No feu bromes amb l'amor al TNC

No feu bromes amb l'amor,
d'Alfred de Musset i amb direcció de Natalia Menéndez, 
arriba a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, a partir del 5 de febrer.

Natàlia Meléndez, directora del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, dirigeix aquesttext fonamental en la història del teatre occidental. Una peça clau per entendre l’evolució dramatúrgica que traça una línia invisible des del Romeu i Julieta de Shakespeare o les comèdies de Marivaux, fins al Leonci i Lena de Büchner —inspirada directament en aquesta obra d’Alfred de Musset— o El despertar de la primavera de Wedekind. 

Els intèrprets són: Carmen Balagué, Clara de Ramon, Carles Martínez, Anna Moliner, Albert Pérez, Ramon Pujol i Ferran Rañé. I el cor format per: Júlia Barceló, Xavier Capdet, Amanda Delgado, Oriol Escursell, Jordi Sanosa, Jordi Serra, Tomás Taboada.

"Les paraules són paraules, però els petons són petons. No sóc gaire llesta, i me n'adono de seguida quan vull dir alguna cosa. Les grans senyores saben a què atenir-se quan els besen la mà dreta o l'esquerra: els seus pares les besen al front,els seus germans al agalta, els seus enamorats, als llavis; a mi tothom em fa un petó a cada galta, ia ixò em fa posar trista."

Alfred de Musset, No feu bromes amb l'amor

Al llarg dels segles, el teatre ha explorat la pulsió amorosa en els adolescents per entendre millor els conflictes derivats del xoc entre aquells impulsos íntims que qüestionaven les dinàmiques socials i aquelles estructures familiars que les organitzaven. No feu bromes amb l’amor és un text fonamental en la història del teatre occidental, una peça clau per entendre l’evolució dramatúrgica que traça una línia invisible des del Romeu i Julieta de Shakespeare o les comèdies de Marivaux, fins al Leonci i Lena de Büchner —inspirada directament en aquesta obra d’Alfred de Musset— o El despertar de la primavera de Wedekind.

Una magnífica oportunitat per recordar el llegat del malaguanyat Jaume Melendres, autor d’una traducció que conserva tota la vigència gràcies a la saviesa d’aquell home de teatre.

El Baró vol casar el seu fill Perdican amb la seva neboda Camille, que acaba de passar uns anys de formació en un convent. Els dos cosins, que havien tingut una relació molt íntima quan eren infants, es retrobaran amb una aparent fredor que respondrà més aviat a les prevencions davant d’aquest casament de conveniències que no pas als veritables sentiments que encara mantenen l’un per l’altre, i que tanmateix s’esforçaran a ignorar per orgull, a pesar dels danys col·laterals que això pugui ocasionar.

Activitats paral·leles: col·loqui amb Jaume Mascaró
6 de febrer en acabar la funció, a la mateixa Sala Petita.
Entrada gratuïta
Més informació aquí

Posted in: Articles, Teatre