’hauran de prendre decisions. És possible que aquest sigui el seu últim dinar plegats de Festa Major. És possible que prendre decisions comporti acceptar grans renúncies. És possible que alguns dels secrets i pensaments que mai no s’han dit surtin avui entre el primer i el segon plat. Avui tot s’acaba i, potser, avui tot comença. A Vilafranca.

Tota trista vivència es fa menys trista convertida en ficció. Per aquest motiu ja feia anys que tenia ganes de posar aquella història sobre un escenari. Baralles, desafiaments i retirades de paraula. Enemistat entre germans. Despit i rancúnies. Pugnes per quatre miserables terrossos de vinya que acaben com no voldríem que acabessin.

Una història única i una història comuna. Tothom ho ha viscut a casa seva. Tothom ha sentit a parlar de casos semblants. Tothom explicaria un munt d’anècdotes i s’emocionaria recordant. La família és la nostra primera societat. I potser observant com es mou, pensa i sent una família catalana, podrem descobrir com realment es mou, pensa i sent tot un país. Ara, més que mai, em fa falta fer-me preguntes sobre la nostra identitat, personal, familiar, col·lectiva. I estic segur que no és pas una dèria únicament meva. Només els espectadors de teatre sabem que podem parlar amb desconeguts sense dirigir-nos una sola paraula.

Enric Sunyol amb Jordi Casanovas
(Fotos TV)

Deixem doncs ara que el teatre faci la seva funció. En silenci i sense gairebé ser-ne conscients, començarem a dialogar amb aquella dona de la tercera fila, amb aquell nano de la setena o amb aquell senyor de primera fila de l’amfiteatre.-

Jordi Casanovas

Podeu escoltar l'entrevista amb en Jordi Casanovas, 
en aquest  ENLLAÇ

Posted in: Articles, Teatre