L’estrena de "Vilafranca, un dinar de Festa Major",
de Jordi Casanovas
donarà el tret de sortida de la
Capitalitat de la Cultura Catalana 2015 el 19 de febrer
La col·laboració entre cinc teatres municipals: el Teatre Atlàntida de Vic, l’Atrium de Viladecans, el Kursaal de Manresa, el Teatre-Auditori Sant Cugat i el Teatre Auditori de Granollers,
ha permès posar en marxa el projecte Els Teatres Amics
Podeu recuperar el nostre article, amb motiu de la presentació del projecte, des de aquest ENLLAÇ
Hi trobareu una entrevista amb Manel Barceló i Marta Angelat, que paga la pena escoltar.
I també l'entrevista amb l'autor i un dels impulsors d'aquest amagnífica iniciativa, en Jordi Casanovas
"Vilafranca, un dinar de Festa Major" és la tercera i última part de la Trilogia sobre la identitat catalana de Jordi Casanovas, que l’autor va iniciar amb Una Història Catalana (Premi Butaca al Millor text 2009 i reestrenada a la Sala Gran del TNC el 2013) i continuada amb Pàtria (estrenada a El Canal i al Teatre Lliure l’octubre de 2012, guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona 2012). Si bé en el primer muntatge la recerca d’aquesta identitat se situava en les fronteres físiques i mentals del país, i en la segona part la trama es centrava en el món de la política, l’art i la mitologia històrica, a Vilafranca, la reflexió sobre la qüestió identitària se situa al nucli d’una família tradicional catalana, amb les seves contradiccions al voltant del que es creuen ser i el que realment són.
La seva estrena el 19 de febrer a l’Auditori de Vilafranca del Penedès donarà el tret de sortida de la nova Capitalitat Cultural Catalana 2015. Després de quatre dies de funcions a Vilafranca (fins al 22 de febrer), el muntatge de l’autor vilafranquí podrà veure’s a Vic (el 28 de febrer i 1 de març), Granollers (el 7 i 8 de març), Sant Cugat (el 13 i 14 de març), Viladecans (20 al 22 de març) i Manresa (27 al 29 de març). Reus s’ha incorporat a la Gira i farà funció el 31 de març.
Interpretada per un cartell de luxe d’onze actors, com:
Marta Angelat, David Bagés, Manel Barceló, Lluïsa Castell,
Georgina Latre, Vicky Luengo, Àurea Márquez, Marc Rius,
Manuel Veiga, David Vert i Anna Ycobalzeta,
el muntatge compta amb una banda sonora a càrrec de la formació Anna Roig i L’ombra de ton chien.
Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha estat fundador i director artístic de la SALAFlyHard des de la temporada 2010/2011 fins el 2013. Ha escrit una trentena de textos teatrals, entre els quals destaquen Ruz-Bárcenas (2014),Pàtria (2012), Una història catalana (2011) o Un home amb ulleres de pasta (2010).
Sinopsi;
30 d’agost de 1999. Diada de Sant Fèlix. La Cristina ha convidat tota la família a dinar. Els pares i la seva germana viuen a Moja. El seu germà a Vilanova. Es retroben tots, com han fet sempre per la Festa Major de Vilafranca, amb les parelles i els fills. Però la malaltia del patriarca s’està agreujant i aviat s’hauran de prendre decisions. És possible que aquest sigui el seu últim dinar de Festa Major plegats. És possible que prendre decisions comporti acceptar grans renúncies. És possible que alguns dels secrets i pensaments, que mai no s’han dit, surtin avui entre el primer i el segon plat. Avui tot s’acaba i, potser, avui tot comença, a Vilafranca.
Un nou model de gestió supramunicipal per a la producció d’espectacles:
Per primera vegada, sis sales municipals del país s’han associat per impulsar una producció teatral pròpia de gran format, sota la marca Els Teatres Amics. El projecte de Jordi Casanovas és el primer exemple d’un futur model de gestió que pretén descentralitzar la producció d’espectacles, garantint la seva visibilitat i circulació, i que aposta per la qualitat i la creació gràcies a l’esforç de cinc poblacions que compten amb bons equipaments, fidelització de públics i el compromís amb les arts escèniques.
Vilafranca, Capital Cultural Catalana 2015:
Vilafranca del Penedès oferirà al llarg de l’any un ambiciós programa amb més de 150 activitats culturals, amb motiu del seu lideratge com a Capital de la Cultura Catalana. Les propostes recolliran la riquesa cultural penedesenca i mostraran des del seu ric patrimoni popular i tradicional, fins a la seva vinculació amb el món del vi, un àmbit també cultural cada cop més reconegut i apreciat.
La Capital de la Cultura Catalana té com a objectiu ampliar l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, així com el d’oferir al municipi designat com a Capital una forma de promocionar-se. Darrera d’aquesta iniciativa hi ha l’Organització Capital de la Cultura Catalana, entitat independent de la societat civil creada l’any 1998 i membre del Bureau Internacional de Capitals Culturals.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada