INVITACIONS per "LA VOX HUMAINE"
al Teatre Akadèmia, per diumenge 15 de març a les 18h.
Els interessats ens heu d'enviar un mail, abans de les 24h de demà dijous 12/3, a:
amb les vostres dades per a confirmar-vos la reserva (*)
El Teatre Akadèmia acull l’òpera "La voix humaine",
amb lletra de Jean Cocteau i música de Francis Poulenc, durant 3 caps de setmana de març
Lletra: Jean Cocteau Música: Francis Poulenc
La voix humaine està en cartell del 13 al 29 de març, de divendres a diumenge a les 18h
El duet format per Uma Ysamat i Emili Brugalla interpreta la peça que ja va estrenar l’any 1999 al Cafè Schilling de Barcelona
L’obra és interpretada per un sol personatge, una dona al telèfon que tuca al seu amant
El Teatre Akadèmia completa un mes de març molt musical amb l’òpera francesa La voix humaine, amb lletra de Jean Cocteau i música de Francis Poulenc. La peça va ser escrita el 1930 i creada per Berthe Bovy a la Comédie-Française, i la seva primera actuació privada va ser escridassada pels surrealistes. L'amistat entre Jean Cocteau i Francis Poulenc va donar els seus meravellosos fruits i el 1958 es va estrenar a l'Òpera-Comique de París. Al teatre Akadèmia es presenta la versió de cant i piano escrita també per Francis Poulenc.
El duet format per Uma Ysamat (actriu soprano) i Emili Brugalla (paino) va estrenar l’obra el 1999 al Cafè Schilling de Barcelona i la sala Planeta de Girona. La versió, dirigida per Josep Ma Miró es va poder veure posteriorment també a l’espai Brossa en dues temporades i al Festival Mas i Mas.
Ara arriba al Teatre Akadèmia del 13 al 29 de març, de divendres a diumenge a les 18h, complementant així la proposta de “març musical” que fa el teatre, que es completa amb A la burgesa. A la burgesa és una comèdia musical dirigida per David Pintó que també es pot veure al teatre de dimecres a diumenge a les 20.30h.
Sinopsi
La peça La voix humaine és un crit d’auxili. Una trucada desesperada. Un últim intent. La protagonista de la coneguda òpera fa aquesta darrera trucada al seu amant, que l’ha abandonada, en el transcurs de la qual la veurem passar del crit al xiuxiueig, de l’alegria fingida a la desesperació més absoluta. A través del “no dit” i amb un mitjà de comunicació pobre, sense la mirada ni el tacte, ens traspassa perfectament la dramatúrgia d’aquesta monumental peça
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada