El Teatre Akadèmia presenta: Top Girls,
una obra de Caryl Churchill, dirigida i traduïda per Marc Chornet,
que es qüestiona quin ha de ser el rol de la dona a la societat contemporània
Repartiment:
Ariadna Fígols, Alba José, Cristina López, Neus Pàmies, Maria Salarich i Jaume Viñas.
Del 18 de novembre al 6 de desembre es podrà veure al Teatre Akadèmia l’obra Top Girls de l'autora Caryl Churchill. Una producció de Projecte Ingenu dirigida i traduïda per Marc Chornet.
Top Girls és una obra escrita per l'autora Caryl Churchill que ofereix una visió de la dona contemporània molt especial. Ella mateixa ha afirmat que ser «feminista» no és necessàriament sinònim de ser d’esquerres: les classes polítiques més conservadores de finals del segle XX van apropiar-se dels tòpics de l’onada feminista de principi de segle i és aquí on se situa aquesta obra. L’autora sacseja l'espectador creant un prototip ideal de dona moderna i independitzada i el va destruint a poc a poc, fent-nos qüestionar així quin ha de ser el rol que ha d’adoptar la dona en la societat contemporània.
Top Girls no parla de dones i política (encara que contextualitzar la història a la Gran Bretanya de la Tatcher és de gran intel·ligència dramatúrgica), parla de dones. Parla de com la idea de dona col·lisiona amb la idea preconcebuda de món, de com l'èxit professional només es concep en masculí, de com la maternitat és signe de debilitat, de com una adolescent, encara avui, està mancada de grans referents femenins, vitals i conceptuals.
Sinopsi
Top Girls es situa a l'Anglaterra de principis dels anys 80, en un moment on les dones comencen a accedir a llocs de poder en el món laboral. Marlene celebra el seu ascens a directora executiva amb un particular sopar en un restaurant. Les convidades són un curiós grup de dones: Isabella Bird, una exploradora victoriana que ronda per mig món durant el s.XIX; Lady Nijo, una cortesana del segle XIII i més endavant monja budista; la Papessa Joana, única dona de la història que arriba a Sant Pare de l'Església fent-se passar per home al s.IX; i la Pacient Griselda, la muller obedient d'una faula de Petrarca. Potser com Marlene,totes elles han hagut de menystenir d'alguna manera o altra el rol clàssic que se'ls pressuposava com a dones. El fantasiós record del sopar dóna pas a la realitat quotidiana de Marlene: la seva feina i la seva família. Les secretàries, les clientes, la seva germana, la seva neboda, l'amiga de la neboda... Què amaga i què mostra en cada lloc. Què s'amaga a sí mateixa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada