divendres, 8 d’abril de 2016

OSV torna al Palau


L'Orquestra Simfònica del Vallès interpreta una selecció musical basada en Romeu i Julieta, 
de Txaikovski, Prokófiev i Nino Rota


El cicle Simfònics al Palau i Simfònics a Sabadell presenta el concert "Romeu i Julieta", 
de Txaikovski, Prokófiev i Nino Rota, amb lectura de cartes d'amor a càrrec de Joel Joan, 
sota la direcció de Rubén Gimeno. 
Divendres 8 d'abril / 21 h / Teatre Principal de Sabadell
Dissabte 9 d'abril / 19 h / Palau de la Música Catalana




L'Orquestra Simfònica del Vallès continua immersa en l'era romàntica i presenta aquest divendres i dissabte, un programa farcit de romanticisme tràgic, coincidint amb la celebració de l'Any Shakespeare: Romeu i Julieta, amb obres de Txaikovski, Prokófiev i Nino Rota, tres compositors molt influenciats per Shakespeare.
El programa s'enriqueix amb la lectura de cartes d'amor a càrrec de l'actor Joel Joan, que recitarà diferents textos i poemes d'autors catalans i d'altres, entre les peces musicals. 
La cita, aquest divendres 8 d'abril a les 21h al Teatre Principal de Sabadell idissabte 9 al Palau de la Música Catalana, dins el cicle estable de Simfònics al Palau. 

Podeu veure un vídeo promocional de Romeu i Julieta en aquest  ENLLAÇ

Els autors i les seves obres 

Enquadrat dins del postromanticisme, PIOTR ILICH TXAIKOVSKI (Vótkinsk, 1840 – Sant Petersburg, 1893) és autor d’algunes de les obres més famoses del repertori clàssic, com els ballets El llac dels cignes i El trencanous, el Primer concert per a piano, el Concert per a violí, les simfonies Cuarta, Cinquena o Sexta, l’òpera Evgeni Onegin o l’Obertura-Fantasia Romeu i Julieta. La música del gran compositor rus, que va conrear diversos gèneres i formes, ha gaudit sempre del favor del públic gràcies a les seves harmonioses i sinceres melodies, les seves impressionants harmonies i la seva colorista i vívida orquestració, responsables totes elles d’una resposta emocional intensa i profunda.

Com Berlioz o Prokófiev, Txaikovski va resultar molt influenciat per Shakespeare, que va esdevenir un dels grans referents del Romanticisme. El compositor del Trencanous va escriure la seva versió de Romeu i Julieta amb una forma que recorda a la de la sonata, amb una introducció i un epíleg. L’Obertura-Fantasia Romeu i Julieta és una de les obres orquestrals més populars, particularment el tema amorós principal, que ha estat reiteradament utilitzat en cinema i televisió.

L’obra va ser estrenada a Moscou el 4 de març de 1870, assolint la seva forma definitiva l’any 1880. La idea d’una peça a partir del drama shakespearià va ser suggerida a Txaikovski pel també compositor i director de la Societat Musical Russa Mily Balakirev, qui va proposar també els possibles temes i l’aspecte general de l’obra. Més que traslladar ordenadament els successos de l’obra, Tchaikovsky presenta una varietat de caràcters i atmosferes o estats anímics a través de melodies que ofereixen un contrast musical molt eficaç.

El compositor, pianista i director d’orquestra SERGÉI PROKOFIEV (Sontsovka, 1891 – Moscou, 1953) va conrear una gran varietat de gèneres musicals, incloent-hi simfonies, concerts, música per a cinema, òperes i ballets. L’estil musical de Prokófiev, molt particular, es caracteritza per composicions disruptives que sovint van ser considerades massa modernes per a l’època en que les va escriure. No obstant, l’anàlisi que el propi compositor va fer del seu estil compositiu destaca la “línia melòdica i lírica” com la més important, insistint en que l’element humorístic o grotesc, tan característic, estava subordinat a la melodia.
Una de les seves obres més conegudes és Pere i el llop, una composició programàtica per a narrador, instruments individuals i orquestra. Famoses són també les seves col·laboracions amb l’empresari dels Ballets Russos Sergéi Diaguilev, per a qui va escriureLe pas d’acier i The Prodigal Son, i amb el director de cinema Sergéi Eisentein, per a qui va signar les bandes sonores d’Ivan el Terrible o Alexander Nevski; però també la Simfonia Clàssica, el Concert per a piano núm. 3 en Do major, el Concert per a violí núm. 2 en Sol menor, l’òpera Guerra i Pau i, naturalment, el ballet Romeu i Julieta.

Després d’haver passat casi vint anys a Europa i Estats Units, Prokòfiev va regressar a la Unió Soviètica l’any 1936. Les seves harmonies van ser jutjades “cacofòniques” pel Politburó i va haver de prometre que realitzaria obres amb més “lirisme realista”. La seva tendència a la innovació, malgrat tot, continua sent perceptible a les seves obres que, tot i les pressions, mostren una extraordinària integritat.

Romeo i Julieta es el primer ballet que Prokofiev va escriure per ser produït a la Unió Soviètica. El camí del ballet fins a l’escenari va ser una mica accidentat. Inicialment planejat pel Ballet Kirov de Leningrad, Prokofiev el va haver d’oferir al Bolshoi de Moscou quan el Kirov va trencar l’acord. Els ballarins del Bolshoi però, van rebutjar la peça, que van considerar “impossible de ballar”. Després de la segona negativa, el compositor va convertir la partitura en dos suites orquestrals, que van ser interpretades per primer cop al 1936 i al 1937. El ballet va estrenar-se finalment Brno, actual República Txeca, al 1938.

L’obra explica la historia shakespeariana amb una decidida varietat musical: als amants se’ls ha donat una música lànguida, especialment per a l’escena del balcó, mentre la dida i Mercucio estan dibuixats amb un humor estrafolari; les grans escenes de lluita esclaten amb energia i l’escena del ball en la qual els protagonistes es coneixen conté nombroses i variades danses, una de les quals el propi compositor la va agafar en préstec del tercer moviment de la seva Simfonia Clàssica.

NINO ROTA (Milà, 1911 – Roma, 1979) va composar música per a piano, música de cambra i simfònica i va ser autor de vàries òperes, però és sobretot conegut per ser el compositor de la música del director de cinema Federico Fellini, per a qui va signar les partitures de La dolce vita, Amarcord o Otto e mezzo. Va col·laborar també amb Luchino Visconti, Lina Wertmüller, René Clement i Franco Zefirelli, per a qui va composar la banda sonora de Romeo i Julieta. Candidat a l’Oscar l’any 1972 per la música d’El Padrí, el va guanyar finalment amb la partitura de la segona part de la saga. L’estil de Rota, neorromàntic i inscrit dins de la tonalitat, resulta plenament acord amb el seu do innat per la melodia.

L’adaptació de la tragèdia de Shakespeare és potser la pel·lícula més famosa de l’italià Franco Zefirelli, que es va proposar la màxima fidelitat al text original. L’experiència de Zeffirrelli en l`òpera i el teatre es va deixar notar en la realització del film, molt cuidat en la seva direcció artística i també en la banda sonora composada per Nino Rota. La melodia “A Time for Us” va assolir gran èxit i es encara versionada per cantants melòdics i orquestres simfòniques.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More