diumenge, 1 de febrer del 2015

Pels Pèls torna al Teatre Condal


El Teatre Condal presenta Pels Pèls (Shear Madness), l’obra de teatre no musical amb més continuïtat a la cartellera d’arreu del món després de La Ratonera d’Agatha Christie.

Podeu escoltar entrevistes amb tres dels protagonistes:
Àbel Folk,  el director,   en aquest  ENLLAÇ
Pep Sais,  un client,  en aquest  ENLLAÇ
Àlex Casanovas,  l'inspector,  en aquest  ENLLAÇ


Sinopsi: 

“Pels pèls” és una combinació de comèdia, thriller i reality show, que gira al voltant d’un assassinat, comès en una perruqueria. El crim implica els seus sis protagonistes; el perruquer, la seva ajudant i els quatre clients. I per resoldre el cas, el públic juga un paper actiu, ajudant als Mossos d’Esquadra encarregats de resoldre el crim a la versió catalana, a trobar el culpable. I en cada sessió l’assassí pot ser un personatge diferent. Per això, la força de l’obra resideix en la improvisació dels actors i la seva interrelació amb el públic, que es converteix en un personatge actiu, fent que el final sigui diferent cada dia.

Comèdia de situació al gaixample:

“L’eix principal de l’espectacle és una comèdia de situació ambientada en una perruqueria del Gaixample, regentada per en Nacho, un noi amb bastanta ploma, aficionat a fer safareig. És una comèdia clàssica fins que l’acció s’atura perquè al pis de dalt de la perruqueria s’ha comès un assassinat. En aquell moment comença una investigació on el públic s’incorpora i participa activament per interrogar els sospitosos. Fins i tot decideix qui ha comès l’assassinat! L’elecció del públic farà que l’espectacle acabi d’una manera o d’una altra.” 
Així defineix l’espectacle Abel Folk, que dirigeix el muntatge amb una “companyia molt compacta, amb actors amb una vis còmica molt entrenada, i la disciplina i precisió necessària per representar una obra tan complexa tècnicament com Pels Pèls”.

Els actors i el director a la RdP de "Pels Pèls" (Foto TV)
Pep Sais  i  Jofre Borràs s’incorporen a l’equip de l’anterior producció. Repeteixen: 
Mercè Comes, Àlex Casanovas, Pep Planas i Beth Rodergas. 


Un espectacle viu i actual:

Paul Pörtner va escriure la peça l’any 1963. Tot i això, Pels Pèls segueix tenint una vigència absoluta:“El text deixa molts aspectes oberts. La segona escena es titula improvisació, perquè l’autor vol que serveixi per ambientar l’espectacle en el lloc i temps on es representa. L’espectacle està ple de referències a l’actualitat, i tot el que es diu, podria dir-se a una perruqueria de l’Eixample”, apuntava Abel Folk. 

Mercè Comes destaca la importància de la improvisació a Pels Pèls: “Cada dia hi afegim el que ha passat important. Així, cada dia es faran referències al santoral, els nous imputats en trames de corrupció, safareig sobre famosos o el temps que fa al carrer en el moment just de la funció". 


Festa de participació popular: 

Que l’espectacle variï en funció dels estímuls del públic converteix Pels Pèls en una funció viva. L’espectador assumeix (voluntàriament) un protagonisme molt gran, que els convida a participar i a elaborar part del guió. “Pels Pèls té la virtut que, si la veus dues vegades, veus dos espectacles diferents”.

Segons Abel Folk: “Els espectadors han de venir disposats a jugar i participar de l’espectacle, com si juguessin al Cluedo... Així s’ho passaran molt millor”. La participació del públic genera una sensació d’imprevisió, de risc, que saps que el que està passant aquella nit al teatre és únic i irrepetible”. 

Àlex Casanovas, encarnant un Mosso d’Esquadra de paisà, serà l’encarregat de moderar la investigació i conduir el públic cap a la resolució del crim, amb una votació popular que determinarà quin personatge és el principal sospitós.

També comentava Pep Planas, qui assumeix l’ajudantia de direcció a més d’encarnar un agent de la policia: “Nosaltres hem treballat infinitat de situacions, perquè no sabem quin serà el comportament del públic. Els actors hem d’estar concentradíssims per enganxar el fil que s’està proposant i desenvolupar-ne una escena improvisada”.


A l'altura dels grans clàssics:

A Catalunya s’han vist dos muntatges professionals de l’espectacle, dirigits per Pere Planella (Teatre Victòria, 1987) i Abel Folk (Teatre Borràs, 2006). “Hi ha textos a la història del teatre que els professionals tenim l’obligació d’ensenyar a les noves generacions. La majoria són textos seriosos, però també trobem algunes comèdies, entre les quals està Pels Pèls” afirmava Folk. “L’espectacle no ha envellit gens malament i segueix sent, com ha apuntat el públic jove a qui hem convidat als assajos, molt moderna i actual”.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More