responsable de Direcció, guió i espai escènic i
Anna Sabaté, intèrpretque ens parlen de:
"EL DESVETLLAMENT D'UNA PAPALLONA NOCTURNA"
que es representarà a la Sala Atrium, del 18 al 29 de juny,
dins del Cicle Atrium Lab
Mentre escolteu l'entrevista, poder seguir comentaris de l'obra
"És un monòleg construït amb una tria de fragments de l’obra literària de Virginia Woolf. La selecció obeeix al fet d’haver-me reconegut en els discursos dels personatges: quan reclamen un accés democràtic a l’ensenyament o que la poesia ens sigui més quotidiana.
Expressat en un to que oscil-la entre una intimitat susceptible al predomini de la violència de l'entorn i un humor que ens fa de mirall amb elegant ironia.
Expressat en un to que oscil-la entre una intimitat susceptible al predomini de la violència de l'entorn i un humor que ens fa de mirall amb elegant ironia.
La personalitat de la protagonista que dóna unitat a aquest recull l’he creat a partir dels textos on l’autora es dirigeix directament al lector, permetent-me imaginar a través de la seva veu un caràcter: el d’algú que s’esforça a mantenir-se honesta en l’ofici d’escriptora i es qüestiona a ella mateixa sobre la responsabilitat que ha d’assumir respecte a qüestions socials i polítiques. En el to dels parlaments m’ha interessat mantenir la oscil-lació que des d’una soferta intimitat (marcada per ser susceptible al predomini de la brutalitat en l’entorn) deriva cap a humorístiques proclames que amb elegant ironia ens fan de mirall.
Amb el vestuari, tot i partint d’una caracterització d’època no es pretén tant la recreació biogràfica sinó l’observació d’una sensibilitat i la seva evolució temporal.
La il·luminació està al servei de poder mostrar des la funcionalitat i realisme de l’espai fins al reforç simbòlic i emotiu de les escenes.
L’escenografia, en aparença inexistent, consta d’elements i mecanismes camuflats que creen un efecte màgic, canviant, com ho és el pensament excitat de la protagonista: quan es desprèn de la capa i la llença sobre un mòdul que es confon amb la càmera negra perquè és del mateix color, crea l’efecte de fer aparèixer una taula amb estovalles. I quan aquestes quedin suspeses en l’aire passaran a ser uns cortinatges,...
Per finalitzar, tot i el fet real del suïcidi de Virginia Woolf, no he pressuposat el seu discurs impregnat d’un feixuc pessimisme, sinó que he considerat com a vital allò que pugui tenir d’esperançador quan un dels seus personatges, mentre contempla les aigües d’un riu, creu que fins i tot quan es va a l’encontre de la mort hi ha un intent de comunicar".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada