Diari d'una aventura

DIARI D'UNA AVENTURA


PROPER ESTRENA DE:
EL RELLOTGER DE GRÀCIA

Basat en la novel-la de Joan Lafarga, 

en adaptació i direcció d’Enric Sunyol.

Un gran espectacle teatral 
amb la participació de més de 200 persones 

de les entitats culturals i històriques de Gràcia,

els dies 10, 11 i 12 d’abril de 2015 a l'Auditori Sala Montseny

Entrades ja a la venda pels dies 11 i 12 d'abril  reserves@elrellotgerdegracia.cat
Per a la representació del dia 10 s'han exhaurit les localitats.
www.elrellotgerdegracia

Alguns dels personatges -del passat i del present-

 la mare, l'Oriol Farguell, el fill -nen, adolescent, adult i vell-, l'Annabel, l'Albert Musons i l'Eulàlia,

mossèn Clavell, el mestre Pep i l'enigmàtica Amàlia Domingo.

LA REPÚBLICA DEL TEATRE:  Presentació de Joan Lluís Bozzo:

Gràcia com a territori del record i del somni, com a solar de l’utopia. Gràcia com a pàtria petita i completa en què hi caben els projectes humils d’una menestralia liberal, mig camí entre l’ateneu obrer i la doctrina cristiana, Gràcia, també, com a futur, com a projecte que sempre està per fer.

Això és el que em fa l’efecte que aquest home de teatre que es diu Enric Sunyol vol fer quan arrenca una aventura de les proporcions de EL RELLOTGER DE GRÀCIA, un espectacle teatral pluridisciplinar en què s’hi comprometen i hi col·laboren les entitats cíviques i culturals més actives de la vila, els artistes, els polítics, la canalla… El tout Gràcia.

Un espectacle laic i festiu per honorar el record d’aquelles persones que van fer pujar pam a pam el campanar sense església, la torre de les hores gracienca, el gratacels menestral que és encara l’orgull de tots els vilatans, la Campana de Gràcia, l’Esquella de la Torratxa.

Sunyol adapta la magnífica novel·la de Joan Lafarga del mateix títol que, -en un treball de marqueteria literària- incrusta les reflexions del passat i les prospeccions del futur i fa conviure l’alcalde Raspall i l’arquitecte Rovira amb el carismàtic Musons, arquitecte d’un futur per construir.

Una Gràcia que es manifesta viva i diferent, cívica i comerciant a la menuda, foradada per les seves places on conviuen els jubilats i els joves antisistema. Gràcia com a oasi, com a referència, com a pàtria dels joves, i, sobretot, Gràcia com a teatre. Com a república lliure del teatre. 

Sinopsi:

La història s’inicia el 28 de juny de 1850, quan una reial ordre de la Reina Isabel II reconeixia la Vila de Gràcia com a municipi independent de Barcelona, que, en la ficció, torna a ser-ho al segle XXI, i en què l’esperit llibertari, cooperativista i independentista domina el tarannà de molts dels seus habitants. Aquell mateix any naixerà Oriol Farguell -interpretat per quatre actors diferents-, el personatge creat per Lafarga, al que veurem caminar per les diferents etapes de la seva vida.

Explicada al voltant de dues històries paral·leles -l’època de la construcció de la Torre i el seu Rellotge, obra del reconegut rellotger suís veí de Gràcia, Albert Billeter, i de l’arquitecte Rovira i Trias i l’època actual, al voltant de la figura d’Albert Musons- amb personatges reals i d’altres de ficció- que ens situen en el passat i el present de Gràcia.

“El Rellotger de Gràcia” ens portarà per la construcció i inauguració del Campanar de Gràcia, a la Revolta de les Quintes, passant per l’estrena de “El Cant de la Senyera”, fins arribar al present, en trobar-se als fonaments de la Torre una misteriosa arqueta, en què un manuscrit, datat  150 anys enrere, ens parlarà de la misèria i l’esperança de la gent d’aquell temps de monarquies i repúbliques, de conxorxes d’alguns militars, d’atemptats revolucionaris, de repressió…

La història de Gràcia posada dins d’un teatre. 

Els protagonistes:

                                                    

Foto de família: La Mare, Montse Millà, amb el seu fill Oriol Farguell, en les diferents etapes de la seva vida:

nen: Oriol Valls, adolescent: Oriol Lafarga, adult: Marc Pineda, vell: Francesc Alborch

L'Oriol Farguell nen, Oriol Valls, amb dos dels personatges que marcaran el seu futur:
El mestre Pep, Paco Valls  i  mossèn Clavell, Biel Cadilla

L'Albert Billeter, Jordi Costa

L'Albert Musons, Inyaki Galve, i l'Eulàlia, Carme Bigorra

L'Oriol Farguell adult, Marc Pineda, i l'Annabel, Èlia Lahoz

Els artífex d'aquesta meravellosa aventura:  Joan Lafarga, autor de la novel·la, Montse Millà, impulsora del projecte i  Enric Sunyol, autor de l'adaptació teatral i director. Reportatge fotogràfic:  Josep Ma Contel Completen el repartiment: Jordi Margarit, Eiliane d'Olivera, Carles Salat, Eugeni Bonet,  Jaume Bordas, Eduard Saboya, David Oms, Joan Carles Roca, Lluís Velasco, Kiko Navarro, Pep Pla, Josep Lluís Rovira, Domingo Vila,  Maite Fandos, Teresa Vergés, Joan Guinart, Marc Ortiz, Eugeni Rodoreda, Ferran Colàs, Txema Puigdollers, Josefina Altés, Fanny Florit, Elena Guillem, Maria Molino,  Pilar Nicolau, Erik Oms,  Isidre Roca, Josep A. Vinyals, Joana Ventura,  Josep Coscojuela, Estel Alsina,  Oriol Alsina, Esther López, Àngels Calvet, Anna Escosa,  Fede Ginebra,  Grup de la Revolta:  Jordi Cabestany,  Berta Clemente, Marga Garcia,  Mar Gil, Àlex López, Carles Maggi, Rosa Ma. Martí, José Ma. Redondo,  Alícia Rodríguez,   Ma. Victòria Rubio, Sonsoles Santís, Mercè Sesé, Xavier Vilajosana.  Els nens: Júlia Aguilar, Ivet Aguilar, Bernat Cuixart, Irene Cuixart, Núria Valls,  Àlex Alsina, Meritxell Quintana Cors: Orfeó Gracienc, Corals Lluïsos de Gràcia, Cor Amics de la Sarsuela de Gràcia. Components de les colles de cultura popular: Geganters, Bastoners i Castellers de la Vila de Gràcia,  Bastoners de Barcelona, Colla sardanista L'Anella,  Colla l'Antiga de Sant Medir. Altres col-laboracions: Federació de Colles de Sant Medir, Fundació Privada Festa Major de Gràcia... Amb el suport del l'Ajuntament de Barcelona, Concell Municipal del Districte de Gràcia. Una producció de Casal Corpus Grup de Teatre Podeu veure un video amb la intervenció dels impulsors del projecte en aquest  ENLLAÇ  També podeu veure com "respiren" els intèrprets d'alguns dels principals personatges en aquest  ENLLAÇ La novel·la històrica “El Rellotger de Gràcia” està íntimament relacionada amb el Campanar, un exemplar únic a Catalunya pel seu caràcter laic. I ara, com llavors, la seva ombra és un punt de trobada i el seu repic, un signe de l’esperit gracienc, que seguirà marcant les hores a la Vila de Gràcia. Les representacions de l'adaptació teatral de "El Rellotger de Gràcia" s’inclouen dins el marc dels actes commemoratius del seu 150è. aniversari. La torre del rellotge de la plaça de la Vila de Gràcia, popularment coneguda com El Campanar de Gràcia, va ser inaugurada el 8 de desembre de 1864, per l’alcalde gracienc Josep Balasch i Solà.  Durant la Revolta de les Quintes de 1870, el Campanar es va convertir en símbol de llibertat i revolució perquè va tocar a sometent de manera seguida durant sis dies mentre homes i dones s’enfrontaven a l’exèrcit espanyol que el va bombardejar de manera permanent.  Des de aleshores i fins els nostres dies, els graciencs i les gracienques tenen el Campanar com una icona representativa de la Vila de Gràcia.

Posted in: Articles, Esdeveniments, Teatre