“COPI i OCAÑA, al purgatori” s’estrenarà a l’ALMERIA TEATRE el proper 23 de febrer.
Esteu escoltant l'entrevista a Victor Alvaro, "Ocaña",
que ens parla d'aquesta nova edició
10 anys després del seu estrena.
Ara amb una escenografia, amb el públic a quatre bandes,
on l'escenari es transforma en un ring.
Es tracta d'una obra de Marc Rosich a partir d’una proposta original de Julio Álvarez que va aconseguir un gran èxit fa deu anys en el Club Capitol i ara torna, amb el mateix Rosich com a director, i els actors originals Oriol Guinart i Víctor Álvaro posant-se a la pell de Copi i Ocaña, respectivament. En el paper de l’Ombra de Pier Paolo Pasolini, s’incorpora Jaume Madaula.
L’obra narra la trobada al purgatori de Copi i Ocaña, dos personatges, salvatges i excessius, impúdics i exhibicionistes, mordaços però tendres, on es van descobrint l’un a l’altre en un llarg cara a cara...
Quatre anys separen la mort de Copi de la d’Ocaña.
Raúl Damonte Botana "Copi", el dramaturg i transformista argentino-francès, nascut a Buenos Aires el 20 de novembre de 1939, moria a París el 14 de desembre de 1987 de resultes dels primers estralls de la SIDA.
El pintor i transvestit José Pérez "Ocaña", icona de les Rambles barcelonines de la Transició, havia nascut a Cantillana (Sevilla) el 24 de març de 1947 i morí el 18 de setembre de 1983.
Afincat a Barcelona des de 1971 havia tornat al seu poble per a celebrar una festa popular. S’havia vestit de Rei Sol i, dissortadament, va decidir encendre unes bengales sense pensar que les robes sintètiques amb què havia improvisat la disfressa eren altament inflamables.
Ventura Pons li va dedicar, el 1978, la seva primera pel-licula documental:
"Ocaña, retrato intermitente", on tractava la vida del polèmic pintor, que es representava a si mateix.
Malgrat aquest decalatge de quatre anys entre els seus traspassos, les regles de la ficció ens han permès imaginar-los a tots dos reunits en el moment just després de morir i tancar-los en un purgatori, barreja entre cel·la i sala d’espera. I mentre, mica en mica, van acceptant la inevitabilitat de la seva mort, es mostren les ferides i les armes que han fet servir per fer front a una vida que els era adversa i plena de murs a superar.
Unes armes que són un repertori de perruques i plomes, enginy verbal i empenta creativa, maquillatge agressiu i amanerada valentia. Així, la mort, en les seves mans, es disfressa de color i el dol es torna una festa, un combat de reines que té com a àrbitre d’excepció a l’ombra de Pier Paolo Pasolini.
 |
| Victor Alvaro, Marc Rosich, Oriol Guinart i Jaume Madaula, a les portes del Restaurant Ocaña, a la Plaça Reial |
Una producció de Gataro i Almeria Teatre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada