L'adaptació teatral de El Rellotger de Gràcia, d'Enric Sunyol,
basada en la novel·la de Joan Lafarga,
està encarant la recta final dels assajos.
Ara s'hi han incorporat els més menuts
-la seva agenda escolar i el tenir d'anar a dormir a una hora prudencial no facilita la seva assistència-
Perquè... què seria una Vila de Gràcia sense infants?
Aquí teniu a l'Àlex, el patufet, la Júlia i l'Ivet, la Meritxell i l'Isona, en Bernat i l'Irene i en Nil.
El Rellotger de Gràcia es representarà els dies 10, 11 i 12 d'abril
al Teatre-Auditori Sala Montseny,
al Teatre-Auditori Sala Montseny,
carrer Montseny, 31-39
En les tres funcions intervindran més de 200 persones de les entitats culturals i històriques de Gràcia.
 |
| Foto TV |
Un esdeveniment teatral únic, que s'emmarca dins dels actes de celebració
del 150è aniversari de la inauguració del Campanar de Gràcia.
Us presentem una curiosa imatge,
en la que es veu la part més alta del Campanar
alçant-se per entremig dels terrats de les cases de la Vila de Gràcia.
També si pot veure de més aprop a La Marieta,
la campana que, a peu de carrer, no s'acaba d'apreciar.
Des de la Revolta de les Quintes de l’any 1870,
en que la campana major del rellotge s’esquerdà durant un intens bombardeig,
el Campanar de Gràcia
es va anar convertint en el símbol per excel·lència de la Vila,
qualitat que encara conserva,
i la campana major va adquirir una forta càrrega simbòlica.
en que la campana major del rellotge s’esquerdà durant un intens bombardeig,
el Campanar de Gràcia
es va anar convertint en el símbol per excel·lència de la Vila,
qualitat que encara conserva,
i la campana major va adquirir una forta càrrega simbòlica.
La brillant “sonora lengua de metal por los lejanos ecos repetida”
va quedar força malmesa per efecte del bombardeig
i el seu so va passar a recordar el d’una esquella,
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada