QTS. Què t'ha semblat?
L'espai que vol donar ressò a les opinions del públic.
Avui és la Lidia Ros, la que ens fa arribar el seu comentari, al que ha posat per títol:
Les cadires del Romea.
Diu així:
Quan vàrem anar al Teatre Romea a veure “L'Orfe del clan dels Zhao”, ens va sorprendre la modificació de l’estructura del teatre, però vam pensar que era per necessitats de l’obra. Haig de reconèixer que la intensitat de l'obra va ser tal que quasi no varem ser conscients de la poca comoditat de les cadires.
La setmana passada hi vam tornar, aquesta vegada per veure “El loco y la camisa”, i ens quedarem astorats a l’observar que el teatre estava encara amb els entarimats i les cadires incòmodes.
L’obra feia mantenir una tensió tremenda i amb aquelles cadires jo no sabia com posar-me. A l’acabar, ho vam comentar entre nosaltres, es passa bastant malament.
Això no treu que l'obra ens agradés i que consideresim esplèndida la interpretació.
I jo em pregunto: com és que amb unes butaques fantàstiques, que es conserven amagades sota la tarima (sembla que estiguin de reformes), es sacrifica la comoditat del públic per “potser” intentar un teatre de proximitat?.
En la meva modesta opinió, es pot fer teatre de proximitat amb cadires una mica més confortables.
Per cert hi ha cadires a altres Sales que són encara pitjors, penso que algú que superi la talla 44 no hi cap, i per més "inri" no tenen respatller. Què passa amb els teatres d'avui?, aiiiiii
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada