L'Orquestra Simfònica del Vallès presenta:
"La Cinquena de Txaikovski"
el dia 17 d'octubre a les 19h. al Palau de la Música.
Segon concert del cicle Simfònics al Palau, dins de la temporada 2015-16
Programa:
I PART
Antonín DVORÁK (1841-1904) Concert per a violoncel i orquestra, en Si menor, op. 104
I. Allegro · II. Adagio ma non troppo · III. Allegro moderato
II PART
Piotr Í. TXAIKOVSKI (1840-1893) Simfonia núm. 5, en Mi menor, op. 64
I. Andante—Allegro con anima · II. Andante cantabile con alcuna licenza
III. Valse. Allegro moderato· IV. Finale. Andante maestoso–Allegro vivace
Talent i passió: Lorenzo Viotti (Direcció) i Pau Codina (Violoncel):
Després d'un inici de temporada espectacular, l'elogi unànime de públic i crítica en el concert inaugural de Carmina Burana, de Carl Orff, dirigit per Rubén Gimeno, amb el públic ovacionant dempeus la interpretació de l'orquestra en un Palau de la Música ple a vessar, l'OSV presenta el pròxim 17 d'octubre, el segon concert de la temporada: La Cinquena de Txakovski, una obra colpidora del gran repertori clàssic, reinterpretada en aquesta ocasió pel jove talent de dos noms que ja són tota una realitat a l'escenari musical i amb una brillant carrera per endavant: Lorenzo Viotti, amb tan sols 24 anys -guanyador del Concurs Internacional de Direcció de l'Orquestra de Cadaqués 2013 i recent guanyador del Premi al Millor Director d'Orquestra Jove del Festival de Salzsburg- dirigirà l'Orquestra Simfònica del Vallès i al virtuós violoncel·lista barceloní Pau Codina, de 27 anys, interpretant amb la seva habitual sensibilitat i passió el Concert per a Violoncel i Orquestra de Antonin Dvrák.
Un dia abans, el 16 d'octubre a les 21 h., hi harà l'oportunitat de veure'ls damunt l'escenari del Teatre Principal de Sabadell, interpretant el mateix programa, amb el qual s'inaugura el cicle de Simfònics a Sabadell de latemporada 2015-2016.
Fotografia: Ricardo Rios
Impressions entre bastidors:
Inscrit en el corrent postromàntic i nacionalista, ANTONÍN DVORÁK (Nelahozeves, 1841 - Praga, 1904) va voler ser el portaveu musical del seu país transitant pels camins del melodrama, però, en bona mesura, va fracassar en aquesta temptativa. Per contra, la frescor, la sinceritat i la vitalitat de la seva expressió melòdica i rítmica van trobar el millor camí en les formes heretades del classicisme. L’estil de Dvorák beu tant de les melodies i els ritmes populars, com de les estructures compositives clàssiques. Això és freqüent en un període en què l’interès pel folklore musical nodreix tota la música culta europea i contribueix a emancipar-la dels procediments compositius de la tradició clàssica i romàntica.
El CONCERT PER A VIOLONCEL I ORQUESTRA es va estrenar a Londres l’any 1896 sota la direcció del mateix Dvorák. És un dels concerts per a violoncel més interpretats,admirat per la riquesa orquestral i el lirisme de l’instrument solista. Segueix l’estructura típica de tres moviments. La partitura s’inicia amb una àmplia presentació orquestral, que condueix al solo del violoncel, un cop s’han introduït els temes inicials. El melancòlic segon moviment parteix d’un tema provinent d’una cançó del mateix Dvorák, «Lasst mich allein» (‘Deixa’m’), que el compositor havia dedicat a la dona que havia estat el seu primer amor, que havia mort poc abans. El moviment final, construït sobre una estructura de rondó, traspua vivacitat.
Enquadrat, com Dvorák, compositor contemporani seu, dins del postromanticisme, PIOTR ÍLITX TXAIKOVSKI (Votkinsk, 1840 - Sant Petersburg, 1893) és autor d’algunes de les obres més famoses del repertori clàssic, com els ballets El llac dels cignes i El trencanous, l’obertura fantasia Romeu i Julieta, el Concert per a piano núm. 1, el Concert per a violí, les simfonies Quarta, Cinquena o Sexta o l’òpera Eugeni Oneguin. La música de Txaikovski sempre ha gaudit del favor del públic gràcies a les seves melodies elegants i sinceres, les impressionants harmonies i l’orquestració colorista i vívida, que provoquen una resposta emocional intensa i profunda.
La SIMFONIA NÚM. 5 es va estrenar a Sant Petersburg el 6 de novembre de 1888 sota la direcció del mateix Txaikovski. La Cinquena té un leitmotiv o tema principal que suggereix els ineluctables designis del destí. Es tracta d’un tema inicial que, tractat de diferents maneres, es va repetint al llarg de tota l’obra. De la mòrbida introspecció inicial deriva a l’extraversió del quart moviment, portant la simfonia a una joiosa i lluminosa conclusió. Un dels valsos més bells i refinats que Txaikovski va escriure no és en cap dels seus ballets, sinó en el tercer moviment d’aquesta simfonia.
Eva Muñoz, periodista i escriptora.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada