5è aniversari de la Sala Atrium

A la Sala Atrium estan a punt d’estrena altra vegada "HIUS CLOS" -A porta tancada-  

de Jean-Paul Sartre,

-que romendrà en cartell del 27 de gener al 28 de febrer- 

Esteu escoltant l'entrevista amb Patricia Mendoza, 
l'unica integrant del repartiment de ara fa 5 anys, tot i que en un altre paper.

Patricia Mendoza amb l'Enric Sunyol  (Foto TV)

Encara que, aquesta vegada, no serà una estrena qualsevol. Es tracta de la celebració del seu 5è aniversari i per a celebrar l’efemèride han considerat oportú recuperar l’espectacle amb el que van inaugurar la Sala: Huis Clos (A porta tancada); però no només això, sinó que l’han refet de dalt a baix; han canviat el repartiment i el director per així donar una nova visió a l’espectacle. Un nou espectacle vaja.

Una molt bona noticia pels amants dels teatre de Sartre. 

Tot i que, que la Sala Atrium,  celebri 5 anys ja és una gran festa pel teatre, no?

MOLTES FELICITATS, AMICS!!!

Director:   Jordi Prat i Coll

Repartiment:  Patricia Mendoza,  Xavier Ripoll,  Kathy Sey  i  Mireia Trias

Mireia Trias i Patricia Mendoza  (Foto TV)

Per tant és el mateix text de Sartre però amb una posada en escena totalment nova, una nova mirada sobre la mateixa obra (si ho lliguem amb un dels temes troncals de la filosofia de Huis Clos i de Sartre en general “la mirada de l’altre”). I què és sinó la mirada de l’espectador? No és l’espectador també un “Altre” en el fet teatral? 

Els 4 personatges que integren el repartiment  (Foto TV)

Sinopsi:

"A porta tancada, Sartre ens mostra a uns personatges conscients de ser ells mateixos “pecadors”. Són a l’infern, un lloc on tot és etern present. Sense dies ni nits. El no-temps. 

Aquesta situació que segons com podria ser l’inici d’una comèdia d’èxit de boulevard de seguida muta ja que els personatges s’adonaran que potser el veritable infern no sigui ni un espai ni un temps sinó una mirada. Una mirada que evidenciï com són. Un mirall sense mirall. Ras i curt, no hi ha excuses, són, doncs, tots tres responsables dels seus actes. Aquí rau la llibertat de l’ésser. La de decidir, pel fet d’existir, sobre els propis actes. Però la nàusea d’ésser, sempre, vindrà condicionada per la mirada dels altres. Són els altres qui jutgen els actes. Moment a moment. I que evidentment són reflex d’allò que han sigut i són: “éssers malvats”. 

La consciència de ser infern ve provocat per aquell qui mira. Botxí alhora del qui és mirat. D’aquí que l’infern siguin els altres.

Sempre la terrible mirada inquisitiva de l’altre com a coartada".

Posted in: Articles, Teatre